Madhwa (Udipi, Karnataka, 1198-1277 o 1238-1317), també anomenat Anandatirtha o Purnaprajna, va ser un filòsof i anacoreta hindú que pertangué al vedanta, un dels sis sistemes ortodoxos de l'hinduisme. Dins del vedanta, era un exponent de l'escola del dvaita (dualisme). Madhwa sostenia que el simple fet que les coses siguin transitòries i canviants no significa que no siguin reals. També insistia en el fet que el coneixement és relatiu, no absolut. Madhwa va escriure 37 obres en sànscrit, principalment comentaris sobre escrits sagrats hindús i tractats sobre el seu propi sistema teològic i filosofia. Va ser un crític dels ensenyaments Advaita Vedanta d'Adi Xankara i del Vishishtadvaita Vedanta de Ramanuja. Madhwa va anomenar la seva filosofia Tattvavāda que significa "arguments des d'un punt de vista realista".
Madhwa va néixer a la costa oest de l'estat de Karnataka a l'Índia del . Quan era adolescent, es va convertir en un Sanyasi (monjo) unint-se al guru Brahma-sampradaya Achyutapreksha, de l'orde Ekadandi. Madhwa va estudiar els clàssics de la filosofia hindú, i va escriure comentaris sobre les Upanishads principals, el Bhagavad Gita i els Brahma Sutras (Prasthanatrayi), i se li atribueixen trenta-set obres en sànscrit. El seu estil d'escriptura era d'una brevetat extrema i una expressió condensada. La seva obra més gran es considera lAnuvyakhyana, un suplement filosòfic del seu bhasya sobre els Brahma Sutras compost amb una estructura poètica. En algunes de les seves obres, es va proclamar un avatar de Vayu, el fill del déu Vixnu.Sabapathy Kulandran and Hendrik Kraemer (2004), Grace in Christianity and Hinduism, James Clarke, , pagines 177-179
Madhwa va ser un crític de l'Advaita Vedanta d'Adi Xankara i dels ensenyaments Vixixtadvaita Vedanta de Ramanuja. Va viatjar a l'Índia diverses vegades, visitant llocs com Badrinath, Bengala, Varanasi, Dwaraka, Goa i Kanyakumari, participant en debats filosòfics i visitant centres d'aprenentatge hindús. Madhwa va establir el Krishna Mutt a Udupi amb un murti assegurat de Dwarka Gujarat l'any 1285.
Els ensenyaments de Madhwa es basen en la premissa que hi ha una diferència fonamental entre Atman (ànima individual, jo) i el Braman (la realitat última, Déu Vixnu), es tracta de dues realitats diferents i immutables, amb l'ànima individual depenent de Braman, mai idèntica. Els ensenyaments teistes del dualisme de la seva escola no estaven d'acord amb els ensenyaments monistes de les altres dues escoles més influents del Vedanta basades en el no-dualisme d'Advaita i el no-dualisme qualificat de Vixixtadvaita. L'alliberament, va afirmar Madhwa, només es pot aconseguir mitjançant la gràcia de Déu.James Lochtefeld (2002), Madhva, The Illustrated Encyclopedia of Hinduism, Vol. 1: A–M, Rosen Publishing. , page 396 L'escola Dvaita fundada per Madhwa va influir en el Vixnuisme, el moviment Bhakti a l'Índia medieval, i ha estat una de les tres filosofies vedanta influents, juntament amb Advaita Vedanta i Vixixtadvaita Vedanta.Stafford Betty (2010), Dvaita, Advaita, and Viśiṣṭādvaita: Contrasting Views of Mokṣa, Asian Philosophy: An International Journal of the Philosophical Traditions of the East, Volume 20, Issue 2, pages 215-224 La influència històrica de Madhwa en l'hinduisme, l'estat Kulandran i Kraemer: «ha estat saludable, però no extensa».
Biografia La biografia de Madhwa, srimadhva vijaya no està clara sobre el seu any de naixement. Moltes fonts ho daten al període 1238–1317, però algunes ho situen sobre el període 1199–1278.
Madhwa va néixer a Pajaka, prop d'Udupi, un districte costaner a l'actual estat indi de Karnataka. Tradicionalment, es creu que el nom del seu pare era Naduillaya (sànscrit: Madhyageha, Madhyamandira) i el nom de la seva mare no és clar, tot i que moltes fonts creuen que era Satyavati i Vedavati. Nascut en una casa bramans que parlava tulu, es deia Vāsudeva. Més tard es va fer famós amb els noms de Purnaprajna, Anandairtha i Madhvacharya (o simplement Madhwa). Pūrnaprajña va ser el nom que se li va donar en el moment de la seva iniciació al sannyasa (renúncia), quan era adolescent. El nom que se li va conferir quan es va convertir en el cap del seu monestir era "Ānanda Tīrtha". Els seus tres noms posteriors es troben a les seves obres. Madhvācārya o Madhwa són noms que es troben més comunament en la literatura moderna sobre ell, o la literatura relacionada amb Dvaita Vedanta.
Madhwa va començar la seva escola després del seu Upanayana als set anys, i es va convertir en monjo o Sannyasi en la seva adolescència, encara que el seu pare inicialment s'hi va oposar.Helmuth von Glasenapp: Madhva's Philosophie des Vishnu-Glaubens, Geistesströmungen des Ostens vol. 2, Bonn 1923, Einleitung (p. *3). Es va unir a un monestir Advaita Vedanta a Udupi (Karnataka), va acceptar que el seu guru fos Achyutrapreksha, que també es coneix com a Achyutraprajna en algunes fonts. Madhwa va estudiar les Upanishads i la literatura Advaita, però no estava convençut per la seva filosofia de no-dualisme d'unitat de l'ànima humana i Déu, va tenir freqüents desacords amb el seu guru, va abandonar el monestir i va començar el seu propi moviment tattvavada basat en el dualisme. premisses de Dvi: afirmant que l'ànima humana i el déu (com Vixnu) són dues coses diferents. Madhwa mai va reconèixer Achyutrapreksha com el seu guru o el seu llinatge monàstic en els seus escrits. Es diu que Madhwa era intel·ligent en filosofia, i també que era alt i fort.Glasenapp: Madhva's Philosophie des Vishnu-Glaubens, Einleitung (p. *11-12).
Madhwa mai va establir un matha (monestir) dedicat a la filosofia Dvaita, però el seu llinatge d'estudiants es va convertir en el santuari d'una sèrie d'erudits Dvaita com Jayatirtha, Sripadaraja, Vyasatirtha, Vadiraja Tirtha, Raghuttama Tirtha, Tirthartha i Saghaven que van seguir a Tirthartha i Saghaven els passos de Madhwa.
Els deixebles i seguidors de Madhwa han escrit diverses hagiografies. D'aquests, el més referit i el més autèntic són els setze cants de biografia sànscrita Madhvavijaya de Narayana Panditacharya, fill de Trivikrama Pandita, que ell mateix era deixeble de Madhwa.
Encarnació de Vayu, el déu del vent En diversos dels seus textos, afirmen Sarma i altres erudits, «Madhwa es proclama el tercer avatar o encarnació de Vayu, déu del vent, fill de Vixnu». Ell, per tant, es va afirmar que era Hanuman, el primer avatar de Vayu, i Bhima, un Pandava al Mahabharata i el segon avatar de Vayu. En un dels seus bhasya sobre els Brama Sutras, afirma que l'autoritat del text prové de la seva trobada personal amb Vixnu. Madhwa, afirma Sarma, es va creure que era un intermediari entre els devots de Vixnu i Dvaita, guiant aquests últims en el seu viatge cap a Vixnu.
Es diu que Madhwa va fer diversos miracles durant la seva vida, incloent-hi transformar llavors de Tamarinde en monedes d'or, consumir quatre mil plàtans i trenta grans olles de llet d'una vegada, lluitar i guanyar contra lladres i animals salvatges, travessar el Ganges sense mullar la seva roba, i donant llum als seus alumnes amb les ungles dels dits grossos dels peus mentre interpretaven un text a la nit.Glasenapp: Madhva's Philosophie des Vishnu-Glaubens, Einleitung (p. *6-7).
Es diu que Madhwa va citar alguns versos de les seves revisions úniques de les escriptures. A més, es diu que va citar molts llibres únics com Kamatha Sruti. La interpretació de Balittha Sukta per Madhwa i els seus seguidors per demostrar que Madhwa era una encarnació de Vayu es considera altament única pels comentaris estàndard sobre ells com Sayana i Horace Hayman Wilson.
Obres de Madhwa Trenta-set textos de Dvaita s'atribueixen a Madhwa. D'aquests, tretze són bhasya (revisió i comentari) sobre els primers Upanishads principals, un Madhva-bhasya sobre el text fundacional de l'escola Vedanta de l'hinduisme - Brahma Sutras, un altre Gita-bhasya sobre Bhagavad Gita, un comentari sobre quaranta himnes del Rigveda, una ressenya del Mahabharata en estil poètic, un comentari anomenat Bhagavata-tatparya-nirnaya sobre Bhagavata Purana. A part d'aquests, Madhwa també s'atribueix per haver escrit moltes stotres, poemes i textos sobre bhakti de Vixnu i els seus avatars. L'''Anu-Vyakhiana, un suplement al comentari de Madhwa sobre Brahma Sutras, és la seva obra mestra, afirma Sharma.
Tot i ser un escriptor profusament productiu, Madhwa va restringir l'accés i la distribució de les seves obres a persones de fora que no formaven part de l'escola Dvaita, segons Sarma.Christopher Bartley (2007), Review: Epistemologies and the Limitations of Philosophical Enquiry: Doctrine in Madhva Vedanta by Deepak Sarma, Philosophy East & West Volume 57, Number 1, pages 126–128 No obstant això, Bartley no està d'acord i afirma que això és incompatible amb la història coneguda dels extensos debats vedàntics medievals sobre idees religioses a l'Índia que incloïen les idees de l'escola Dvaita.
La filosofia de Madhwa Els locals i els fonaments de Dvaita Vedanta, també coneguts com a Dvaitavada i Tattvavada, s'atribueixen a Madhwa. La seva filosofia defensava el dualisme no qualificat. L'obra de Madhwa es posa clàssicament en contrast amb les idees monistes de l'Advaita Vedanta d'Adi Xankara i el Vixixtadvaita Vedanta de Ramanuja.
Epistemologia Madhwa anomena epistemologia Anu pramana.Eliott Deutsche (2000), in Philosophy of Religion: Indian Philosophy Vol 4 (Editor: Roy Perrett), Routledge, , pages 245-248; Accepta tres pramānas, és a dir, tres fets o tres mitjans correctes de coneixement, en contrast amb un de Carvaka i sis de les escoles Advaita de filosofies hindús:Karl Potter and Sibajiban Bhattacharya (1994), Epistemology, in The Encyclopedia of Indian Philosophies, Volume 6, Princeton University Press, , pages 53-68Howard Coward et al., Epistemology, in Encyclopedia of Indian Philosophies, Volume 5, Motilal Banarsidass, , pages 51-62
Pratyaksha (प्रत्यक्ष) significa percepció. És de dos tipus a Dvaita i altres escoles hindús: externa i interna. La percepció externa es descriu com la que sorgeix de la interacció de cinc sentits i objectes mundans, mentre que la percepció interna es descriu com la del sentit interior, la ment.B Matilal (1992), Perception: An Essay in Indian Theories of Knowledge, Oxford University Press, Karl Potter (1977), Meaning and Truth, in Encyclopedia of Indian Philosophies, Volume 2, Princeton University Press, Reprinted in 1995 by Motilal Banarsidass, , pagines 160-168 Anumāna (अनुमान) significa inferència. Es descriu com arribar a una nova conclusió i veritat a partir d'una o més observacions i veritats prèvies aplicant la raó.W Halbfass (1991), Tradition and Reflection, State University of New York Press, , page 26-27 Observar el fum i inferir foc és un exemple dAnumana. Aquest mètode d'inferència consta de tres parts: pratijna (hipòtesi), hetu (una raó) i drshtanta (exemples).James Lochtefeld, "Anumana" in The Illustrated Encyclopedia of Hinduism, Vol. 1: A-M, Rosen Publishing. , page 46-47John A. Grimes, A Concise Dictionary of Indian Philosophy: Sanskrit Terms Defined in English, State University of New York Press, , pagines 41-42 Śabda (शब्द) significa confiar en la paraula, el testimoni d'experts fiables del passat o del present.DPS Bhawuk (2011), Spirituality and Indian Psychology (Editor: Anthony Marsella), Springer, , page 172 També es coneix com Agama a la tradició Dvaita de Madhwa i incorpora tots els Veda. Hiriyanna explica Sabda-pramana com un concepte que significa testimoni d'experts fiables. Les escoles de l'hinduisme que el consideren epistèmicament vàlid suggereixen que un ésser humà necessita conèixer nombrosos fets, i amb el temps i l'energia limitats disponibles, només pot aprendre una part d'aquests fets i veritats directament.M. Hiriyanna (2000), The Essentials of Indian Philosophy, Motilal Banarsidass, , page 43