El Parc Nacional de les Muntanyes Măcinului és una zona protegida d'interès nacional que correspon a la segona categoria de la UICN (parc nacional, zona de conservació especial), situada a la part sud-est de Romania, al territori nord-oest del comtat de Tulcea.Protectedplanet.net - Parcul Național Munții Măcinului; accesat la 7 martie 2015 Es va establir amb la finalitat de conservar i capitalitzar científicament i turísticament la zona, atès que les muntanyes Macin són la formació geològica més antiga del país.Unibuc.ro - Universitatea București - Podișul Dobrogei (cadru fizico-geografic) - Alcătuirea geologică și evoluția paleogeografică; accesat la 20 martie 2015
Ubicació L'espai natural s'estén al nord-est de l'altiplà de Dobrogea (a la part central de les muntanyes Măcin) al comtat de Tulcea, als territoris administratius de les comunes de Cerna, Greci, Hamacearca, Jijila, Luncavița i Turcoaia. El parc el ressegueix per l'est la carretera comarcal DJ222A, que connecta el poble de Nifon amb Luncavita.Lege-online.ro - Localizarea siturilor de importanță comunitară din România (teritorii administrative); accesat la 7 martie 2015
Fonament La primera proposta d'establiment del Parc Nacional de les Muntanyes Măcinului es va fer el 1998 i serà declarada zona protegida per la Llei núm. 5 de 6 de març de 2000 (sobre l'aprovació del Pla nacional d'ordenació del territori - Secció III - àrees protegides).Cdep.ro - Legea nr. 5 din 6 martie 2000, publicată în Monitorul Oficial nr.152 din 12 aprilie 2000 ; accesat la 7 martie 2015 El 2003, per decisió del Govern núm. 230 del 4 de marçLegex.ro - Hotărârea de Guvern Nr. 230 din 4 martie, privind delimitarea rezervațiilor biosferei, parcurilor naționale și parcurilor naturale și constituirea administrațiilor acestora; accesat la 7 martie 2015 (sobre la delimitació de les reserves de la biosfera, els parcs nacionals i parcs naturals i l'establiment de les seves administracions), es restabliran els seus límits i l'àrea. L'àrea protegida es troba sota l'administració de l'Administració forestal nacional-Romsilva.Mediafax - Regia Națională a Pădurilor - Romsilva va administra în continuare, pe o perioadă de 10 ani, 16 parcuri naționale și naturale, printre care Porțile de Fier, Apuseni, Cheile Bicazului, Munții Măcinului și Balta Mică a Brăilei
El parc nacional inclou la reserva natural del bosc de Valea Fagilor i se superposa tant al lloc d'importància comunitària de les muntanyes MăcinNatura2000.mmediu.ro - Munții Măcinului (sit de importanță comunitară) ; accesat la 7 martie 2015 com a l'àrea especial de protecció contra l'avifauna Măcin - Niculițel.Natura2000.mmediu.ro - Măcin-Niculițel (arie de protecție specială avifaunistică ; accesat la 7 martie 2015
Geologia i geomorfologia esquerra|miniatura|290x290px| Pic Ghiunaltu (442 m) A la regió orogènica del nord de Dobrogea es van produir múltiples moviments tectònics (fa centenars de milions d'anys) que van conduir a la formació d'una serralada amb una gran complexitat geològica. S'hi troben afloraments d'esquists cristal·lins formats per roques metamòrfiques (quarsites, mica esquists, amfibolites, fil·lites) atribuïdes al paleozoic, roques magmàtiques hercinianes, magmatites formades per roques intrusives (diorites, granodiorites, granits, gabre), roques efusives (riolites, basalts), roques formades per cimentar sediments (tufs volcànics) i roques sedimentàries; pissarres i gresos.
Des del punt de vista de la geomorfologia, les muntanyes de Măcinului presenten un relleu de diversitat (control de l'erosió, arrodonits conjunts de roques volcàniques, roques irregulars de mides i formes geomòrfiques de diversos detritus, augmenta el quars d'esquist, turons, carenes, depressions allargades) consta de cims (pic Țuțuiatul - 467 m, Ghiunaltu Peak - 442, Pietrosu Mare Peak - 426 m, Jalbă Peak, Cavalu Peak, Țuglea Peak, Sulucu Mare Peak, Vergu Peak, Vinului Peak , Caramalău Peak), hills (Dealul Orliga, Dealul P, Dealiu Dealul, Dealul lui David, Dealul Crapcea, Dealul Carpelit), cims (Culmea Cheii, Culmea Pricopanului) i valls (Valea Piscu Înalt, Valea Morsu, Valea Piatra Roșie, Valea Curaturi, Valea Taița - Nifon, Valea lui Puiu, Valea Cozluk, Valea Jugului, Valea Adâncă, Valea Seacă, Valea Plopilor, Valea Fagilor).
Hidrografia El parc és una zona protegida d'aigües superficials que pertany a la divisòria d'aigües de diversos rius amb cabals petits afluents del Danubi i el Mar Negre. Així, el riu Taița (drenatge de la Depressió Superior Taița-Horia) amb els seus afluents drets (Curaturi, Valea Purcăreți, Valea Vinului i el riu Crapcea); Rierol de Luncavița (que drena la depressió homònima) amb el seu afluent esquerre Valea Fagilor; el riu Cerna (afluents de Bordeiul Bratu, Megina) i el rierol Sorniac. La principal característica de la xarxa hidrogràfica és el subministrament d'aigua resultant de les pluges.
Clima El clima de les muntanyes Măcin és temperat-continental amb influències estepàtiques a la part sud i mediterrània a les carenes i cims.
La temperatura mitjana anual oscil·la entre els 9 i els 11 °C. La precipitació atmosfèrica mitjana anual (pluja, calamarsa, aiguaneu, neu) oscil·la entre els 450 i els 500 mm.
Els vents predominants són: El vent que bufa més sovint a l'hivern assolint velocitats de 30 a 35 m / s i portant neu, ventisca i gelades; Suhoveiul: vent sec d'estiu i Băltărețul, un vent càlid i humit que sovint provoca pluges.
Biodiversitat Les muntanyes de Măcin presenten un espai natural (emmarcat en una regió biogeogràfica estepària) amb una elevada diversitat florística i faunística, expressada tant a nivell d'espècies com a nivell d'ecosistemes terrestres i aquàtics específics del nord de Dobrogea.
Hàbitats El parc té deu hàbitats naturals; fagedes dobrogues, boscos de roures i carpen, boscos balcànics-panonians de cel i roure sèssil, vegetació d'estepa forestal eurosiberiana amb Quercus spp, vegetació forestal ponto-sarmàtica amb roure pluvial, arbusts caducifolis ponto-sarmàtics, estepes ponto-sarmàtiques, comunitats pioneres de Sedo-Scleranthion o Sedo albi-Veronicion dilleni sobre roques silícies, aiguamolls i pantans i coves panòniques i ponto-sarmàtiques on està prohibit l'accés públic.
Fauna La fauna del parc és diversa i consta de diverses espècies de mamífers, aus, rèptils, amfibis i insectes (alguns dels quals són molt rars o endèmics) protegits a nivell europeu per la Directiva 92/43 / CE de 21 de maig de 1992 (sobre conservació d'hàbitats naturals i espècies de fauna i flora salvatges)Directiva Consiliului European 92/43/CE din 21 mai 1992, privind conservarea habitatelor naturale și a speciilor de faună și floră sălbatică; accesat la 8 martie 2015 o a la llista vermella de la UICN.
Mamífers amb espècies de senglar (Sus scrofa) xacal daurat (Canis aureus), cérvol (Cervus elaphus), cérvol (Capreolus capreolus), guineu (Vulpes vulpes), linx (Lynx lynx),Iucnredlist.org - The IUCN Red List of Threatened Species - Lynx lynx; accesat la 16 martie 2015 gat salvatge (Felis silvestris),Iucnredlist.org - The IUCN Red List of Threatened Species - Felis silvestris; accesat la 8 martie 2015 marta (Martes foina), marta (Martes martes), hàmster romanès (Mesocricetus newtoni), fura tacada (Vormela peregusna), fura estepària (Mustela eversmannii), fura europea (Spermophilus citellus), conill (Lepus europaeus)), esquirol de jardí (Crocidura suaveolens), ratpenat de ferradura gran (Rhinolophus ferrumequinum).Iucnredlist.ord - The IUCN Red List of Threatened Species - Rhinolophus ferrumequinum; accesat la 8 martie 2015
La presència d'ecosistemes terrestres (boscos, arbusts, prats, penya-segats) i ecosistemes aquàtics (llacs i estanys prop de la serralada) garanteix unes condicions favorables per alimentar i viure diverses espècies d'aus protegides a nivell europeu per la Directiva CE 147 / CE (annex Ia) de 30 de novembre de 2009.Directiva Consiliului Europei nr.147 din 30 noiembrie 2009, privind conservarea păsărilor, accesat la 9 martie 2015 esquerra|miniatura|266x266px| Àliga calba posada Ocells migradors regulars i nidificants: Àguila imperial (Aquila heliaca),Iucnredlist.org - The IUCN Red List of Threatened Species - Aquila heliaca; accesat la 29 martie 2015 àguila daurada (Aquila chrysaetos), àliga menor (Aquila pomarina),Iucnredlist.org - The IUCN Red List of Threatened Species - Aquila pomarina; accesat la 29 martie 2015 àliga alta (Aquila clanga),Iucnredlist.org - The IUCN Red List of Threatened Species - Aquila clanga; accesat la 29 martie 2015 PAS d'àguila (Aquila nipalensis)) àguila amb potes curtes (Levant brevipes), garsa (Ardea purpurea), nit de garza (Nycticorax nycticorax), estanys petits (Anser erythropus); al camp (Anthus campestris), l'ocell del camp (Burhinus oedicnemus), mussol (Bubo bubo), gran ratolí (Buteo rufinus), serp (Circaetus gallicus), cigonya blanca (Ciconia ciconia), cigonya negra (Ciconia nigra), garsa blanca (Circus aeruginosus), garsa blanca (Circus pygargus), garsa marró (Circus cyaneus), garza blanca (Circus macrourus), picot (Coracias garrulus), esquirol de galta blanca (Chlidonias hybridus), rossinyol (Caprimulgus europaeus), gripau de peu curt (Calandrella brachydactyla) picot de roure (Dendrocopos medi nosaltres), picot negre (Dryocopus Martius), fuster de dors blanc (picot garser dorsblanc), fuster jardí (Dendrocopos syriacus), agró blanc (Egretta alba), el corc de jardí (hortolà), falcó hivern (Falcon), a la nit voltor (Falco vespertinus), falcó pelegrí (Falco peregrinus), falcó del Danubi (Falco cherrug), àguila calba (Gyps fulvus), mosca petita (Ficedula parva), mosca de coll (Ficedula albicollis), gall (Grus grus), de cua (Haliaeetus albicilla), xanqueria (himantopus himantopus), llanganissa dorsal vermella (Lanius collurio), llangardaix gris (Lanius minor), filomel (Luscinia Luscinia), rossinyol (Luscinia megarhynchos), estel negre (Milvus migrans), cua blanca (Motacilla alba), groc cua mosca (Motacilla flava), mosca gris (Muscicapa striata), beceró gris (Miliaria calandra), merla (Monticola saxatilis), grangur (Oriolus oriolus), roca negra (Oenanth i pleschanka), picapedrer de l'Est (còlit pàl·lid), pelicà comuns (Pelecanus onocrotalus), arrissat pelicà (Pelecanus crispus), la pala (Platalea leucorodia), vespa (Pernis apivorus), l'àguila pescadora (Pandion haliaetus), Phoenicus), crepitant Wren (Phylloscopus sibilatrix), pardal espanyol (Passer hispaniolensis), hort de tit (Parus lugubris) ciocântors (Recurvirostra avosetta), whinchat negre (Saxicola torquata), Silvia low (Sylvia curruca), Silvia plain (Sylvia communis), picot de cap negre (Sylvia atricapilla), xiulet de pantà (Tringa glareola), pupa (Upupa epops), merla (Turdus merula), tord (Turdus pilaris), tord cantant (Turdus philomelos).Biodiversitate.mmediu.ro Măcin - Niculițel (arie de protecție specială avifaunistică) ; accesat la 9 martie 2015
Rèptils i amfibis: serp esculàpia (Elaphe longissima), drac marí (Elaphe sauromates),Catalogueoflife.org - Elaphe sauromates (Pallas, 1811) < accesat la 29 martie 2015 escurçó cornut (Vipera ammodytes),Iucnredlist.org - The IUCN Red List of Threatened Species - Vipera ammodytes; accesat la 29 martie 2015 llangardaix de fulla (Ablepharus kitaibelii), llangardaix de camp (Podarcis taurica) esquirol de terra (Testudo graeca), ivori de panxa groga (Bombina variegata),Iucnredlist.org - The IUCN Red List of Threatened Species - Bombina variegata; accesat la 8 martie 2015 granota de bosc vermella (Rana dalmatina), granota de terra (Pelobates fuscus), gripau marró (Bufo bufo), granota de color verd (Bufo viridis), brot d'arbre verd (Hyla arborea), granota de bosc vermell (Rana dalmatina).The IUCN Red List of Threatened Species - Rana dalmatina; accesat la 8 martie 2015