Lalosa de l'Índia Rev. 20/02/2021 (Plocealauda erythroptera) és una espècie d'ocell de la família dels alàudids (Alaudidae). Es troba al sud d'Àsia.
Descripció El plomatge de l'alosa de l'Índia és pàl·lid i té una taca a la galta completament delimitada per un supercili blanc i una postauricular. La coroneta i les parts superiors són molt ratllades. Les parts inferiors pàl·lides tenen grans taques al pit. La majoria de les cobertores de les ales, les terciaries i les plomes centrals de la cua tenen la part central més pàl·lida. Les cobertores primàries semblen totes marrons. Les barres alars vermelles són diagnòstiques, però cal anar amb compte de no confondre l'ocell amb l'alosa de Jerdon (P. affinis) als Ghats occidentals centrals i als voltants, on les àrees de distribució se superposen. L'alosa de Jerdon és més fosca i amb més vermell a les ales. També es distingeix de l'alosa de Jerdon pel bec i potes més curts i la cua més llarga.
Canta des de la part superior dels arbustos, però no sol posar-se en arbres ni cables. Els cants són similars als de l'alosa de Jerdon, però són més greus i tenen trèmolos més llargs i sovint baixen de to.
Distribució i hàbitat L'alosa de l'Índia es troba més comunament en zones àrides. Es troba al Pakistan i al nord-oest, centre i centre-sud de l'Índia.
Comportament i ecologia El cant en vol durant la temporada d'aparellament és un espectacle increïble. L'ocell vola ben amunt per sobre del terra, després manté les ales en forma de "V" oberta i "salta en paracaigudes" fins al lloc de descans emetent el cant que consisteix en piulades i xiulades curtes de tres síl·labes seguides d'una quarta síl·laba més llarga. Aquesta combinació es repeteix fins que l'ocell torna a posar-se.
Taxonomia i sistemàtica L'alosa de l'Índia va ser descrita per primer cop l'any 1845 pel zoòleg anglès Edward Blyth amb el nom binomial Mirafra erythroptera i la localitat tipus "part nord de la península índia".
Inicialment l'alosa de l'Índia es va classificar en el gènere Mirafra. Anys més tard i arran d'un estudi filogenètic molecular del 2023 de la família de les aloses Alaudidae realitzat pe Per Alström i els seus col·laboradors va trobar que el gènere Mirafra contenia profundes divergències genètiques internes. Per tant, van dividir Mirafra en quatre gèneres, cadascun corresponent a un clade principal. L'alosa de de l'Índia es va traslladar a Plocealauda. Tanmateix, aquesta separació no ha estat seguida per les classificacions Manual dels ocells del món (HBW) i BirdLife International (BLI) i per tant la descriuen com Mirafra affinis.
El nom genèric Plocealauda és un acrónim dels gèneres Ploceus, introduït per Georges Cuvier per als teixidors el 1816, i Alauda, introduït per Carl Linnaeus per a les aloses el 1785 i l'epítet específic erythroptera prové del grec antic «ερυθρος/eruthros» que significa “vermell”; i de «-πτερος/-pteros» “-amb ales” que alhora deriva de «πτερον/pteron», “ales”.
L'espècie és monotípica: no es reconeix cap subespècie.
Galeria
Referències
Categoria:Plocealauda Categoria:Ocells d'Àsia