El dàtil és el fruit obtingut de les espècies de palmeres Phoenix, principalment de l'espècie Phoenix dactylifera, anomenada popularment palmera de dàtils. És l'aliment bàsic dels països del Magrib. El seu nom es deriva de la paraula grega δακτύλος ("daktilos"), que significa "dit".
Els majors productors de dàtils en l'àmbit mundial han estat l'Iran i l'Iraq (fins a la Guerra de Golf). A Califòrnia hi ha un important cultiu d'aquest fruit. N'existeixen moltes varietats: Zahid, Medjool, Kadrawi, la més apreciada és la Sukkari.
Entre altres espècies de palmeres Phoenix que produeixen fruits "dàtils" hi ha la Phoenix canariensis, els fruits són anomenats localment támaras; son més petits i es considera que són de menor qualitat.
Propietats Nutritives Els dàtils proporcionen una àmplia gamma de nutrients essencials, i són una molt bona font en la dieta de potassi. El sucre contingut en dàtils madurs és al voltant del 80%; la resta es compon de proteïnes, fibra i oligoelements incloent-hi bor, cobalt, coure, fluor, magnesi, manganès, seleni i zinc. L'índex glucèmic de tres varietats diferents de dàtils és de 35,5 (Khalas), 49,7 (Barhi) i 30.5 (Ma'an bo).
L'àcid cafeic, glicòsid de l'àcid 3-O-caffeoylshikimico (també conegut com a àcid dactylífrico) i els seus isòmers, són substrats d'enfosquiment enzimàtic que es troben en els dàtils. Contenen també vitamines A (o la seva provitamina), B i C.
Es pot menjar com a fruit fresc o preparat en melmelades, púdings, coques, sucs, gelats, etc. A vegades també és utilitzat com a acompanyant de formatges, com per exemple el rocafort.
Medicinals Els dàtils tenen molt de taní, usat medicinalment com a detersiu pel seu poder netejador i astringent intestinal. Amb una infusió, decocció, xarop, o pasta, els dàtils es poden administrar per al mal de coll, refredats, constipats, i per combatre la febre. Per al seu ús medicinal, Pius Font i Quer recomana prendre'ls així:
Producció Principals productors de dàtils (2018) (Tones) 1.562.171 1.302.859 1.204.158 1.094.700 614.584 471.670 440.871 368.808 Emirats Àrabs Units 345.119 241.333 Font: Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació
Conreu Dins d'un oasi, s'exploten tots els estrats per treure profit del sòl fèrtil. Algunes formes de conreu, a través de la cria convencional de dàtils, poden plantejar problemes sanitaris. Els fertilitzants sintètics i els productes fitosanitaris destinats als conreus intercalats en l'estrat herbaci i arbustiu també són absorbits per les palmeres datileres i acaben al fruit. El tractament contra la papallona del dàtil, un paràsit dels dàtils, es duu a terme mitjançant polvorització, sovint per avió.
Cultivars Al llarg de la història del cultiu de la palmera datilera han sorgit una gran quantitat de cultivars i varietats, però el nombre exacte és difícil d'avaluar. Hussain i El-Zeid (1975) van informar de 400 varietats, mentre que Nixon (1954) en va esmentar al voltant de 250. La majoria es limiten a una regió en particular, i només unes quantes dotzenes han assolit una importància comercial més àmplia. Entre elles es poden nomenar: Deglet Nur, originalment d'Algèria, Zahid, Medjool del Marroc, Yahidi i Hallawi d'Iraq, Mazafati d'Iran.
Usos de les llavors Les llavors de dàtils es remullen i es molen per a ús en alimentació animal. L'oli de les llavors és adequat per a ús en cosmètica i aplicacions dermatològiques. L'oli conté àcid làuric (36%) i àcid oleic (41%). Les llavors de palmera datilera contenen entre un 0,56 i un 5,4% d'àcid làuric. També es poden processar químicament com a font d'àcid oxàlic. Les llavors de dàtil també es molen i s'utilitzen com les faves de cafè o com a additiu per al cafè. Estudis experimentals han demostrat que alimentar ratolins amb extracte aquós d'ossos de dàtils proporciona efectes antigenotòxics i redueix el dany a l'ADN induït per la N-nitrós-N-metilurea, un agent carcinogènic, mutagen, i teratogen.NMU Substance Profile NTP, Report on Carcinogens, Eleventh Edition
Usos de la saba miniatura|upright|Saba dolça extreta de la palmera datilera a Bengala Occidental, l'Índia. A més de P. dactylifera, també es pot extreure saba de palmeres datileres silvestres com Phoenix sylvestris i Phoenix reclinata, segons la regió. El consum de saba crua de palmera datilera és un dels mitjans pels quals el mortal virus de Nipah es transmet dels ratpenats als humans. El virus es pot inactivar bullint la saba fins a obtenir-ne melassa. (A Malàisia, per contra, es va descobrir que el vector eren les granges industrials de porcs).
Usos de les fulles Al nord d'Àfrica, les fulles de palmera datilera s'utilitzen habitualment per construir cabanes. Les fulles madures també es fan servir per fabricar catifes, biombos, cistells i ventalls. Les fulles processades es poden usar com a tauler aïllant. Els pecíols de les fulles seques són una font de polpa de cel·lulosa, que s'usa per a bastons, escombres, flotadors de pesca i combustible. Les meutes de les fulles són apreciades per la seva aroma, i la seva fibra també es fa servir per fer cordes, teixits bastos i barrets grans.
Les fulles tendres de dàtil es cuinen i es mengen com a verdura, igual que el rovell terminal o el cor, tot i que extreure'l mata la palmera. Les llavors finament moltes es barregen amb farina per fer pa en temps d'escassetat. Les flors de la palmera datilera també són comestibles. Tradicionalment, les flors femenines són les més disponibles per a la venda i pesen entre 300 i 400 grams (10+1⁄2–14 oz). Els botons florals s'utilitzen en amanides o es molen amb peix sec per condimentar el pa.
Aspectes culturals miniatura|Venda de dàtils a Dakar durant el Ramadan.
El terme dàtil deriva del grec antic δάκτυλος / dáktylos, dit, en referència a la forma d'aquest fruit.
Tradicionalment, els musulmans trenquen el dejuni del Ramadà amb dàtils.Les bienfaits de la datte selon la Science, le Coran, et la Sunna
Segons la tradició musulmana, el dàtil és el fruit del paradís, considerat un fruit miraculós per les seves múltiples virtuts nutricionals. A l'Alcorà, se cita particularment a Maryam, la dinovena sura. Els seus nombrosos beneficis lligats a la seva composició són particularment elogiats en el context de l'embaràs i el part per ajudar la dona durant aquestes etapes de la vida.Journal of Obstetrics and Gynaecology , estudi publicat l'any 2011 (www.pageshalal.fr).
Galeria
Referències
Bibliografía adicional E.-L. Bertherand, Le noyau de dattes au point de vue des propriétés alimentaires, thérapeutiques et industrielles notamment de la falsification du café, P. Fontana, 1882 Guillaume Crouzet, « La délicate datte "Mejhoul" », Le Monde, 29 mai 2002 Jean-Henri Fabre, Un voyage au pays des dattes : monographie du palmier-dattier dans l'extrême-sud constantinois avec quelques considérations économiques sur la maturation artificielle des dattes, B. Sirven, 1920 N. Kechaou, M. Bagane, M. Maalej et C. Kapseu, « Approche empirique de la cinétique du séchage des dattes » , Sciences des aliments, 1996, vol. 16, n° 6, p. 593-606 Odette du Puigaudeau, La grande foire des dattes. Adrar mauritanien (avec 61 photographies de l'auteur, 1 dessin et 2 cartes), Plon, 1937 I. Booij, G. Piombo, A. M. Risterucci, M. Coupé, D. Thomas et M. Ferry, « Étude de la composition chimique de dattes à différents stades de maturité pour la caractérisation variétale de divers cultivars de dattier (Phoenix dactylifera L.) », Fruits, 1992, n° 47 (6), p. 667-678. BELARBI, A. BOUAYAD, A.; DIAOU, M. ; KAASSIS, N. and TIDJANI MALIKI M. 2004. Agro-biodiversité et durabilité des systèmes de production oasiens dans la palmeraie d’Aoufouss Errachidia – Maroc, expertise, ICRA, IPGRI, INRA-Maroc, C.R.R.A-Errachidia, ORMVA, 121, 160p. BELARBI, A. ; AYMARD, Ch. and HEBERT, J.-P. 2004. Deglet-Noor dates polyphenol-oxidase: peculiar aspects of the thermal inactivation kinetics. Food Biotechnology.17 (3), 193-202. BELARBI, A. 2001. "Stabilisation par séchage et qualité de la datte Deglet-Nour". Thèse, Génie des Procédés, ENSIA - Massy, France, 186p. BELARBI, A. ; AYMARD CH. and HEBERT J.P. 2001. Evolution of deglet-noor date quality on it heat treatments. I – color, II – texture. Second International Conference on Date Palms (Al-Ain, UAE, March 25-27, 2001). 861. BELARBI, A. ; AYMARD CH. and MEOT, J.M. 2001. A "true" bicompartimental model for dates thin-layer drying kinetics. Second International Conference on Date Palms (Al-Ain, UAE, March 25-27, 2001). 862. BELARBI, A. ; AYMARD CH. and HEBERT J.P. 2001. Points of caution in studying heat inactivation of enzymes, exemplified by the polyphenoloxidase from the deglet-nour date (Phoenix dactylifera L.). Second International Conference on Date Palms (Al-Ain, UAE, March 25-27, 2001). 863. BELARBI, A. ; AYMARD, Ch. ; MEOT, J.M. ; THEMELIN A. AND REYNES M. 2000. Water desorption isotherms for eleven varieties of dates. Journal of Food Engineering, 43 (2), 103-107. BELARBI, A. ; AYMARD, Ch. and HEBERT, J.-P. 2000. Évolution de la qualité de la datte Deglet-Nour lors de traitements thermiques. I – Couleur, poster, Rencontres du 12/09/00, GPSA- Montpellier, France. BELARBI, A. ; AYMARD, Ch. and HEBERT, J.-P. 2000. Évolution de la qualité de la datte Deglet-Nour lors de traitements thermiques. II – Texture, poster, Rencontres du 12/09/00, GPSA- Montpellier, France. BELARBI, A. 1999. Intérêt des méthodologies appropriées d’étude cinétique et analyse de données : cas de l ’inactivation thermique de la polyphénoloxydase de la datte Deglet-Nour, poster, La science en fête, du 21 au 23 octobre 1999, Montpellier, France.
Enllaços externs
Date palm products – Informació addicional de la FAO
Categoria:Fruits