La Simfonia núm. 2 en do menor, op. 17, de Piotr Ilitx Txaikovski, coneguda com a Petita Rússia, va ser composta l'any 1872. Una de les obres més alegres de Txaikovski, va obtenir gran èxit des de l'estrena i es va guanyar el favor del Grup dels Cinc, encapçalat per Mili Balàkirev. No obstant això, Txaikovski va revisar-la amb profunditat vuit anys després, gairebé reescrivint totalment el primer moviment i fent molts canvis en els altres tres.
El subtítol Petita Rússia li va ser atribuït per Nikolai Kaixkin, un crític musical moscovita, ben conegut per Txaikovski. Aquest era el nom que també es donava a Ucraïna, i Kashkin el va trobar escaient atès que Txaikovski n'utilitza temes folklòrics.
Composició Txaikovski va compondre la simfonia entre juny i novembre de 1872, gran part durant les vacances d'estiu a casa de la seua germana, Aleksandra Davídova, a Kamianka, Ucraïna. En tornar precipitadament a Moscou a l'agost, va continuar treballant enèrgicament en l'obra, fins i tot amb les seues obligacions docents al Conservatori de Moscou i amb treball extra com a crític musical. Excusant-se per no contestar immediatament les cartes del seu germà Modest, Txaikovski va explicar, "[La simfonia] m'ha absorbit de tal manera que ara per ara sóc incapaç d'emprendre res més. Aquesta obra de geni (com Kondràtiev qualifica la meua simfonia) està prop de la seua conclusió ... Crec que és la meua millor obra pel que fa a la perfecció formal—una qualitat respecte de la qual no he destacat.Carta a Modest Txaikovski, 14 de novembre de 1872" Dues setmanes després, Txaikovski s'afanyava a finalitzar la simfonia, que va concloure una setmana més tard.
John Warrack, biògraf de Txaikovski, no troba sorprenent l'ús de motius folklòrics per part del compositor. Altre biògraf, Alexander Poznanski, escriu que la vil·la de Davidov era aleshores el refugi de vacances preferit del compositor.Poznansky, Alexander, Tchaikovsky: The Quest for the Inner Man (New York, Schirmer Books, 1991), 155 Warrack afegeix que "l'estima que Txaikovski sentia per Kamenka i per la segona casa que la seua germana li havia encoratjat a construir-se... trobà l'expressió en l'ús de les cançons locals per a la simfonia.Warrack, John, Tchaikovsky (Nova York: Charles Scribner's Sons, 1973), 69"
Txaikovski va escriure en una ocasió, fent broma, que el vertader mereixement de l'èxit del finale de la Petita Rússia no li corresponia a ell, sinó "al vertader compositor de l'obra— Piotr Gerassimòvitx." Gerassimòvitx, el vell majordom de la vil·la Davidov, va cantar la cançó folklòrica "La grua" a Txaikovski quan aquest estava treballant en la seua simfonia.Zhitomirsky, Daniel, ed. Shostakovich, Dmitry, Russian Symphony: Thoughts About Tchaikovsky (Nova York: Philosophical Library, 1947), 94, nota al peu 4"
Una de les anècdotes favorites de Txaikovski va ser que va estar a punt de perdre els primers esbossos de la Petita Rússia. Per a persuadir un recalcitrant cap de postes d'enganxar els cavalls al cotxe en què viatjaven ell i el seu germà Modest, Txaikovski va presentar-se a si mateix com el "Príncep Volkonski, cavaller de cambra de l'Emperador.Brown, 254." Quan a la nit van arribar a la seua destinació, Txaikovski es va adonar que s'havia deixat l'equipatge—incloent-hi els seus treballs en la simfonia. Va pensar que el cap de postes hauria obert l'equipatge, descobrint així la seua vertadera identitat. Va enviar un missatger a recollir l'equipatge, i quan va tornar digué que el cap de postes no volia donar l'equipatge d'una personalitat tan eminent a ningú, i que només el lliuraria al "Príncep Volkonski" en persona.
Donant la cara, Txaikovski va tornar-hi. Per a la seua tranquil·litat, el seu equipatge no havia estat obert. Després de conversar afablement durant una estona amb el cap de postes, el compositor va preguntar-li el seu nom. "Txaikovski," va contestar el cap de postes. Txaikovski es va estranyar, pensant que potser aquella resposta era una subtil i àcida venjança per part del cap de postes. Després es va assabentar que realment "Txaikovski" era el nom d'aquell home. Txaikovski gaudia contant aquesta història.Brown, 254
Estrena Txaikovski va interpretar el finale de la simfonia en una reunió a la casa de Nikolai Rimski-Kórsakov a Sant Petersburg el 7 de gener de 1873. Va escriure a Modest, dient-li, "Els presents gairebé em van desfer en èxtasi—i Madame Rimskaia-Korsakova em va suplicar amb llàgrimes als ulls que li deixés arranjar-la per a piano a quatre mans".Brown, David, Tchaikovsky: The Early Years, 1840-1874 (New York, W.W. Norton & Company, Inc., 1978), 255
miniatura|esquerra|Nikolai Rimski-Kórsakov, a casa del qual Txaikovski va interpretar el finale de la Simfonia Petita Rússia. Retrat per Ilia Repin. El biògraf de Txaikovski, David Brown presumeix que ni Balakirev ni altre membre del Grup dels Cinc, Modest Mússorgski no estaven presents en la reunió.Brown, 281-282 No obstant això, a més del matrimoni Rimski-Kórsakov, s'hi trobava present altre dels "Cinc": Aleksandr Borodín, i Brown suggereix que aquest va aprovar l'obra de Txaikovski.Brown, 283 Altra persona present, que esdevindria ràpidament molt influent en la vida del compositor, era el crític musical Vladímir Stàssov. Impressionat pel que havia sentit, Stàssov va preguntar a Txaikovski quin era el seu projecte immediat. Stàssov l'influiria en la composició del poema simfònic La tempesta, i posteriorment, amb Balakirev, la Simfonia Manfred.
L'estrena de la simfonia completa en la seua versió original de 1872 va tenir lloc a Moscou, el 7 de febrer de 1873, sota la direcció de Nikolai Rubinstein. L'endemà, Txaikovski va escriure a Stàssov, "va ser un gran èxit, tan gran que Rubinstein vol interpretar-la novament ... a demanda del públic.Brown, 256" Una segona interpretació, el 9 d'abril va ser fins i tot més exitosa. La tercera interpretació a Moscou, també a demanda del públic, va tenir lloc el 27 de maig.
La reacció de la crítica va ser completament entusiàstica. Stàsssov va escriure que el finale era "pel que feia al color, factura i humor ... una de les més importants creacions de tota l'escola russa".Warrack, Tchaikovsky, 71" Hermann Laroche, que havia viatjat des de Sant Petersburg per a assistir al concert, va escriure al Registre de Moscou l'1 de febrer, "Durant molt de temps mo m'havia topat amb una obra amb un desenvolupament temàtic tan punyent en idees i amb contrastos tan ben motivats i artísticament plasmats.Moskovskie vedomosti, 1 de febrer de 1873, segons cita de Poznanski, 156"
Alhora, el director Eduard Nápravník va ocupar-se de l'estrena a Sant Petersburg, el 7 de març. Malgrat una crítica negativa del compositor i crític Cesar Cui, el públic de Sant Petersburg va acollir l'obra de manera banstant positiva com per a afavorir una segona interpretació en la següent temporada.
Revisió En la mateixa carta en què descrivia l'estrena de 1873, Txaikovski va escriure a Stasov, "Si he de ser sincer, no estic completament satisfet amb els tres primers moviments, però 'La grua' ['Zhuravel'] [el moviment final que utilitza aquesta cançó folklòrica russa] no ha sortit tan malament." Tot i això, Txaikovski va persuadir l'editor Bessel que publicara la partitura. Bessel va editar una reducció per a piano a quatre mans (preparada per Txaikovski després que Rimskaia-Korsakova va haver de retirar-se per malaltia). Posteriorment, Bessel va editar la partitura completa per a orquestra.
L'any 1879, Txaikovski va sol·licitar que li fos tornat el manuscrit de la partitura. En arribar-li, va començar a revisar l'obra. El 2 de gener de 1880 va escriure a Bessel que "1. He compost el primer moviment de nou, deixant només la introducció i la coda en la forma original. 2. He reorquestrat el segon moviment. 3. He alterat el tercer moviment, acurtant-lo i reorquestrant-lo. 4. He acurtat el finale i l'he reorquestrat." Suposadament, va fer aquest treball en el sorprenent termini de tres dies.
El 16 de gener, Txaikovski va resumir el seu treball en una carta al seu amic i deixeble Serguei Tanéiev, "Aquest moviment [el primer] ha esdevingut més comprimit, curt i sense dificultats. Si l'epítet 'impossible' poguera aplicar-se a quelcom, seria a aquest primer moviment en la seua versió original. Déu meu! Que difícil, sorollós, desarticulat i confús era!Brown, 259-260"
L'estrena de la versió revisada va tenir lloc a Sant Petersburg el 12 de febrer de 1881, sota la direcció de Karl Zike.
Ús de cançons folklòriques Warrack suggereix que les cançons folklòriques que el compositor va usar van poder també provocar els problemes dels que després ell mateix es va queixar: reptes compositius dels quals no va ser conscient inicialment.
Warrack escriu, "El problema afegit que [les cançons folklòriques] suposen per al seu estil radica en la inclinació de la mateixa cançó folklòrica, usant intervals i frases amb una insistència gairebé ritual, creant més aviat un efecte estàtic i no adaptat al moviment i a la resolució.Warrack, John, Tchaikovsky Symphonies and Concertos (Seattle: University of Washington Press, 1971, 1969), 9"
En l'original de 1872, especialment en els dos moviments extrems, Txaikovski emprava cançons folklòriques com a material temàtic, amb un treball compositiu adaptat a llur especial naturalesa. Aquest mètode no era habitual en l'època. Això va ser el que va agradar de la simfonia als "Cinc", en haver adoptat els valors musicals que el grup defensava.
Tot i que treballar d'aquesta manera pot afegir el que Brown denomina "escala, riquesa de contingut i de detallBrown, 264" a una obra, també resta impuls, portant a l'estatisme que Warrack esmentava adés. Warrack afegeix, "La melodia tendeix, de fet, a esdevenir quelcom pròxim a un conjunt de variacions sobre ella mateixa, aconseguides més amb la modulació que amb el desenvolupament i el contrast; i això la fa clarament recalcitrant front a un desenvolupament simfònic.Warrack, Tchaikovsky Symphonies and Concertos, 9"
Altra de les raons per a la revisió, va ser que les idees musicals de Txaikovski havien canviat durant la dècada del 1870. Es va sentir atret per les qualitats de lleugeresa i gràcia que va trobar en la música clàssica del , el que queda palès en les seues Variacions sobre un tema rococó. L'atracció envers la música francesa es va nodrir amb el descobriment de Sylvia de Leo Delibes i Carmen de Georges Bizet. Enfrontats a aquest valors, l'escala massiva, l'estructura intricada i la complexitat textural del primer moviment de la Petita Rússia van poder esdevenir desagradables per a ell.Brown, 261-262 La seua revisió de la simfonia, especialment recomponent el primer moviment, tenia el propòsit de fer més diàfanes l'estructura i la textura.Brown, 262