Mary Jane Seacole, també coneguda com Mary Jane Grant,"Mixed Historical Figures". MixedFolks. 2003. Archived from the original on 4 November 2001. Retrieved 30 March 2008.Elizabeth Anionwu (2006). "About Mary Seacole". Thames Valley University. Archived from the original on 27 April 2017. Retrieved 30 March 2008. (23 de novembre de 1805-14 de maig de 1881)Palmer, Alan. "Seacole [née Grant], Mary Jane". Oxford Dictionary of National Biography (online ed.). Oxford University Press. doi:10.1093/ref:odnb/41194. va ser una infermera britànica-jamaicana, cuidadora i empresària,Anionwu E.N. (2012) Mary Seacole: nursing care in many lands. British Journal of Healthcare Assistants 6(5), 244–248.Robinson J. (2005) Mary Seacole: The Charismatic Black Nurse Who Became a Heroine of the Crimea.Clinton Black, History of Jamaica (London: 1975), p. 176. que va establir l'Hotel britànic (British Hotel) darrere de les línies durant la Guerra de Crimea. Allà proporcionà suport i cures als soldats ferits al camp de batalla.Rappaport, Helen. "Mary Seacole: Creole Doctress, Nurse and Healer". helenrappaport.com. Retrieved 30 August 2020. Hereva de la medicina tradicional jamaicana i d'Àfrica Occidental, Seacole va mostrar "compassió, habilitats i valentia mentre que cuidava els soldats durant la Guerra de Crimea, a través de l'ús de remeis amb plantes medicinals”. P.R. Messmer & Y. Parchment, Mary Grant Seacole: the first nurse practitioner, National Library of Medicine, 1998 Jan;2(1):47-51.
Guardonada pòstumament amb l'Orde del Mèrit jamaicà el 1991, el 2004, va ser votada la millor britànica negra."Nurse named greatest Black Briton". BBC News. 10 February 2004.
Mary Seacole va aprendre infermeria de manera autodidàctica, posant en pràctica els coneixements de medicina tradicional d'arrel africana, transmesos per la seva mare. Les escoles d'infermeria a Gran Bretanya no es van establir fins després de la guerra de Crimea. La primera va ser la Nightingale Training School el 1860 a l'Hospital de St Thomas a Londres. Probablement Mary Seacole pot ser considerada la primera infermera practicant.P.R. Messmer & Y. Parchment, Mary Grant Seacole: the first nurse practitioner, Clinical excellence for nurse practitioners : the international journal of NPACE (1998 Jan;2(1):47-51).Bonnie McKay Harmer, Silenced in history: A historical study of Mary Seacole (2010).
A l'esclat de la Guerra de Crimea, Seacole va sol·licitar a l'Oficina de Guerra (War Office) ser inclosa entre el contingent d'infermeria, però va ser rebutjada,Seacole, Mary (1857). "Chapter VIII". Wonderful Adventures of Mrs Seacole in Many Lands. London: James Blackwood. p. 73-81. ISBN 978-0140439021. de manera que hi anà amb els seus propis recursos i va establir el seu hotel, un petit hospital on va atendre i alimentar als ferits en el camp de batalla. Es va fer popular entre el personal militar, que va recaptar diners per a ella quan es va enfrontar a la misèria després de la guerra.
El 1857 va tenir lloc una gala de quatre dies a la vora del Tàmesi, per honorar a Mary Seacole. Van assistir-hi unes 80.000 persones, inclosos veterans i les seves famílies, així com la reialesa.
Després de la seva mort va caure en l'oblit durant gairebé un segle, per posteriorment ser reconeguda per les fites que va aconseguir com a dona.Jule Gardner (2000). Who's Who in British History. Collins & Brown. p. 715.Mary Seacole (1857). "VIII and Chapter IX". Wonderful Adventures of Mrs Seacole in Many Lands. London: James Blackwood. p. 73-91. La seva autobiografia, Wonderful Adventures of Mrs. Seacole in Many Lands (1857), és una de les primeres autobiografies d'una dona mestissa, tot i que l'exactitud d'alguns aspectes que exposa han estat qüestionats pels actuals partidaris de Florence Nightingale. La construcció d'una estàtua d'ella a St Thomas' Hospital de Londres, el 30 de juny de 2016, descrivint-la com a infermera pionera,Anionwu, Elizabeth. "Mary Seacole Memorial Statue Appeal: Keep Mary's Courage and Compassion Alive" (PDF). Archived from the original (PDF) on 19 November 2012. Retrieved 10 January 2013. ha generat controvèrsia i oposició entre els partidaris de Nightingale, com Lynn McDonald, i altres que investiguen el període.Macdonald, Lynn. "Florence Nightingale and Mary Seacole: Nursing's Bitter Rivalry". Retrieved 30 August 2020.Macdonald, Lynn. "Mary Seacole was kind and generous, but was no 'pioneer nurse'". The Guardian. Retrieved 30 August 2020.Lynn McDonald (8 June 2012). Comment is free: Statue of Mary Seacole will do Florence Nightingale a disservice. The Guardian.Natasha McEnroe (3 September 2012). Beyond the Rivalry: Florence Nightingale and Mary Seacole. History Today
Primers anys, 1805–25 Mary Jane Seacole va néixer a Kingston, a la colònia britànica de Jamaica,Robinson, p. 10.Scotland on Sunday, 16 May 2010, p. 10. filla de James Grant, un tinent escocès,"James Grant". Geni. a l'exèrcit britànic,Seacole, Chapter 1. i una dona jamaicana criolla. La seva mare, la senyora Grant, coneguda com "The Doctress" (guérisseuse, en crioll jamaicà), era una cuidadora que utilitzava medicina tradicional del Carib i l'Àfrica oriental. La senyora Grant també va dirigir Blundell Hall, una pensió familiar al 7 East Street, que era considerat un dels millors hotels de tot Kingston.Robinson, p. 22."Mary Seacole (1805-1881)", National Library of Jamaica. Retrieved 4 April 2019. Molts dels que s'hi allotjaven eren soldats o mariners europeus malalts, la majoria de la febre groga endèmica.
En els segles i , les elits dirigents europees van destruir la medicina popular que havien practicat les dones blanques de classe treballadora.Silvia Federici, Caliban and the Witch (Nova York: Autonomedia, 2014), p. 170-5, En canvi, les doctress jamaicanes al encara dominaven la medicina popular i tenien un vast coneixement de les malalties tropicals i del seu tractament.Moira Ferguson, Nine Black Women (London: Routledge, 1998), p. 68. El paper d'una doctress jamaicana era una barreja d'infermera, llevadora, massatgista i remeiera o herbolària, que promovia la bona higiene, ventilació, confort (warmth), hidratació, descans, empatia, bona alimentació i atenció als moribunds. Al costat de la senyora Grant, altres dones com Cubah Cornwallis, Sarah Adams i Grace Donne, cuidaven als esclaus a les plantacions més importants de Jamaica,Christer Petley, White Fury: A Jamaican Slaveholder and the Age of Revolution (Oxford: Oxford University Press, 2018), p. 35–6, 81–2, 88–89. un segle abans que Florence Nightingale escrivís sobre la importància de la higiene en el seu llibre Notes on Nursing.
Mary Seacole estava orgullosa de la seva ascendència escocesa, i es definia com criolla, terme neutre des d'un punt de vista racial a aquella època i en particular molt més neutra que “fill de colon blanc“.Salih, Sara (2005). Wonderful Adventures of Mrs. Seacole in Many Lands. Penguin Books. p. 256. ISBN 0-19-506672-3. Legalment, era classificada mulata, és a dir mestissa amb drets polítics limitats.Alexander & Dewjee, p. 10.
Mary Seacole contà detalladament a la seva autobiografia el seu esforç per tal de distanciar-se de la imatge estereotipada del “crioll mandrós”.Ramdin, p. 5.Salih, Chapter I, footnote 3, p. 183. Allò no l'impedeix d'estar orgullosa de la seva amistat amb alguns esclaus negres americans, i del seu color de pell “amb alguns matisos més bruns”.
Mary Seacole va passar alguns anys a casa d'una dona gran (la meva “amable patrona”), on va ser tractada com un membre més de la família i on va rebre una bona educació.Robinson, p. 12. Com a filla educada d'un oficial escocès i una dona negra lliure i amb un negoci respectable, Seacole hauria tingut una posició alta en la societat jamaicana.Robinson, p. 13.
Al voltant de 1821, Seacole va a Anglaterra, a Londres, on va romandre durant un any a casa d'uns familiars comerciants i en tornar a Jamaica va dur algunes mercaderies per vendre. A la seva autobiografia recull impressions sobre els escarnis que podien rebre les persones de pell fosca al carrer.
Al Carib, 1826-1851 Ja a Jamaica, Mary Seacole tornà a casa de la seva “amable patrona” per cuidar-la durant una malaltia, que la portarà finalment a la mort alguns anys més tard. Mary s'instal·là llavors amb la seva família, a Blundell Hall, i treballà al costat de la seva mare. De tant en tant era requerida per l'hospital de l'exèrcit britànic i viatjà per diferents illes del Carib.
El 1836, es va casar amb Edwin Horatio Hamilton SeacoleThe wedding of Mary and Edwin Seacole is featured in Mother Seacolei es traslladaren a Black River on van obrir una botiga de queviures que no va prosperar. Van tornar a Blundell Hall a principis de la dècada de 1840.
Durant 1843 i 1844, Seacole va patir una sèrie de desastres personals. Un incendi a Kingston va cremar Blundell Hall, i va ser substituït per New Blundell Hall.Seacole, Chapter II. Llavors en poc temps morí el seu marit i la seva mare. Després d'un període de dol va assumir la gestió de l'hotel de la mare.
Seacole, es concentrà en la seva feina i rebutjà algunes ofertes de matrimoni. La seva feina va ser coneguda pels militars europeus que visitaven Jamaica i que sovint es quedaven a Blundell Hall. Va tractar i cuidar pacients en l'epidèmia de còlera de 1850, que va matar uns 32.000 jamaicans.Robinson, p. 36. Llavors es quan adquireix una experiència que li serà útil en el transcurs dels cinc anys posteriors.
Amèrica Central, 1851-1854 El 1850, el seu germanastre Edward"Edward Grant". Geni. es trasllada a Cruces, Panamà, on obre un hotel que acull els viatgers que anaven camí de Califòrnia atrets per la “Febre de l'or”.Robinson, p. 42. Per arribar a Califòrnia existia una ruta que consistia a travessar l'istme de Panamà amb mules i canoes.Robinson, p. 48.
El 1851, Seacole va viatjar a Cruces per visitar el seu germà. Poc després de la seva arribada, la ciutat va ser colpejada pel còlera, una malaltia que havia arribat a Panamà el 1849.Seacole, Chapter IV.Robinson, p. 54. Seacole va tractar la primera víctima que va sobreviure, el que li donà una reputació i que portà una successió de pacients a mesura que la infecció s'estenia. Els rics pagaven, però ella va tractar els pobres de franc. Molts, rics i pobres, van morir. Ella va evitar utilitzar l'opi, preferint els cataplasmes de mostassa, el laxant calomel (clorur de mercuri), els sucres d'acetat de plom i la rehidratació amb aigua bullida amb canyella.Robinson, p. 53. Mentre que els seus remeis van tenir un èxit moderat, es va enfrontar a poca competència, els únics altres tractaments provenien d'un "petit dentista tímid", que era un metge inexpert enviat pel govern de Panamà, i l'Església catòlica romana. miniatura|Esbós del British Hotel de Mary Seacole a Crimea, per lady Alicia Blackwood (1818–1913), amiga de Florence Nightingale Va realitzar una autòpsia en un nen orfe al qual havia cuidat, que li va donar un nou coneixement "decididament útil". Al final d'aquesta epidèmia ella mateixa va contraure el còlera, obligant-la a descansar durant diverses setmanes. Es va guanyar el reconeixement de tota la població.Seacole, Mary (1857). Chapter V.
Malgrat els problemes de malalties i clima, Panamà era la ruta preferida entre les costes dels Estats Units. En veure una oportunitat de negoci, Seacole va obrir un hotel que després traslladà. Durant un viatge a Jamaica des de Panamà patí una situació de racisme al no permetre-li pujar a un vaixell nord-americà.Seacole, Chapter VI.
De retorn a Jamaica es requerida per l'exèrcit britànic per atendre malalts de febre groga.