miniatura|Logotip de la telerealitat Operación Triunfo. 369px|miniatura|Plató de televisió d'American Idols 369px|miniatura|Logotip de Popstars La música de la dècada del 2000 es caracteritza per l'expansió de gèneres com el pop, el rap, el R&B i el rock, així com l'aparició de noves tendències com el reguetó i el nu metal. A més, va ser una dècada de transició tecnològica, amb la revolució digital que va canviar la manera de produir, distribuir i escoltar música. La televisió i internet van tenir un paper fonamental en la popularització d'artistes, amb formats com Popstars i Factor X.
Context La música de la dècada dels 2000 abasta la música produïda entre el 2000 i l'any 2009. Inclou els principals corrents, amb els protagonistes, la seva descripció, exemples i la contextualització corresponent. Hi ha igualment un viatge per les principals tendències musicals de cada continent. Es pot revisar doncs quin tipus de música es produïa a Europa, l'Àsia, l'Àfrica o Amèrica, l'efecte i l'abast que van tenir, dins com fora, amb els seus protagonistes, el seu context i la seva descripció nodrida, d'exemples corresponents.
Globalment es podria dir que hi ha una certa continuïtat a la música pop degut el gènere boysband i girlsband. L'article parla d'una segona generació d'aquest format que va continuar abraçant tot el planeta amb grups a Amèrica (Supernova, Bandana, Sugabages), Europa (L5, Nonstop, XXL, E.M.D), Àsia (The Wasabies, Viva) o l'Àfrica (101, Jamali, Blu3). La música pop es torna electro i enceta diàleg amb l'R&B, tornat popular, així com aquest dialoga amb el pop. L'èxit del single Music de Madonna, de tall electro, exerceix influència, però la música al món àrab i indi també. En són les causes principals. La música àrab va fer gira mundial arribant a llocs abans d'això inaudits com ara el Brasil (Amèrica) o França (Europa).Bernard Bonnieux. Cent ans de chanson française. París: Gallimard, 2004] Torna el pop-rock gràcies a artistes d'skate punk com l'Avril Lavigne o blink-182. La música rock produeix principalment emo i nu metal. Malgrat el domini de l'R&B i el hip-hop, la música rock encara era popular, en gèneres alternatius, tot i que més localitzada. És el cas del post-grunge, el post-britpop, el pop punk, el post-hardcore, el metalcore i, en alguns casos, l'indie rock. Els programes de telerealitat, d'altra banda, són les fàbriques a escala global de bona part de la música produïda aleshores. Es tornen en un fenomen social que s'exporta a tot el planeta amb versions i reformulacions del mateix format. El hip hop enceta una nova etapa degut en part a Eminem o 50 Cent, Akon, Usher, entre més, mentre que l'eurodance i el continent europeu en general exporten música electrònica. Per exemple, s'inventa el grime al Regne Unit, la Tektonick a Valònia, mentre que el chillwave es popularitza als Estats Units.
Les mutacions que hi va haver a la música d'arreu del món durant la dècada dels anys 2000 són degudes a canvis majors en l'àmbit econòmic. Hi va haver una acceleració més notable de la globalització que havia anat guanyant terreny amb la caiguda del mur de Berlín.Hart-Davis, Adam. History: The Definitive Visual Guide. Londres: DK, 2007 Així el continent asiàtic s'incorpora progressivament a la música pop, rock o dance, que havien estat practicades a les dècades anteriors a Occident, però, justament, prohibides al bloc soviètic.El rock, sota la falç i el martell. (El Temps, 12 de juny de 2017) A més a més, els efectes de la Primera Revolució Digital canviaren el teixit econòmic d'arreu del món. Un dels primers sectors afectats fou la indústria de la música. L'arribada d'Internet va canviar del tot la manera en com la població consumia, distribuïa i produïa música. Per això mateix les discogràfiques varen patir un daltabaix de gran cabuda dels seus beneficis. Els artistes acompanyen aleshores aquestes noves tendències del mercat amb música electrònica combinada amb pop o rock. L'arribada de la telerealitat a la televisió, producte del capital, va traslladar dels noranta als 2000 formats de grups anteriors, però també va influenciar la producció musical global, així com les mentalitats de la població en general. Exposició de les intimitats, cursa cap a la fama, etc, es va arribar a produir música de mal gust, simplement, per vendre i aprofitar-se d'un nínxol de mercat naixent.
A resultes d'això, s'observa el desenvolupament continu de programes d'enregistrament d'estudi i elements electrònics com ara l'ús de programes de correcció de to, la sintonització automàtica, que va aparèixer a finals dels anys noranta, etc. Un altre gran impacte d'aquesta dècada va ser el desenvolupament continu d'Internet i reproductors multimèdia fàcils d'utilitzar, com iTunes, i llocs web per compartir música i vídeos, com Napster o YouTube, respectivament. La popularitat del pop es va traslladar a partir dels anys noranta amb o sense la telerealitat. Per exemple, 'NSYNC, Backstreet Boys, Britney Spears o Christina Aguilera. Artistes de la música popular, com Michael Jackson, van tornar a principis de la dècada de 2000 amb el llançament del seu àlbum Invincible (2001), que va debutar al número 1 del Billboard Hot 200. L'R&B contemporani va ser un dels gèneres més populars de la dècada (especialment a principis i mitjans de la dècada), amb artistes com Usher, Alicia Keys, Beyoncé o Rihanna. L'any 2004, per exemple, el Billboard Hot-End Hot 100 tenia 15 dels 25 llocs ocupats per R&B contemporani.
Tot i que la popularitat va disminuir lleugerament, la música country va continuar registrant bones vendes. El gènere va veure sorgir nous protagonistes com Taylor Swift, Carrie Underwood o Miley Cyrus. Als mercats musicals asiàtics i de l'Extrem Orient, amb l'augment de la globalització i la difusió del capitalisme, la música es va occidentalitzar, dins el pop, el hip hop i l'R&B contemporani. La música popular nord-americana i europea es va fer més popular a Àsia. Gèneres com el J-pop i el K-pop van romandre populars durant tota la dècada, proliferant la seva influència cultural a tot l'Est i el Sud-est asiàtic. En altres parts d'Àsia, inclosa l'Índia, la música pop índia, estretament lligada a les pel·lícules de Bollywood i la música filmi, era popular al costat de la música pop occidental. A l'Amèrica Llatina, si bé l'R&B, el hip hop i el pop-rock van tenir influència i èxit, la música es deixa endur notablement pel reguetó, el qual ateny alguns èxits internacionals. El món llatí continua conquistant els Estats Units i Europa amb Jennifer Lopez, Shakira, Juanes, Ricky Martin, etc.
Als territoris de parla catalana s'assisteix a una diversificació dels gèneres. Es produeix per primer cop música pop, rock, dance, hip-hop, Heavy metal i altres gèneres en català.Dia a dia, rock a rock (Catalunya Ràdio) Molts catalans com la Gisela, Chenoa o Roser participen a la telerealitat. El programa Star Academy és fins i tot un invent de Gestmusic, empresa catalana que deté la propietat d'Endemol. La música cantada en català pateix d'invisibilitat. Hi havia animadversió institucional a Madrid contra la llengua catalana.“Cantar en la nostra llengua ha deixat de ser reivindicatiu. Hem guanyat la batalla” (El Temps, 14-11-20) Discogràfiques grans impedeixen els artistes catalans de cantar en llengua catalana. Les radiofórmules hispàniques no promouen cantants en llengua catalana expressament.Rocha, Rubí. Els anys (no tant daurats). Andorra: Círculo Rojo, 2018 Partits polítics espanyols miren de tancar tota ràdio o televisió que emeti contingut en català al País valencià.L'atzucac de TV3 al País valencià (El Temps, 2021Reciprocitat: la història interminable (El Temps, 2021) La població escola o voldria escoltar música en català però el sistema l'arracona. El govern del tripartit a Catalunya mira de resoldre-ho amb una llei que s'inspira dels barems que s'apliquen a la legislació francesa. La música cantada en català resorgeix. La Porta dels Somnis n'és un exemple. En paral·lel, Andorra participa al Festival d'Eurovisió que es torna altre cop popular a tot Europa, d'on surten artistes molt exitosos. El català s'escolta per primer cop a Eurovisió, després que Espanya el prohibeixi,El castellà, requisit obligatori per poder representar Espanya a Eurovisió (Racó Català, 18.01.2016 alhora que molts artistes andorrans fan el salt a terres catalanes, amb èxits notables.
Món Música de tabloide miniatura|Lady Gaga és coneguda pels seus modelets arriscats, cridaners i sovint polèmics. En una gala d'entrega de premis, s'hi presenta vestida de trossos de carn real. Era una metàfora, allò que la premsa feia d'ella, carn per a preses.
En començar el segle XXI la premsa rosa va tenir molta tirada als quiscos. Les revistes dedicades a parlar de la vida privada dels famosos van créixer en nombre a tot el planeta. En acord igualment amb la globalització,GÉOPOLITIQUE : Global TV (Alternatives Économiques, 01/01/2015) les revistes del cor troben versions per països. Així mateix la Cuore tenia la seva versió francesa,Mentions Légales www.closer.fr hispànica o portuguesa.Sobre Cuore (facebook) Canal oficialKrack, Nicole. Pop Scandals. Berlín: ARTE, 2016 La premsa sensacionalista va tenir en aquesta dècada vent a favor seu. Robert Murdock al Regne Unit va construir un imperi mediàtic amb què aconseguia manipular la població i la política a favor dels seus comptes bancaris i de la ideologia que encapçala la seva multinacional.Roberts, Jamie. Murdoch, le gran manipulateur des médias. Londres: BBC, 2020
L'èxit dels reality xous va fer aparèixer un nou gènere de celebritat.Hanks, Tom. The 2000s. EUA: CNN, 2018 Eren personalitats acabades de tornar-se estrelles, sense cap mena de talent particular, però amb un èxit tant o més cridaner que les velles vedets. És a dir, amb aquesta mena de programes de televisió, es va estendre una mica per tot el món la idea d'una celebritat fàcil i accessible, de forma que apareix una mica per tota la societat ganes de fer-se famós. La música acompanya aquesta tendència. Per exemple, la Jamelia cantava a Superstar les seves ganes de tornar-se una estrellaJamelia, SuperstarBasset, Stéphane. La story des années 2000. París: Canal+, 2018 o la canadenca Nelly Furtado explicava a Maneater com tothom "look at me".Nelly Furtado, Maneater Amb When I Grow Up de les Pussycat Dolls les noies aprenien a guanyar autoestima per ser "in movies" o "stars".Pussycat Dolls, When I Grow Up A Lucky la Britney explorava l'ambient mediàticBritney Spears, Lucky mentre Madonna donava la seva aportació amb Hollywood.Madonna, HollywoodOrtiz, Renato. As celebridades como emblema sociológico. Brasil: Universidade Estadual de Campinas, 2016
El mot de moda, paparazzi, és repetit a tot arreu. La premsa rosa guanya fama, bona i dolenta, amb els paparazzi. Els judicis contra aquests fotògrafs i les seves agències es multipliquen. La vida privada dels famosos ven. Un simple pit mal descol·locat ja és motiu de tertúlia a la premsa rosa. La Janet Jackson va patir els resultats d'això mateix. En Justin Timberlake li estripa el vestit en directe durant l'actuació de la Super Bowl. El pit dret li queda al descobert i la premsa sensacionalista s'hi llança com una fera sortida de la jaula, tal com fan saber els entrevistats per Nicole Krack. Com més tràgic sigui tot plegat, més diners s'aconsegueix. Gaglio, Rosella. Les excès et les dérives de la presse people. Tellement People. París: NRJ, 2011 L'Amy Winehouse protagonitza així doncs les portades del món sencer després de sortir d'una discussió violenta amb el seu company sentimental. Les cicatrius a la cara, fan pensar que hi va haver violència física.Le Peu, Élisa. La Vrai Histoire d'Amy Winehouse. París: M6, 2015) Segons fa saber Rosella al seu reportatge, a la premsa rosa tan li feia, perquè "es permeten tot tipus de cops" i, per tant, l'important és vendre.