Walker Smith Jr., més conegut com «Sugar Ray Robinson» (Ailey, Geòrgia, 3 de maig de 1921-Culver City, Califòrnia, 12 d'abril de 1989), fou un boxador estatunidenc. Va estar actiu a les dècades de 1940 i 1950, i va combatre en els pesos mitjans i wèlter. Va ser incorporat al Saló Internacional de la Fama de la Boxa l'any 1990.
Com a boxador aficionat va aconseguir un rècord de 85 victòries per cap derrota, sent 69 de les seves victòries per knockout i 40 d'aquestes van acabar en el primer assalt. L'any 1940 es fa professional a l'edat de 19 anys i ja a l'any 1951 tenia un rècord de 128 victòries, una derrota (davant Jake LaMotta) i dos empats, amb 84 KO's. Va mantenir el títol del món del pes wèlter des de 1946 fins a 1951 i va guanyar el títol del pes mitjà també l'any 1951. A l'any següent es va retirar, però va tornar, per recuperar el títol del pes mitjà l'any 1955, convertint-se més tard en el primer boxador de la història a guanyar per cinquena vegada un campionat del món, en tornar a guanyar el títol mitjà l'any 1958. Va ser nomenat boxador de l'any dues vegades durant els prop de 26 anys de carrera esportiva.
Robinson va ser nomenat el millor boxador del segle XX per Associated Press. ESPN.COM el va assenyalar com el millor boxador de la història l'any 2007. La revista The Ring ho va nomenar «el millor boxador lliura per lliura de tots els temps» l'any 1997, i també «Lluitador de la Dècada» en els anys 1950. Muhammad Ali va considerar a Robinson com el millor boxador lliura a lliura de tots els temps. Van opinar igual altres boxadors com Joe Louis o Sugar Ray Leonard.
Biografia Vida familiar Robinson va néixer amb el nom de Walker Smith Jr. a Ailey, Geòrgia (segons s'indica en el seu certificat de naixement) o a Detroit, Míchigan (segons relata en la seva autobiografia), fill de Walker Smith Sr. i Leila Hurst. Robinson va ser el més jove de la família, ja que la seva germana gran, Marie, va néixer el 1917 i la seva altra germana, Evelyn, va néixer l'any 1919.
Robinson es va casar per primera vegada quan tenia setze anys i va tenir un fill abans de divorciar-se als 19 anys. La seva segona esposa, Edna Mae Holly, era una ballarina que va actuar en el Cotton Club i que va viatjar a Europa amb Duke Ellington i Cab Calloway l'any 1940. Segons Robinson, la va conèixer en una piscina que ell freqüentava després dels seus entrenaments i intentant aconseguir la seva atenció la va empènyer a l'aigua fent creure que havia estat un accident. Poc després van començar a sortir i es van casar l'any 1943, van tenir un fill anomenat Ray Robinson Jr. i es van divorciar el 1960.
L'abril de 1959 la germana gran de Robinson, Marie, va morir de càncer als 41 anys.
L'any 1965, Robinson es va casar per tercera vegada amb Millie Wiggins Bruce, que era alguns anys més gran que ell, i es van instal·lar a Los Angeles. Quan Robinson estava malalt amb diverses malalties, el seu fill va acusar Millie de controlar-lo sota la influència de la medicació. Segons Ray Robinson Jr., quan la mare de Robinson va morir, aquest no va poder acudir a l'enterrament perquè Millie el drogava i controlava. No obstant això, Robinson havia estat hospitalitzat el dia abans de la mort de la seva mare a causa de l'agitació, la qual li causava una elevació de la tensió arterial. Robinson Jr. i Edna Mae també van afirmar que van ser allunyats de Robinson per Millie durant els últims anys de la seva vida.
Joventut El seu pare era agricultor de cotó, cacauet i blat de moro en una granja, a Geòrgia, però després va traslladar a la seva família a Detroit, on va treballar en la construcció. Segons Robinson, el seu pare treballava en dues ocupacions per poder sustentar a la família, i segons comentava s'havia d'aixecar a les sis del matí i tornava a mitjanit cada dia excepte el diumenge, que era l'únic dia que el podia veure.
Els seus pares es van separar i Robinson se'n va anar amb la seva mare a Harlem, un barri de Manhattan a la ciutat de Nova York, quan ell tenia 12 anys. Aspirava a ser doctor, però va deixar els estudis en el novè grau i va canviar el seu objectiu, per ser boxador. Amb 14 anys va intentar entrar en el seu primer torneig de boxa, però per participar era necessari obtenir un carnet de soci de l'AAU. Aquest carnet sol es podia obtenir amb 16 anys, per la qual cosa va enganyar a l'AAU prenent el nom i el carnet del seu amic Ray Robinson. Més endavant el futur entrenador George Gainford diria del seu estil: «és dolç com el sucre (sugar, en anglès)», per la qual cosa el seu nom a partir de llavors seria "Sugar" Ray Robinson.
Robinson idolatrava a Henry Armstrong i a Joe Louis; de fet va viure en el mateix bloc que Louis a Detroit quan Robinson tenia onze anys i Louis 17. Robinson va relatar més endavant en la seva autobiografia que va quedar desconsolat en veure a Louis perdre davant l'alemany Max Schmeling l'any 1936. Fora del quadrilàter va tenir problemes en la seva joventut en veure's embolicat en baralles de carrer a més de casar-se als 16 anys per divorciar-se als 19 després de tenir un nen. Va acabar la seva carrera com a afeccionat amb un rècord de 85 victòries per cap derrota amb 69 knockouts, incloent-hi 40 en el primer assalt. També va aconseguir guanyar els Guants d'Or de l'any 1939 en el pes ploma, a més d'aconseguir el títol de l'organització en pes lleuger l'any 1940.
Professional Inicis Robinson va fer el seu debut com a professional el 4 d'octubre de 1940 guanyant en el segon assalt per KO a Joe Echevarria. Després d'aquesta victòria va boxejar cinc vegades més durant l'any 1940 guanyant en totes elles (quatre per knockout). L'any 1941, va realitzar vint combats entre els quals va derrotar el campió del món Sammy Angott, al futur campió Marty Servo i a l'anterior campió Fritzie Zivic.
El combat entre Robinson i Angott es va realitzar per sobre del pes lleuger a causa que Angott no volia arriscar-se a perdre el títol, per la qual cosa Robinson va guanyar el combat però no el títol mundial. El combat contra Zivic es va realitzar davant 20.551 persones en el Madison Square Garden, la qual cosa va significar un dels esdeveniments més concorreguts de l'època. Robinson va guanyar els primers cinc assalts (segons Joseph C. Nichols del The New York Times), Zivic va contrarestar en el sisè i setè, Robinson va controlar els dos següents assalts i tenia a Zivic trontollant en el novè, però després d'un desè assalt igualat, Robinson va ser anunciat com el guanyador en les tres targetes dels jutges.
El gener de 1942, es va produir la revenja del combat davant Zivic, en el dècim assalto aquest va ser noquejat i Robinson va guanyar-lo per segona ocasió. Aquest KO va ser el segon en la carrera de Zivic després de 150 combats, l'havia fet caure en el novè i en el desè assalt abans que l'àrbitre parés el combat davant les protestes de la cantonada de Zivic per la decisió. No obstant això James P. Dawson, del The New York Times, va declarar que el combat havia estat una matança. Després d'aquest combat Robinson va guanyar quatre combats consecutius per KO abans de derrotar en la revenja a Marty Servo per decisió el maig de 1942. A continuació va guanyar tres baralles més, per enfrontar-se després a l'octubre i per primera vegada a Jake LaMotta, un dels seus rivals més acèrrims durant la resta de la seva carrera. Robinson va derrotar a LaMotta per decisió unànime amb un pes de 145 lliures, per les 157.5 de LaMotta, a causa del gran control que va fer Robinson dels seus cops des de l'exterior. Després Robinson va guanyar quatre baralles més, des del 19 d'octubre al 14 de desembre, incloent-hi dos davant Izzy Jannazzo i una davant LaMotta pel que va ser guardonat en 1942 amb el premi de millor boxador de l'any gràcies a les 14 victòries que va obtenir, sense perdre ni una.
Robinson va acumular un rècord de 40 victòries sense derrotes abans de perdre per primera vegada davant LaMotta en 10 assalts en la baralla de revenja. LaMotta amb 16 lliures (7.3 quilograms) de pes més que el seu rival va tombar en el vuitè assalt a Robinson i va guanyar la baralla per decisió gràcies al fet que la campana va salvar a Robinson quan el compte estava en nou. La baralla es va produir a l'antiga ciutat de Robinson, a Detroit, i va obtenir un rècord d'espectadors. Robinson va controlar els primers assalts, però LaMotta va prendre el control en els últims assalts per fer seu el triomf.
Catorze dies després va boxejar davant Califòrnia Jackie Wilson, al que va guanyar per decisió en deu assalts, i set dies després, el 26 de febrer, i una altra vegada a Detroit, LaMotta i Robinson van tornar a barallar-se amb victòria per Robinson per decisió després de deu assalts. L'àrbitre Hennessey va donar per guanyador a Robinson per 51-49 punts (5-3-2 en assalts); l'àrbitre Fisher va donar per guanyador també a Robinson per 53-47 (6-2-2 en assalts); i finalment Lenahan va donar també per guanyador a Robinson 56-44 (8-1-1 en assalts). En el setè assalt Robinson va ser noquejat i es va aixecar quan l'àrbitre explicava nou. Després de la baralla Robinson va comentar que:
Després d'aquesta tercera baralla davant LaMotta, Robinson va guanyar dos combats més abans d'enfrontar-se al seu ídol de la infància, l'antic campió del món Henry Armstrong. El combat es va produir perquè Armstrong necessitava els diners encara que ja era una mica gran. Va tenir lloc en el Madison Square Garden i la victòria va ser per Robinson per decisió, després de deu assalts.
El 27 de febrer de 1943, Robinson va ser cridat a l'exèrcit dels Estats Units, on va tornar a anomenar-se Walker Smith, encara que va tenir una curta carrera militar perquè va acabar al cap de 15 mesos. Robinson va servir amb Joe Louis i van realitzar diversos combats d'exhibició davant les tropes americanes. Robinson va tenir diversos problemes amb militars i va discutir amb els superiors perquè creia que tenien un tracte discriminatori contra ell i va rebutjar realitzar més combats d'exhibició quan li van dir que els soldats afroamericans no tenien permís per veure'ls.
L'any 1944, Robinson va ser examinat per les autoritats militars, que van dir que tenia una deficiència mental. Robinson va travar una gran amistat amb Louis i van tenir negocis junts després de tornar del servei militar. Van voler començar un negoci de distribució de licor a Nova York, però els va ser denegada la llicència a causa de la seva raça.
L'any 1944, va tenir únicament cinc combats i tots ells contra rivals modestos. L'any 1945, després de tres victòries, va tornar a barallar davant Jake LaMotta, al que va guanyar per decisió unànime en deu assalts. Al maig va obtenir un empat davant José Bàssora després de deu assalts, i després altres quatre victòries entre les quals es troba una altra davant Jake LaMotta al que va guanyar per decisió dividida en 12 assalts després que els jutges dictaminessin una puntuació de 61-59, 57-63 i 61-59.
Campió del món wèlter miniatura|Sugar Ray Robinson l'any 1947