miniatura|250x250px| Bandera utilitzada pels pagesos de l'Exèrcit Verd. Usualment feien servir negre, verd o una combinació de tots dos. El terme Exèrcits Verds (rus: Зелёная Армия) o, simplement, Verds (rus: Зелёные) és la denominació genèrica donada a grups de pagesos armats que es van enfrontar a tots els bàndols governamentals involucrats en la Guerra Civil Russa.
En canvi, per vermells o rojos s'entén als bolxevics i els seus aliats inicials, els esseristes d'esquerres. La denominació blanc es refereix a una heterogènia oposició feblement unida de tsaristes ultraconservadors, monàrquics constitucionals, kadets, menxevics, esseristes i laboristes. A més, estaven els anarquistes de l'Exèrcit Negre i Kronstadt; els islamistes basmachís a Àsia central; les intervencions dels Imperis Centrals i després dels Aliats; els atamanes cosacs interessats sol en el seu propi poder; i, finalment, els grups separatistes o autonomistes de diverses nacionalitats que aprofitaven el caos per a deslliurar-se de Moscou.
Tots aquests moviments estaven desorganitzats, sense coordinació entre ells i controlaven regions perifèriques de l'Imperi, en canvi, els bolxevics dominaven les poblacions i indústria del centre, podent vèncer un a un als seus rivals.Wade, 2016
Motivats pel desig de protegir a les seves comunitats de les requises, les represàlies davant qualsevol resistència, les lleves forçades i els excessos militars que practicaven tots els bàndols, les revoltes van començar el 1918, però eren fàcilment sufocades.Figes, 2010: 626, 653-654, 722; Werth, 1998: 89, 100, 112Conquest, 1987: 51 Només des de l'any següent es van tornar massives, quan els comunistes van iniciar les grans lleves, aconseguint el seu clímax l'hivern de 1920-1921, quan els bolxevics van començar a requisar quantitats de gra tals que impedien la supervivència dels pagesos, essent sufocades l'any següent.Avrich, 2014: 15; Brovkin, 2015: 129, 145; Figes, 2010: 818, 820; Jvostov, 1997: 39; Werth, 1998: 111-113, 118, 130 En acabar l'estiu d'aquest any, la majoria dels rebels estaven militarment vençuts i la pagesia sucumbia davant la fam.Figes, 2010: 836
Antecedents La pagesia russa va viure dues guerres contra l'Estat rus producte de revolucions: 1905-1907 i 1917-.Safónov, 1998 En començar 1918 els comunistes només controlaven algunes ciutats, segons Werth "alguns illots bolxevics enmig d'un oceà pagès" poc disposat a lliurar-los els fruits del seu treball i sotmetre's a qualsevol autoritat externa.Werth, 1998: 56, 80
El conflicte entre les ciutats i el camp que no desitjava sotmetre's a les primeres va ser una de les principals arestes de la guerra civil.Werth, 1998: 56 Molts interpretaven aquella resistència com una mera expressió de la «anarquia social» que es vivia al país.Werth, 1998: 80 La influència comunista sobre els pagesos era insignificant. Controlaven alguns soviets, però sense poder coactiu sobre la majoria de la població, que se'ls oposava de manera passiva i desorganitzada, almenys no inicialment.Archinov, 2008: 47
Entre finals de 1917 i inicis de 1918 no va haver-hi oposició seriosa als comunistes, que controlaven el centre de Rússia, Bakú i Taixkent. L'única força d'oposició era l'Exèrcit de Voluntaris (rus: Добровольческая армия), de 3.000 homes, organitzada al sud de Rússia.Figes, 2010: 616-617; Werth, 1998: 76 Totes les esperances blanques estaven en guanyar-se als cosacs del Do i Kubán, inicialment més interessats a obtenir la seva pròpia independència. Per part seva, Ucraïna i Finlàndia estaven en procés d'independitzar-se però els blancs mai reconeixerien la seva secessió per a guanyar-se a aquestes poblacions.Figes, 2010: 626-627, 725, 733; Werth, 1998: 76 Només la violenta repressió bolxevics contra els cosacs a inicis de 1918 va permetre guanyar-los per a la seva causa.Figes, 2010: 621-622
Després de la Revolució d'octubre les noves autoritats bolxevics van instaurar el comunisme de guerra. Aquest sistema buscava abolir tot comerç privat, nacionalitzar la indústria pesant, col·lectivitzar l'agricultura i imposar un sistema universal de racionament per a centrar tota l'economia a donar suport a l'esforç bèl·lic.Figes, 2010: 671 Era una manera de combatre en el «front intern» als seus opositors.Figes, 2010: 672 Entre les noves mesures estava la d'enviar funcionaris a les granges del centre de Rússia per a recollir subministraments per a proveir l'exèrcit i iniciar la construcció de l'economia socialista.Werth, 1998: 112, 130 Així doncs es requisava gra, bestiar i cavalls, reclutava joves i castigava les poblacions sospitoses d'albergar desertors.Brovkin, 2015: 145; Figes, 2010: 653-654, 722 La primera reacció dels pagesos va ser enterrar el gra produït, alimentar amb ell al bestiar o destil·lar-lo clandestinament per a fer-ne alcohol i així evitar la requisa.Figes, 2010: 819 En resposta, els comunistes van organitzar un «exèrcit de subministraments» d'una 80.000 homes, la meitat dels quals eren obrers aturats de Petrograd que buscaven un sou fix, encarregats de requisar per la força els excedents de gra.Werth, 1998: 83 La resta eren delinqüents, exsoldats i gent arruïnada. Formaven tropes, conegudes com prodotriady (rus: продотряды), que no dubtaven a robar les reserves vitals, sement i altres possessions als pagesos.Figes, 2010: 677-678 La política de requises es va anomenar Prodrazvyorstka (rus: Продразвёрстка) i formava part del comunisme de guerra. Les prodotriady, tanmateix, eren confrontades fins al punt que l'any 1918 van morir assassinats 2.000 membres, 5.000 el 1919 i 8.000 el 1920. Els bolxevics es venjaven cremant poblacions, confiscant bestiar i executant als pagesos, acusats de ser kulaks. Les poblacions fugien als boscos sense res a perdre i mica en mica es van anar engrandint el número de rebels que defensaven la «revolució local pagesa».Figes, 2010: 818, 820Figes, 2010: 657 Així, el que en la majoria dels casos començava com a petites revoltes contra les requises s'acabaria convertint en grans rebel·lions.
També les primeres col·lectivitzacions van generar gran resistència pels trasllats forçats i les noves formes de vida que s'imposaven a les poblacions, ja amb serioses dificultats per a sobreviure. Moltes unitats i inspectors excedien les seves atribucions, saquejant cases i assassinant a les famílies que hi vivien. Reprimien amb duresa qualsevol mostra de malestar. Tot això va contribuir al ressentiment generalitzat contra el nou règim al camp.Brovkin, 1994: 130-154 Els bolxevics entenien que per a realitzar la seva utopia comunista havien de controlar el subministrament de gra. Per a no dependre dels petits pagesos van intentar fundar koljós (cooperatives) i sovjós (granges estatals).Figes, 2010: 793
L'abolició dels «Comitès de Pagesos Pobres» o komitety bednoty (rus: Комитеты Бедноты) al desembre de 1918 també va generar gran decepció i malestar, Lenin havia previst una feroç resistència i va fer augmentar la grandària de les prodotriady i augmentar l'exigència dels impostos.Brovkin, 2015: 130 En la temporada següent, uns 242 milions de <i id="mw1Q">pud</i> en grans van ser requisades.Brovkin, 2015: 132
Objectius En esclatar la revolució de febrer, els partits polítics més importants eren els esseristes o socialistes revolucionaris, menxevics i kadets o constitucional-democràtics. Els dos primers controlaven la majoria dels soviets (consells) d'obrers del país, excepte els dos més importants, els de Petrograd i Moscou; els tercers eren liberals amb el suport de sectors moderats que desitjaven mantenir les llibertats guanyades amb la revolució. Els menxevics van perdre ràpidament el suport de nombrosos soviets, excepte al Caucas, i especialment a la República Democràtica de Geòrgia, mentre que la influència bolxevic ràpidament anava creixent. En tant, els pagesos eren favorables als postulats esserites.Brovkin, 2015: 129; Vidal, 2005: 36, nota 17 En alguns casos, com a Sibèria Occidental el 1920-1921, els pagesos rebels van iniciar les seves revoltes sense cap proposta ni pla més complex que la consigna de derrocar al poder (en conseqüència, els bolxevics que queien a les seves mans eren assassinats i els edificis governamentals o del Partit era arrasats). Només a mesura que alguns moviments reeixits es van fer més complexos i territorialment amplis els verds van presentar un programa polític, el que solia ser una adaptació de les idees esseristes.Brovkin, 2015: 380
Rússia es va polaritzar ràpidament durant 1917. Molt aviat, masses importants de la població es van mostrar favorables a grups revolucionaris encara més extremistes, però menors i menys organitzats que els bolxevics, els anarquistes i social-revolucionaris d'esquerra, als quals Lenin no trigaria a reprimir.Lehning, 2004: 104 La Gran Guerra no havia fet més que animar als pagesos i obrers a seguir un camí revolucionari.Archinov, 2008: 70Lenin, 1984: 345
Religió i repartiment agrícola Els verds estaven influenciats per l'ideal del «repartiment negre» dels esseristes,Werth, 1998: 63 «un repartiment de totes les terres en funció del nombre de boques que calia alimentar a cada família»,Werth, 1998: 56 no per la nacionalització i col·lectivització de les terres dels bolxevics. Segons Lenin, però, aquesta mesura "no tenia res de socialista" i el pla dels esseristes era, segons Lenin, instaurar el capitalisme al camp, no millorar la qualitat de vida dels camperols i acabar definitivament amb la servitud.Lenin, 1973b: 93 Segons ell, no era més que un lema burgès, igual que «terra i llibertat» per atraure la massa rural ignorant.Lenin, 1973a: 46 Una altra font d'oposició de la població cap als bolxevics era l'«estil de vida feudal dels dirigents comunistes», amb els seus luxes, les seves usurpacions i la impunitat davant de la misèria i la repressió de la gent.Figes, 2010: 838
L'historiador i escriptor rus, Aleksandr Solzhenitsyn (1918-2008), va comparar aquests moviments amb la rebel·lió de la Vandée durant la Revolució Francesa, durant la inauguració d'un monument a Les Lucs-sur-Boulogne, el 25 de setembre de 1993, per la defensa de la fe cristiana que van protagonitzar els camperols rebels.Solzhenitsyn, Aleksandr. La rebelión de la Vendée. Viva Chile. Publicado el 25 de septiembre de 1993. Digitalizado en diciembre de 2009. Consultado el 10 de noviembre de 2014. No obstant això, hi ha diferències clares: a la França revolucionària només hi va haver una jacquerie circumscrita geogràficament, encara que va coincidir amb el «desafiament federalista» de Lió, Marsella i Toló. En canvi, els aixecaments camperols a la Rússia europea i Sibèria occidental van ser freqüents,Mayer, 2014: 419-420 tot i que no van coincidir amb les rebel·lions urbanes perquè les principals ciutats, especialment a les perifèries no russes, estaven sotmeses a invasions constants sense tenir l'oportunitat d'adquirir postures pròpies.Mayer, 2014: 420Mayer, 2014: 421