miniatura|Tauler de joc d'ivori egipci antic a l'exposició del tresor de Tutankamon a París (2019) miniatura|Tauler de joc de l'antic Egipte inscrit per Amenhotep III amb calaix lliscant separat, del 1390 al 1353 BC, al Brooklyn Museum (Nova York) miniatura|La baralla de cartes més antiga coneguda, el flamenc Hunting Deck, vers 1475-1480, paper amb llapis, tinta, pintura opaca, esmaltats, plata i or aplicats, al Metropolitan Museum of Art de Nova York miniatura|Jocs infantils, 1560, Pieter Bruegel el Vell miniatura|Els jugadors de cartes, una pintura de Paul Cézanne del 1895 que representa un joc de cartes, al Courtauld Institute of Art (Londres) Els jocs són formes de joc estructurades, que es fan generalment per entreteniment o diversió, i de vegades s'utilitzen com a eina educativa. Els jocs es diferencien del treball, que normalment es realitza a canvi d'una remuneració, i de l'art, que és sovint una expressió d'elements estètics o ideològics. Tanmateix, la distinció no és clara i molts jocs també es consideren treballs (com ara jugadors professionals d'esports o jocs d'espectadors) o artístics (com ara trencaclosques o jocs amb un disseny artístic com Mahjong, solitari o alguns videojocs).
Els jocs de vegades es juguen exclusivament per gaudir, de vegades també per aconseguir una recompensa. Es poden jugar sols, en equips o en línia; per aficionats o per professionals. Els jugadors poden tenir una audiència de no jugadors, com ara quan la gent s'entreté veient un campionat d'escacs. D'altra banda, els jugadors d'un joc poden tenir seguidors. Sovint, part de l'entreteniment per als nens que juguen a un joc consisteix a decidir qui forma part del seu públic i qui és un jugador.
Els components clau dels jocs són els objectius, les regles, el desafiament i la interacció. Els jocs generalment impliquen estimulació mental o física, i sovint ambdues coses. Molts jocs ajuden a desenvolupar habilitats pràctiques, serveixen com a forma d'exercici o realitzen un paper educatiu, de simulació o psicològic.
Amb testimonis ja l'any 2600 aC, jocs són una part universal de l'experiència humana i estan presents en totes les cultures. El joc real d’Ur, Senet i Mancala són alguns dels jocs més antics coneguts.
Definicions Ludwig Wittgenstein Ludwig Wittgenstein va ser probablement el primer filòsof acadèmic que va abordar la definició de la paraula joc. En les seves investigacions filosòfiques, Wittgenstein va argumentar que els elements dels jocs, com ara el joc, les regles i la competició, no aconsegueixen definir adequadament què són els jocs. A partir d'això, Wittgenstein va concloure que la gent aplica el terme joc a una sèrie d'activitats humanes diverses que només comparteixen semblances familiars. Com mostren les definicions de jocs, aquesta conclusió no va ser definitiva i filòsofs com Thomas Hurka, pensen que Wittgenstein s'equivoca i que la definició de Bernard Suits és una bona resposta al problema.
Roger Caillois El sociòleg francès Roger Caillois, al seu llibre Els jocs i els homes, definir un joc com una activitat que ha de tenir les següents característiques:
diversió : l'activitat s'escull pel seu caràcter alegre concret : se circumscriu en el temps i l'espai incert : el resultat de l'activitat és imprevisible no productiu : la participació no aconsegueix res útil regit per regles : l'activitat té regles diferents a les de la vida quotidiana fictici : s'acompanya de la consciència d'una realitat diferent
Chris Crawford El dissenyador de jocs Chris Crawford va definir el terme en el context dels ordinadors utilitzant una sèrie de dicotomies :
L'expressió creativa és art si es fa per la seva pròpia bellesa i entreteniment si es fa per diners. Un entreteniment és un joc si és interactiu. Les pel·lícules i els llibres se citen com a exemples d'entreteniment no interactiu. Si no hi ha objectius associats a un joc, és una joguina. (Crawford assenyala que, segons la seva definició, (a) una joguina pot convertir-se en un element de joc si el jugador adopta regles i (b) Els Sims i SimCity són joguines, no jocs.) Si té objectius, jugar és un repte. Si un repte no té cap "agent actiu contra qui competeixis", és un trencaclosques; si n’hi ha, és un conflicte. (Crawford admet que es tracta d'una prova subjectiva. Els videojocs amb intel·ligència artificial notablement algorítmica es poden jugar com a trencaclosques; Aquests inclouen els patrons que s'utilitzen per eludir fantasmes a Pac-Man.) Finalment, si el jugador només pot superar a l'oponent, però no atacar-lo per interferir en el seu rendiment, el conflicte és una competició. (Les competicions inclouen curses i patinatge artístic.) No obstant això, si es permeten atacs, el conflicte es qualifica com a joc.
La definició de Crawford es pot fer així: una activitat interactiva, orientada a objectius, que genera diners, amb agents actius contra els quals jugar, en què els jugadors (inclosos els agents actius) poden interferir els uns amb els altres.
No obstant això, altres definicions, així com la història, mostren que l'entreteniment i els jocs no es necessiten necessàriament per obtenir beneficis monetaris.
Altres definicions "Un joc és un sistema en què els jugadors participen en un conflicte artificial, definit per regles, que genera un resultat quantificable". (Katie Salen i Eric Zimmerman) "Un joc és una forma d'art en què els participants, anomenats jugadors, prenen decisions per gestionar els recursos mitjançant fitxes de joc en la recerca d'un objectiu". (Greg Costikyan) Segons aquesta definició, alguns "jocs" que no impliquen opcions, com Chutes and Ladders, Candy Land i War no són tècnicament jocs més que una màquina escurabutxaques. "Un joc és una activitat entre dos o més responsables de la presa de decisions independents que volen assolir els seus objectius en un context limitat ". (Clark C. Abt) "Al seu nivell més elemental, podem definir el joc com un exercici de sistemes de control voluntaris en què hi ha una oposició entre forces, limitada per un procediment i unes regles per tal de produir un resultat en desequilibri". (Elliot Avedon i Brian Sutton-Smith) "Un joc és una forma de joc amb objectius i estructura". (Kevin J. Maroney) "Jugar a un joc és dedicar-se a activitats dirigides a aconseguir un estat de coses específic, utilitzant només els mitjans permesos per regles específiques, en què els mitjans permesos per les regles tenen un abast més limitat que en absència de les regles, i quan l'única raó per acceptar aquesta limitació és fer possible aquesta activitat." (Bernard Suits) "Quan elimineu les diferències de gènere i les complexitats tecnològiques, tots els jocs comparteixen quatre trets definitius: un objectiu, regles, un sistema de retroalimentació i participació voluntària". (Jane McGonigal)
Elements del joc i classificació Els jocs es poden caracteritzar per "el que fa el jugador". Sovint es coneix com a jugabilitat. Els principals elements identificats en aquest context són eines i regles que defineixen el context general del joc.
Eines miniatura|Una selecció de peces de diferents jocs. Des de dalt: peons d'escacs , bales, fitxes Monopoly, dòmino, hotels de Monopoly, ossets i peces de dames. Els jocs sovint es classifiquen pels components necessaris per jugar-los (per exemple, miniatures, una pilota, cartes, un tauler i peces o un ordinador). Als llocs on l'ús del cuir està ben consolidat, la pilota ha estat una peça de joc popular al llarg de la història registrada, cosa que ha donat lloc a una popularitat mundial de jocs de pilota com el rugbi, el bàsquet, el futbol (futbol), el cricket, el tennis i el voleibol. Altres eines són més idiosincràtiques per a una regió determinada. Molts països d'Europa, per exemple, tenen baralles estàndard exclusives de cartes. Altres jocs com els escacs es poden rastrejar principalment a través del desenvolupament i evolució de les seves peces de joc.
Moltes eines de joc són fitxes destinades a representar altres coses. Una fitxa pot ser un peó sobre un tauler, jugar a diners o un element intangible, com ara un punt aconseguit.
Jocs com fet i amagar o el gat i la rata no fan servir cap eina òbvia; més aviat, la seva interactivitat està definida per l'entorn. Els jocs amb regles iguals o similars poden tenir diferències si es modifica l'entorn. Per exemple, l'amagatall en un edifici escolar difereix del mateix joc quan es juga en un parc; una carrera automobilística pot ser radicalment diferent segons la pista o el recorregut al carrer, fins i tot amb els mateixos cotxes.
Normes i objectius Mentre que els jocs sovint es caracteritzen per les seves eines, sovint es defineixen per les seves regles. Tot i que les regles estan subjectes a variacions i canvis, el canvi suficient en les regles sol donar lloc a un joc "nou".
Les regles d'un joc s'han de distingir dels seus objectius. Per a la majoria de jocs competitius, lobjectiu final és guanyar: en aquest sentit, l'escac i mat és l'objectiu dels escacs. Les condicions habituals de guanyar són ser les primeres a acumular una certa quota de punts o fitxes (com a Settlers of Catan), tenir el nombre més gran de fitxes al final del joc (com a Monopoly) o alguna relació de fitxes de joc amb aquelles del seu oponent (com en l’ escac i mat dels escacs). No obstant això, quan parlem dels objectius d'un joc, també ens referim a objectius intermedis: les coses que heu de fer per guanyar el joc. Per exemple, un objectiu intermedi al futbol és marcar gols, perquè marcar gols augmentarà la vostra probabilitat de guanyar el partit (però no és suficient per guanyar el partit).
Els objectius no són només un tipus de regles "especials": la diferència entre les regles d'un joc i els objectius d'un joc és fonamental. Això es pot veure tenint en compte alguns exemples. L'objectiu dels escacs és fer escac i mat, però tot i que s'espera que els jugadors intentin fer escac i mat, no és una regla d'escacs que un jugador hagi de fer escac i mat a l'altre jugador sempre que pugui (de fet, sovint els jugadors no qualificats no aprofiteu per fer-ho). De la mateixa manera, no és una regla del futbol que un jugador hagi de marcar un gol si llença un penal (només s'espera, i no és obligatori, que ho intentarà). A nivell general, la distinció entre les regles i els objectius d'un joc es pot caracteritzar de la següent manera: un objectiu identifica una condició suficient per a l'acció reeixida, mentre que la regla identifica una condició necessària per a l'acció permesa.Marsili, Neri (2018-06-12). "Truth and assertion: rules versus aims" (PDF). Analysis. 78 (4): 638–648. doi:10.1093/analys/any008. ISSN 0003-2638. Si bé per complir els objectius sovint cal un cert grau d'habilitat i (en alguns casos) sort, el compliment de les regles d'un joc només requereix el coneixement de les regles i un intent acurat de seguir-les; poques vegades (si és que mai) requereix sort o requereix habilitats.
Habilitat, estratègia i atzar Les eines i les regles d'un joc donaran lloc a què requereixin habilitat, estratègia, sort o una combinació d'aquestes, i es classifiquen en conseqüència.