El canotatge és una activitat recreativa que consisteix en la tripulació d'embarcacions menors, remar una canoa amb una pala d'una sola fulla. Els significats comuns del terme es limiten a quan el canotatge és l'objectiu central de l'activitat. Els significats més amplis inclouen quan es combina amb altres activitats com les expedicions amb canoa o el seu ús com a mètode de transport relacionat amb altres activitats.
Història El canotatge és un mitjà de transport antic. El piragüisme recreatiu modern es va establir a finals del . El 1924, associacions de piragüisme d'Àustria, Alemanya, Dinamarca i Suècia van fundar la precursora de la Federació Internacional de Piragüisme. El canotatge va passar a formar part dels Jocs Olímpics l'estiu de 1936. La principal forma d'esport de competició eren les aigües tranquil·les amb una canoa ràpida. També es fa caiac polo, piragüisme en aigües braves, marató de canoa, marató de canoa ICF i estil lliure.
Materials de construcció Tradicionals Els materials més antics són els troncs d'arbre buidats (embarcacion monòxiles) i els rais de canyes. També hi ha embarcacions de "cistell" (amb vimets enllaçats i enquitranats) o folrades amb pells.
Les antecessores directes de les canoes actuals foren les canoes d'escorça de bedoll ideades pels nadius americans.
Els kattumarans i els "caballitos de totora" són solucions semblants però basades en conceptes diferents.
Moderns Fusta monòxila (especialment en recreacions) Paper Inflables Llistons encolats (per exemple de cedre) Llates encolades (emmotllades en fred) Contraplacat Termoplàstics Alumini PRFV (fibra de vidre) Materials compòsits (fibra de carboni, kevlar) i d'alta tecnologia.
miniatura|Barca del tipus anomenat "magur". Embarcacions en les cultures antigues Les antigues cultures establertes en la regió situada entre els rius Tigris i Èufrates (amb accés al golf Pèrsic), basaven gran part de les seves comunicacions en la navegació per rius i canals, sense menystenir els desplaçaments per mar costaners o, en alguns casos, per alta mar. Totes les cultures mesopotàmiques compartien embarcacions molt semblants: embarcacions petites fetes de canyes o materials similars (branques flexibles de salze o vímet) i embarcacions més grans construïdes de fustes importades no identificades. Les embarcacions anaven calafatades amb dues menes de betum: un betum "sòlid" i un betum "deformable". La documentació sobre el tema es basa en artefactes arqueològics (en nombre limitat) i en documents escrits en símbols cuneïformes. Hi ha molts estudis i traduccions sobre aspectes concrets però són de difícil accés. Hi ha una obra de Gaston Maspero, amb il·lustracions interessants, que resumeix els aspectes dels vaixells d'Egipte i Assíria.Life in ancient Egypt and Assyria. Gaston Maspero.
Referències
Vegeu també
Caiac
Categoria:Piragüisme