Eleccions generals d'Irlanda del Nord de 2017

Les eleccions generals d'Irlanda del Nord de 2017 se celebraren el 2 de març de 2017 arran de la dimissió del viceprimer ministre Martin McGuinnes en protesta per l'escàndol sobre els incentius a una calefacció renovable. Com que McGuinness no va ser substituït per ningú, es convocaren noves eleccions seguint el que marca la llei. Foren les sisenes eleccions des que l'Assemblea d'Irlanda del Nord es va restablir l'any 1998, i les primeres a implementar la reducció d'escons a 90, respecte als 108 que hi havia fins aquell moment.

1.254.706 de persones estaven registrades a votar en les eleccions, 26.886 menys respecte a les anteriors eleccions de 2016."Northern Ireland Assembly Election, 2 March 2017 ". Consulta 30 març 2021. La participació va ser del 64,78%, 10 punts més que les eleccions de 2016, però 6 punts menys que les primeres eleccions de 1998."Electoral Office for Northern Ireland: Turnout Statistics " (PDF). Retrieved 30 març 2021.

Context Theresa Villiers, secretària d'Estat per a Irlanda del Nord, va anunciar l'any 2013 que l'elecció de l'Assemblea Nacional d'Irlanda del Nord es posposaria a 2016 i que la durada de les legislatures serien de 5 anys a partir d'aquest moment. La secció 7 de l'Acta d'Irlanda del Nord (Provisions Diverses) de 2014 especifica que les eleccions se celebraran en maig, el cinqué any des de l'última elecció."Northern Ireland (Miscellaneous Provisions) Act 2014". Legislation.gov.uk. Consulta 30 març 2021. Llavors, després de 2016, les pròximes eleccions havien de ser el 6 de maig de 2021. Tanmateix, la secció 31 (1) de l'Acta d'Irlanda del Nord de 1998 indica certes circumstàncies on l'Assemblea es pot dissoldre abans de l'estipulat en els terminis d'una legislatura.

Martin McGuinness (Sinn Féin), el viceprimer ministre, dimití el 9 de gener de 2017 en protesta per l'escàndol dels incentius sobre la calefacció renovable i altres temes, com el fracàs del DUP de donar suport al finançament per dur a terme investigacions sobre els assassinats durant el conflicte nord-irlandés i per un projecte de protecció del gaèlic irlandés. La primera ministra, Arlene Foster (DUP), estava encarregada del sistema d'incentius sobre la calefacció renovable en l'antiga cartera ministerial que ocupava, però havia rebutjat apartar-se temporalment mentre la investigació de l'escàndol estava en marxa. Sota l'acord del poder compartit, la dimissió de McGuinnes com a viceprimer ministre significava que Foster perdia el lloc de primera ministra automàticament. Així doncs, el DUP condemnava la dimissió del líder de Sinn Féin.

Sinn Féin tenia set dies, fins a les 17 hores del 16 de gener de 2017, per nominar un nou viceprimer ministre, però va rebutjar fer-ho en el ple de l'Assemblea del 16 de gener. Com a resultat, el secretari d'Estat per Irlanda del Nord, James Brokenshire, va confirmar el mateix dia la celebració d'eleccions el 2 de març del mateix any.

McGuinness, posteriorment, anuncià que, a causa d'una malaltia, no buscaria la reelecció a l'Assemblea, i que feia un pas al costat en el lideratge de Sinn Féin. Aleshores, fou substituït per Michelle O'Neill com a líder de Sinn Féin per les eleccions. Dènou dies després de les eleccions, McGuinness moria.

Candidatures i candidats Un total de 228 candidats competiren pels 90 escons de l'Assemblea, una reducció considerable respecte als 276 candidats i candidates de 2016, però en línia a la reducció d'escons de 108 a 90."Number of candidates by constituency ". EONI. Consulta 30 març 2021. miniatura|350x350px|Resultats de les eleccions en els 18 districtes electorals. A banda de diferents candidats i candidates independents, els partits presents en més d'una circumscripció són:

Partit Unionista Democràtic Sinn Féin Partit Unionista de l'Ulster Partit Socialdemòcrata i Laborista Partit de l'Aliança d'Irlanda del Nord Veu Unionista Tradicional Partit Verd d'Irlanda del Nord Aliança del Poble Abans que els Beneficis Partit Unionista Progressista Cannabis és més segur que l'alcohol. Partit Conservador Alternativa Laborista. Partit dels Treballadors.

Campanya L'escàndol de l'incentiu a la calefacció renovable va continuar sent central a la campanya. Sinn Féin digué que no tornaria a participar en un govern amb el DUP mentre les qüestions de l'escàndol continuaren sobre la líder del DUP, Arlene Foster. Hi havien certes preocupacions al voltant de deteriorar les relacions transversals a la regió, si ambdós partits resultaven ser els principals en les respectives comunitats i no podien resoldre el tema, es podria implantar el govern directe del govern britànic.

El líder de l'UUP, Mike Nesbitt, va proposar la possibilitat d'una administració UUP/SDLP. Digué que, ordenant les preferències de la seua papereta, posaria als candidats del SDLP després dels candidats UUP, encara que també va dir que no els diria als votants de l'UUP que fer amb els seus vots. Altres candidats UUP es van oposar a la proposta del líder, i afirmaren que triarien a candidats unionistes per sobre de SDLP en les seues preferències, a més que un regidor del partit va dimitir com a protesta per aquestes declaracions. El DUP va criticar les declaracions dient que dividir el vot unionista podria donar la victòria a Sinn Féin.

El Brexit també fou un tema molt present a la campanya electoral. En el referèndum de 2016 sobre la permanència el Regne Unit a la UE, el 56% dels votants nord-irlandesos votaren a favor de romandre mentre que un 44% ho rebutjaren. El DUP donava suport a l'eixida de la UE, mentre que els partits nacionalistes i molts altres partits s'oposaven a aquesta idea, tement que creara en una frontera dura amb la República d'Irlanda. Es va donar a conéixer durant la campanya que el DUP va gastar 282.000₤ en publicitat a favor del Brexit en un diari que no va aparéixer a Irlanda del Nord. Els diners venien del Consell d'Investigació Constitucional, un grup unionista minoritari presidit per l'antic vicepresident del Partit Conservador Escocés Richard Cook. Posició sobre la pertinença a la UEPartitReferènciaRomandreSinn FéinUUPUUP. "Statement from the Ulster Unionist Party on EU Referendum ". Ulster Unionist Party. Consulta 30 març 2021.SDLPSDLP. "International Affairs". Social Democratic and Labour Party. Consulta 30 març 2021.APVerdsStaff (February 2014). Green Party in Northern Ireland: Manifesto 2015 (PDF). greenpartyni.org. Green Party in Northern Ireland. Consulta 30 març 2021.SortirDUPTUVAliança del Poble Abans que el BeneficiPBP. "Lexit: why we need a left exit from the eu". Consulta 30 març 2021.

Resultats +PartitLíderCandidatsEsconsCanvisVots (1a Pref)% VotsCanvisMembres a l'ExecutiuCanvisDUPArlene Fostersense marc|64x64px382810225.41328,1%1,1%5—Sinn FéinMichelle O'Neillcenter|sense marc|69x69px34271224.24527,9%3,9%4—SDLPColum Eastwoodsense marc|75x75px2112—95.95811,9%0,1%11UUPMike Nesbittsense marc|67x67px24106103.31412,9%0,9%11APNaomi Longcenter|sense marc|73x73px218—72.7179,1%2,1%11VerdsSteven Agnew182—18,5272,3%0,4%——TUVJim Allistersense marc|69x69px141—20.5232,6%0,9%——Aliança del Poble Abans que el BeneficiEamonn McCann71114.1001,8%0,2%——PUPBilly Hutchinson30—5.5900,7%0,2%——Partit ConservadorEmma Pidding130—2.3990,3%0,1%——Alternativa LaboristaOwen McCracken40—2.0090,3%—UKIP10—1.5790,2%1,3%——CISTAPaul Birch30—1.2730,4%N/APartit dels TreballadorsMick Finnegan50—1.2610,2%———IndependentsN/A221—14.4071,8%1,5%01Total201890 18803.315100%12Electorat: 1.254.709 Participació: 812.783 Participació (%): 64,78% (9,8%) Vots invàlids: 9.468 Nota: La font dels resultats és Raymon Russell, "Election Report: Northern Ireland Assembly Election, 5 May 2016", Assemblea d'Irlanda del Nord.

Canvi en escons a partir d'una projecció dels resultats de 2016 amb 90 escons. PartitResultats 2016Projecció 2016Resultats 2017CanvisDesignacióDUP3833285UnionistaSinn Féin2823274NacionalistaSDLP1611101UnionistaUUP1211121NacionalistaAP888—AltresVerds222—AltresAliança del Poble Abans que el Benefici211—AltresTUV111—UnionistaIndependents1011UnionistaTotal1089090

Escons per circumscripció NombreCircumscripcióEsconsPBPVerdsSFSDLPAPUUPDUPTUVInd.1North Antrim5——1——121—2East Antrim5————122——3South Antrim5——1—112——4Belfast North5——21——2——5Belfast West51—4——————6Belfast South5—1111—1——7Belfast East5————212——8North Down5—1——112——9Strangford5————113——10Lagan Valley5———1112——11Upper Bann5——11—12——12South Down5——22——1——13Newry and Armagh5——31——1——14Fermanagh and South Tyrone5——3——12——15West Tyrone5——31——1——16Mid Ulster5——31——1——17Foyle5——22——1——18East Londonderry5——11——2—118Total901227128162811

Percentatge de vot per circumscripció Els percentatges són el total de primeres preferències que rep els diferents candidats de cada partit a la circumscripció sobre el total de vots vàlids a cada circumscripció. NombreCircumscripcióAltres% ParticipacióPBPVerdsSFSDLPAPUUPDUPTUVInd.1North Antrim—1,1%15,8%7,3%5,4%12,5%40,6%16%1,1%—63,2%2East Antrim—2,1%9,9%4,1%16%22,7%35,2%4,1%0,3%5,7%60,1%3South Antrim1,3%1,2%16,3%9,5%12,5%20,8%33,7%3,2%1,2%0,5%62,4%4Belfast North3,8%1,7%29,4%13,1%8,4%5,8%32,1%—0,2%5,5%61,8%5Belfast West14,9%0,6%61,8%8,6%1,9%1,2%10,1%——1%66,8%6Belfast South1,8%9,9%17,7%19,4%17,8%9%20,8%1,6%—2,1%64%7Belfast East—3,6%2,9%0,6%31,4%13,1%37,6%2,3%0,2%8,4%63%8North Down—13,7%1,6%1,8%18,6%21,5%37,5%—3,6%1,7%59,2%9Strangford—2,4%2,9%7,9%15%20%39,9%3,4%8%0,5%60,9%10Lagan Valley—2%4%8,4%13,5%25,2%41,3%3,1%2,1%0,4%62,6%11Upper Bann—1,1%27,8%9,9%5,3%20,6%32,8%2%—0,6%62,5%12South Down—1%38,6%25,2%9,2%8,4%15,8%1,3%0,4%0,2%66,2%13Newry and Armagh—0,5&48,3%16,4%2,6%13,2%17,8%——1,3%69,4%14Fermanagh and South Tyrone—1,1%42,1%9,8%2,7%11,6%29,8%1,5%—1,3%72,6%15West Tyrone—0,9%48,1%14,2%2,8%8,2%20,4%1,9%2,4%0,9%69,9%16Mid Ulster—0,5%52,8%12,9%2%9,1%19,3%2,5%0,5%0,4%72,4%17Foyle10,7%0,5%36,6%31,8%2,5%3,7%13,4%—0,1%0,6%65%18East Londonderry1,2%0,7%25,8%7,9%4,4%6,7%33,5%2,5%14,6%2,6%62,7%18Total1,8%2,3%27,9%11,9%9,1%12,9%28,1%2,6%1,8%1,8%64,8%

Conseqüències L'elecció va marcar un canvi significatiu en la política d'Irlanda del Nord, ja que van ser les primeres eleccions des de la partició d'Irlanda l'any 1921 on els partits unionistes no guanyaven una majoria dels escons, i la primera vegada que els partits unionistes i nacionalistes rebien la mateixa representació a l'Assemblea (39 parlamentaris de Sinn Féin i el SDLP, i 39 parlamentaris de la DUP, UUP i TUV). Tanmateix, la majoria de membres de l'assemblea eres unionistes perquè la diputada independent designada com a tal incrementava els diputats unionistes fins a 40. La pèrdua d'escons del DUP també va fer que perdés la capacitat de sol·licitar el mecanisme de petició de preocupació, que el partit havia utilitzat de manera controvertida per bloquejar mesures com el matrimoni igualitari.

El líder de l'UUP Mike Nesbitt va anunciar la seua dimissió, després de la incapacitat del partit d'aconseguir qualsevol millora.

Sinn Féin va reiterar que no entraria en un acord de govern compartit amb la DUP si aquest partit no feia canvis substancials, incloent-hi que Foster no esdevinguera primera ministra fins que la investigació sobre els incentius a la calefacció renovable estiguera completa. Els partits tenien tres setmanes per formar govern, si no ho aconseguien, se celebrarien noves eleccions.

Mentre que l'unionisme perdia la majoria absoluta a l'Assemblea, el resultat es va caracteritzar, segons l'analista Matthew Whiting, pel fet que els votants buscaven un lideratge local competent, i que el DUP havia tingut menys èxit a l'hora de mobilitzar la seua base de votants més que hi haguera hagut un moviment significatiu cap a una Irlanda unida.