miniatura El cinema del Regne Unit està recolzat per una indústria cinematogràfica potent i compta amb una trajectòria de més d'un segle. Tot i que la producció cinematogràfica va assolir el màxim històric el 1936. L'edat d'or" del cinema britànic es va produir a la dècada de 1940, durant la qual els directors com David Lean, Michael Powell, amb Emeric Pressburger i Carol Reed van produir les seves obres més aclamades per la crítica. Molts actors britànics han obtingut èxit i reconeixements mundials, com Maggie Smith, Roger Moore, Michael Caine, Sean Connery, Daniel Day-Lewis, Judi Dench, Gary Oldman, Emma Thompson o Kate Winslet. Algunes de les pel·lícules amb més èxits de taquilla mai obtingudes s'han produït al Regne Unit, incloses la tercera i la sisena Llista de les pel·lícules mes taquilleres: Harry Potter i James Bond.
La identitat de la indústria cinematogràfica britànica, sobretot pel que fa a Hollywood, ha estat sovint objecte de debat. La seva història s'ha vist afectada pels intents de competir amb la indústria nord-americana. La carrera del productor Alexander Korda va estar marcada per aquest objectiu. La Rank Organisation va intentar fer-ho als anys quaranta i Goldcrest als anys vuitanta. Nombrosos directors d'origen britànic, com Alfred Hitchcock, Christopher Nolan i Ridley Scott, i intèrprets, com Charlie Chaplin i Cary Grant, van assolir l'èxit principalment a través del seu treball als Estats Units.
El 2009, les pel·lícules britàniques van recaptar uns 2 bilions de dolars a tot el món, i van assolir una quota de mercat al voltant del 7% a nivell mundial i del 17% al Regne Unit. Les recaptacions de taquilla del Regne Unit van ascendir a 1,1 lliures esterlines mil milions el 2012, amb 172,5 milions d'ingressos.
El British Film Institute ha elaborat una enquesta que classifica Les 100 millors pel·lícules britàniques del segle XX (BFI Top 100 British Films).British Film Institute | The BFI 100 bfi.org Els premis anuals BAFTA organitzats per la British Academy of Film and Television es consideren l'equivalent britànic als Premis Oscar de l'Acadèmia.
Història esquerra|miniatura|182x182px| William Friese-Greene miniatura|175x175px| Charles Urban, 1914. esquerra|miniatura|160x160px| Cecil Hepworth miniatura|Caricatura d'Oswald Stoll al "The Coliseum" (1911)
Orígens i cinema mut La primera pel·lícula en moviment del món va ser rodada a Leeds per Louis Le Prince el 1888, i les primeres imatges en moviment desenvolupades en pel·lícules de cel·luloide van ser realitzades a Hyde Park, Londres el 1889 per l'inventor britànic William Friese Greene, que va patentar el procés el 1890. esquerra|miniatura|210x210px| Charlie Chaplin, c. 1918 Les primeres persones que van construir i desenvolupar una càmera de 35 mm en funcionament al Regne Unit van ser Robert W. Paul i Birt Acres. Ells van rodar la primera pel·lícula britànica Incident a Clovelly Cottage el febrer de 1895, poc abans de fer front a la patent del giny. Aviat es van obrir diverses companyies de cinema britàniques per satisfer la demanda de noves pel·lícules, com Mitchell and Kenyon a Blackburn.
Tot i que les primeres pel·lícules britàniques eren d'esdeveniments quotidians, a principis del van aparèixer curtmetratges narratius, principalment comèdies i melodrames. Les primeres pel·lícules sovint tenien un to melodramàtic i hi havia una clara preferència per les línies d'històries que ja coneixia el públic, en particular les adaptacions de les obres de Shakespeare i les novel·les de Dickens.
Els germans Lumière van portar el seu espectacle per primera vegada a Londres el 1896. El 1898, el productor nord-americà Charles Urban va ampliar la Warwick Trading Company amb seu a Londres per produir pel·lícules britàniques, principalment documentals i notícies. El mateix 1898 es va fundar la Gaumont-British Picture Corp com a filial de la francesa Gaumont Film Company, construint els estudis Lime Grove a l'oest de Londres el 1915, en un edifici que fou el primer construït a Gran Bretanya únicament per a la producció de pel·lícules. També el 1898 Hepworth Studios va ser fundat a Lambeth, al sud de Londres per Cecil Hepworth. La companyia Bamforth & Co Ltd va començar a produir pel·lícules a Yorkshire, i William Haggar endagaria la producció de pel·lícules a Gal·les.
Dirigida per Walter R. Booth, Scrooge o, Marley's Ghost (1901) és la primera adaptació cinematogràfica coneguda de la novel·la A Christmas Carol de Charles Dickens. La pel·lícula de Booth The Hand of the Artist (1906) ha estat reconeguda com la primera pel·lícula d'animació britànica.
El 1902 Ealing Studios van ser fundats per Will Barker, convertint-se en l'estudi de cinema més antic del món encara en funcionament. El mateix any,1902 es va fer la primera pel·lícula en color del món. Com altres pel·lícules realitzades a l'època, és de fets de la vida quotidiana. El 2012 va ser trobada pel National Science and Media Museum de Bradford després d'estar 110 anys oblidat en una llauna vella. Es creia que el títol anterior de la primera pel·lícula en color, que utilitzava el procés Kinemacolor inferior d'Urban, datat el 1909. Les pel·lícules redescobertes van ser realitzades pel pioner Edward Raymond Turner de Londres, que va patentar el seu procés el 22 de març de 1899."World's first colour moving pictures discovered". miniatura|May Clark (1885-1971) i Norman Whitten (1881-1969) a Alice in Wonderland (1903) dirigida per Cecil Hepworth El 1903 Urban va constituir la Charles Urban Trading Company, que va produir les primeres pel·lícules en color mitjançant el seu procés patentat Kinemacolor. Greene ho va portar posteriorment als tribunals, cosa que va provocar que l'empresa deixés de treballar el 1915. El mateix any, Cecil Hepworth i Percy Stow van dirigir Alice in Wonderland, la primera adaptació cinematogràfica del llibre infantil de Lewis Carroll Alicia en terra de meravelles. Frank Mottershaw de Sheffield va produir la pel·lícula A Daring Daylight Robbery, que va llançar el gènere de la persecució.
El 1911 es va fundar a Soho, Londres la Ideal Film Company, que va distribuir prop de 400 pel·lícules el 1934 i en va produir 80. Dos anys més tard, el 1913, el director escènic Maurice Elvey va començar a dirigir pel·lícules britàniques, convertint-se en el director de cinema més prolífic de Gran Bretanya, amb gairebé 200 el 1957. El 1914 es va fundar l'Elstree Studios i va ser adquirit el 1928 per Ludwig Blattner, d'origen alemany, que va inventar un sistema de gravació de cintes magnètiques d'acer que va adoptar la BBC el 1930.
El 1920 Gaumont va obrir els estudis Islington, on va començar Alfred Hitchcock, i que es va vendre a Gainsborough Pictures el 1927. També el 1920 els estudis Cricklewood van ser fundats per Sir Oswald Stoll, convertint-se en l'estudi de cinema més gran de Gran Bretanya, conegut per les sèries de cinema de Fu Manchu i Sherlock Holmes. Paral·lelament es constituïa la companyia de curta trajectòria Minerva Films que va ser va ser fundada a Londres per l'actor Leslie Howard (també productor i director), i el seu amic i editor de contes Adrian Brunel. Algunes de les seves primeres pel·lícules estan escrites per A.A .Milne: The Bump, protagonitzada per C. Aubrey Smith; Twice Two; Five Pound Reward; i Bookworms. miniatura|192x192px| Leslie Howard A mitjans de la dècada de 1920, la indústria cinematogràfica britànica perdia davant la forta competència dels Estats Units, tot i que va ser compensada per la tirada d'un mercat intern molt més gran. El 1914 el 25% de les pel·lícules que es projectaven al Regne Unit eren britàniques, però el 1926 el percentatge ja havia caigut ja un 5%. La recessió de 1924 va provocar el tancament de molts estudis de cinema britànics. Aquesta crisi va conduir a l'aprovació de la Cinematograph Films Act de 1927 per impulsar la producció local,i exigir que els cinemes mostressin un cert percentatge de pel·lícules britàniques a les sales. La llei va ser tècnicament un èxit, ja que el públic de les pel·lícules britàniques va ser més gran que la qüota requerida. No obstant va tenir l'efecte de crear un mercat per a pel·lícules de baixa qualitat i de baix cost, fetes per satisfer aquesta qüota. Els "quota quickies", com es van conèixer, van ser sovint culpats pels historiadors per frenar el desenvolupament de la indústria. Amb tot, alguns cineastes britànics, com Michael Powell, van aprendre el seu ofici realitzant aquest tipus de pel·lícules. La llei es va modificar amb la Cinematograph Films Act de 1938 que va ajudar a la indústria cinematogràfica britànica especificant que només s'inclourien a la quota les pel·lícules realitzades i rodades a Gran Bretanya, una llei que va reduir greument la producció cinematogràfica canadenca i australiana.
Irònicament, l'estrella més gran del cinema mut, el còmic anglès Charlie Chaplin, tenia la seva base a Hollywood. miniatura|181x181px| Alfred Hitchcock
El primer període sonor El procurador escocès John Maxwell va fundar el British International Pictures (BIP) el 1927. Amb seu a l'antic British National Studios d'Elstree, els propietaris originals de les instal·lacions, inclòs el productor-director Herbert Wilcox, havien tingut dificultats financeres. Una de les primeres pel·lícules de la companyia, Blackmail (1929) d'Alfred Hitchcock, sovint es considera el primer llargmetratge sonor britànic. Era un cinema de so parcial amb una partitura i efectes de so sincronitzats. A principis de 1929 es va publicar la primera pel·lícula britànic amb parla, The Clue of the New Pin. Es basava en una novel·la d'Edgar Wallace, protagonitzada per Donald Calthrop, Benita Home i Fred Raines, que va ser produïda per British Lion als seus estudis de Beaconsfield. El BIP de John Maxwell es va convertir en la Associated British Picture Corporation (ABPC) el 1933. Segons Lou Alexander, els estudis d'ABPC a Elstree van ser coneguts com la "porridge factory", per "raons més propenses a relacionar-se amb la quantitat de pel·lícules que va generar l'empresa que la seva qualitat". Elstree -en sentit estricte gairebé tots els estudis de la veïna Borehamwood- es va convertir en el centre de la indústria cinematogràfica britànica, amb sis complexos al llarg dels anys, tots molt pròxims els uns dels altres.Warren (2001), p. 57, 58.
Amb l'arribada de les pel·lícules sonores, molts actors estrangers tenien menys demanda, amb una pronunciació anglesa habitualment utilitzada. Per exemple, la veu de l'actriu txeca Anny Ondra a Xantatge va ser substituïda per un Joan Barry fora de càmera durant les escenes d'Ondra.
Començant per Drifters de John Grierson (també el 1929), el període va veure sorgir l'escola del Moviment de cinema documental realista, a partir del 1933, associat a la GPO Film Unit. Va ser Grierson qui va encunyar el terme "documental" per descriure una pel·lícula de no ficció, i va produir les primeres pel·lícules més famoses del moviment: Night Mail (1936), escrita i dirigida per Basil Wright i Harry Watt, i que incorpora el poema de WH Auden cap al final del curt.
Les sales musicals també van demostrar influència en les pel·lícules de comèdia d'aquest període i van sorgir diverses personalitats populars, com ara George Formby, Gracie Fields, Jessie Matthews i Will Hay. Aquestes estrelles sovint feien diverses pel·lícules a l'any, i les seves produccions seguien sent importants per a la moral durant la Segona Guerra Mundial. esquerra|miniatura|252x252px| Alexander Korda