Pixar (pronunciat /pɪksɑr/) és un estudi d'animació molt popular per les seves produccions extremadament avançades. Va ésser soci de The Walt Disney Company durant molts anys fins que l'empresa fundada per Walt Disney la va adquirir mitjançant un intercanvi d'accions.
Pixar va començar com una divisió de l'empresa Lucasfilm de George Lucas a principis dels anys vuitanta (del ), com a departament d'investigació i de creació de maquinari tècnic i programari especialitzat, essent el departament d'animació (dirigit ja aleshores per John Lasseter) una petita part de l'empresa dedicada a crear imatges i vídeos de demostració. Va ser comprada per 10 milions de dòlars estatudinencs l'any 1986 per Steve Jobs, fundador d'Apple,Notícia a apple.com i el 2006 The Walt Disney Company la va comprar per 7,4 mil milions de dòlars.
Història 1976-1989: Antecedents i primeres animacions Els antecedents de Pixar es remunten a l'any 1974 quan Alexander Schure, fundador de l'Institut de Tecnologia de Nova York (NYIT) i propietari d'un estudi d'animació, va crear el Computer Graphics Lab amb l'objectiu de produir la primera pel·lícula animada per ordinador a la història del cinema. Els seus primers empleats van ser Ed Catmull, Malcolm Blanchard, Alvy Ray Smith i David DiFrancesco. Malgrat que l'àrea va ser pionera en tècniques fundacionals de la computació gràfica i va arribar a produir una cinta experimental titulada The Works, aviat va tenir problemes econòmics i sis del seus empleats, entre ells Catmull i Ray Smith, van passar a treballar amb George Lucas a The Graphics Group, la divisió digital de l'estudi Lucasfilm. Aquesta havia començat les seves operacions el 1979 amb l'objectiu de desenvolupar «tecnologia computacional d'avantguarda».Catmull i Ray Smith es van involucrar en la producció del precursor de RenderMan, un algoritme de renderització conegut com a REYES (per les sigles en anglès: «renders everything you ever saw»), i van desenvolupar altres tecnologies com els efectes de partícules i certes eines d'animació.
L'any 1982 l'equip va començar a col·laborar amb Industrial Light & Magic en la producció de seqüències cinematogràfiques d'efectes especials i, dos anys després, va estrenar l'animació Les Aventures d'André i Wally B. de John Lasseter al SIGGRAPH. Després d'anys d'investigació i fites claus per a l'estudi com l'«efecte Gènesi» de Star Trek 2: La còlera del Khan i el cavaller del vitrall de Young Sherlock Holmes, Lucasfilm va començar converses amb General Motors i Philips per a la transacció de The Graphics Group. General Motors tenia pensat destinar el grup al disseny d'automòbils, mentre que Philips volia utilitzar la seva tecnologia per al renderitzat de tomografies. Tot i així, l'acord no es realitzà i, en canvi, va ser adquirida per Steve Jobs per cinc milions USD, poc després de la seva sortida d'Apple Computer. Aquest últim va decidir establir com una nova companyia conformada pels 40 empleats de The Graphics Group, va capitalitzar cinc milions de dòlars addicionals i va nomenar a Catmull i Smith com a president i vicepresident, respectivament.
Tot i que la intenció de la nova empresa seguia sent produir el primer llargmetratge a la història del cinema animat digitalment (un dels motius pels quals la transacció amb General Motors i Philips va ser refusada), van funcionar per un temps com una companyia de venda de maquinari, la principal oferta de la qual era Pixar Image Computer, un sistema dirigit principalment a agències governamentals i al sector mèdic. Tot i no tenir l'abast esperat, ser costós i vendre només 300 unitats, Walt Disney Studios n'era un dels clients i buscava incorporar el llenguatge de Image Computer al seu projecte Computer Animation Production System (CAPS), amb el que pretenia automatitzar l'animació de les seves pel·lícules. L'agost d'aquell any (1986), al SIGGRAPH, Lasseter, que fins llavors havia estat treballant en algunes animacions per provar la capacitat de Image Computer, va estrenar Luxo Jr., el primer curtmetratge animat per ordinador. La reacció de l'audiència va ser positiva i el curtmetratge va ser nominat als premis Oscar com a Millor Curtmetratge d'Animació. El 1987, altre cop al SIGGRAPH, Pixar va mostrar el curtmetratge Red's Dream, que incloïa escenes renderitzades amb Image Computer i innovadors efectes de pluja en comparació amb Luxo Jr. El següent curtmetratge, Tin Toy, a part de ser presentat al SIGGRAPH i l'Ottawa International Film Festival, va ser premiat amb l'Oscar a Millor Curtmetratge d'Animació.
L'any 1988 la companyia va desenvolupar Pixar Image Computer II (P-II) i va començar a treballar en el software d'animació RenderMan. El juliol de l'any següent Steve Jobs firmà un conveni amb l'estudi Colossal Pictures per a la creació d'anuncis de televisió i pel·lícules promocionals. D'aquesta col·laboración van sorgir anuncis per diversos productes, entre ells la marca de caramels Life Savers, la Loteria de Califòrnia, Trident i Listerine. RenderMan començava a cridar l'atenció d'empreses com IBM i Intel, que van adquirir-ne la llicència temporalment. Aquell mateix any l'estudi estrenà Knick Knack, un curtmetratge produït en 3D esteroscòpic, “un dels últims curts animats personalment per Lasseter durant els anys independents de Pixar”.
1990-2000: Primers llargmetratges animats per ordinador miniatura|Fotografia d'un Pixar Image Computer, al Museu Històric d'Ordinadors. L'abril de 1990 Pixar va vendre la seva divisó de maquinari a Vicom Systems. Aquell mateix any, els estudis van ser traslladats al parc científic Point Richmond Tech Center, a la ciutat de Richmond, Califòrnia. Durant aquest període fou quan van sorgir les primeres converses amb Walt Disney Feature Animation, que tenia interès a realitzar un llargmetratge basat en Tin Toy. Per tal de reduir els costos operatius de l'estudi i millorar la situació financera de l'empresa, Steve Jobs va realitzar retallades massives de personal a principis de 1991. El març d'aquell any la quantitat d'empleats a Pixar era la mateixa que els seus primers anys de funcionament. A mitjan 1991 es va arribar a un acord per 26 milions USD amb Disney per la realització de tres pel·lícules, entre elles el llargmetratge basat en Tin Toy que més tard es convertiria en Toy Story. L'acord estipulava que Pixar crearia les pel·lícules mentre que Disney proporcionaria els recursos necessaris per a la seva producció, promoció i distribució i es quedaria amb els drets i llicències dels productes. Disney també es quedaria amb la major part dels guanys. Pixar obtindria un petit percentatge dels ingressos de taquilla i venda dels formats en vídeo.
Pixar va continuar realitzant anuncis comercials per a Listerine i alguns productes de Life Savers, mentre es posava en marxa la producció del futur primer llargmetratge, Toy Story. Les diferents animacions van concedir a l'estudi varis premis i distincions entre 1992 i 1994, i a mitjan 1994 Lasseter, Andrew Stanton, Pete Docter i Joe Ranft feren un esbós de A Bug's Life, Monsters, Inc. i Finding Nemo. Tot i així, es van registrar pèrdues per 2,4 milions USD aquell mateix any a l'estudi a causa dels seus problemes financers. Tal situació va fer-se plantejar a Steve Jobs vendre Pixar a Microsoft, però canvià de parer quan The New York Times va publicar una ressenya en la qual pronosticava l'èxit per l'estudi que significaria Toy Story en un futur, sumat a l'anunci per part de Disney que donava a conèixer la distribució de la pel·lícula per a la temporada de Nadal de 1995. El febrer d'aquell any Jobs va ser nomenat president i director executiu, al mateix temps que s'iniciava la producció de A Bug’s Life, també dirigida per Lasseter juntament amb Stanton. La firma d'un nou contracte amb Microsoft que consistia en l'adquisició de diverses llicències de RenderMan va permetre que Pixar registrés els primers guanys en la seva història al generar 3,1 milions USD d'ingressos nets.
miniatura|Logotip utilitzat als llargmetratges i curts produïts durant la col·laboració de Disney i Pixar. Toy Story va recaptar més de 361 milions USD a tot el planeta i obtingué tres nominacions als Premis Oscar. L'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques va reconèixer la labor de direcció de Lasseter amb una estatueta especial per “desenvolupar i inspirar l'aplicació de tècniques que han fet possible el primer llargmetratge animat per ordinador”. El novembre de 1995 la companyia va realitzar la seva primera oferta pública inicial (OPV) i va superar a Netscape como la major OPV de l'any. Només en la primera hora de venda, les seves accions van passar de 22 a 45 USD i es va haver d'endarrerir la venda donada la gran quantitat d'ordres de compra que es registraren. L'èxit de Toy Story va propiciar que Pixar invertís en la construcció de noves oficines a Emeryville, Califòrnia, dissenyades per la firma PWP Landscape Architecture i inaugurades l'any 2000. L'estudi seguia produint anuncis per empreses com Coca-Cola i desenvolupant llargmetratges tal com indicava l'acord amb Disney.
Al febrer de 1997 Disney i Pixar van expandir la seva col·laboració amb l'acord de produir cinc pel·lícules més en un període de deu anys, amb la mateixa distribució de guanys. El mes següent Pixar confirmà la producció de Toy Story 2, però Disney no la va considerar part del nou acord, ja que tenia per costum destinar les seqüeles dels seus films exclusivament al mercat dels formats de vídeo. Tot i així, un cop Pixar li va mostrar algunes escenes de la pel·lícula, va canviar d'opinió i anuncià la distribució de la pel·lícula a les sales de cinema, sent la segona vegada que Disney exhibia una seqüela als cinemes en tota la seva història (la primera havia sigut The Rescuers Down Under al 1990). A finals del mateix any Pixar va estrenar Geri's Game, el primer curtmetratge des de Knick Knack, que guanyà l'Oscar al Millor Curtmetratge d'Animació a la gala del 1998. D'altra banda, A Bug's Life s'estrenà el novembre d'aquell any i obtingué una recaptació de 363 milions USD i una nominació a l'Oscar. Al mes següent Lasseter, Stanton i Docter es van integrar a l'equip de Toy Story 2 i es reescrigué el guió de la pel·lícula. Lasseter va assumir la direcció juntament amb Lee Unkrich i Ash Brannon. La producció començà el gener de 1999 i durant els següents nou mesos el personal va haver de treballar a contrarellotge per complicar amb la data programada d'estrena. Les llargues i intenses jornades de treball van causar síndrome del túnel carpià i lesions per moviments repetitius a alguns animadors. Finalment, al novembre, s'estrena Toy Story 2 i recapta 485 milions USD en total. Va ser la pel·lícula d'animació que va recaptar més en tot l'any i la tercera pel·lícula amb més ingressos del 1999, només superada per The Sixth Sense i Star Wars Episode I: The Phantom Menace. Va rebre crítiques majoritàriament positives, una nominació a l'Oscar i premis com el Globus d'Or a la millor pel·lícula musical o còmica i varis premis Annie.
2001-2004: Conflicte amb Disney La producció de Toy Story 2 va deteriorar la relació entre els dos estudis. Pixar considerava que el repartiment dels guanys no era equitatiu, ja que Disney s'ocupava només del màrqueting i la distribució, mentre que Pixar duia a terme tota la labor creativa. Si bé els costos de producció es repartien a parts iguals, l'acord seguia atorgant els drets i llicències de qualsevol llargmetratge a Disney, sumant-hi una quota per distribució d'entre el 10 i el 15% de cada pel·lícula.
miniatura|Entrada a l'atracció A Bug's Land, inspirada en A Bug's Life i ubicada al parc Disney California Adventure.