era un metge estatunidenc d'origen armeni, i una de les primeres persones que va descobrir una relaxació diferencial de la RMN entre el teixit normal i el patològic.
Les seves investigacions sobre sodi i potassi en cèl·lules vives el van portar als seus primers experiments amb ressonància magnètica nuclear (RMN) que el van fer proposar per primera vegada l'escàner corporal de relaxació RMN el 1969. Va observar que els tumors i el teixit normal es poden distingir in vivo per ressonància magnètica nuclear (RMN) a causa dels seus temps de relaxació prolongats, tant T 1 (relaxació spin-retícula) com T ₂ (relaxació spin-spin). Va ser el primer a realitzar una exploració corporal completa d'un ésser humà el 1977 per diagnosticar el càncer. Va ser un dels individus i grups de recerca que treballaven per desenvolupar mètodes basats en la RMN per generar imatges del cos humà, un mètode que ara es coneix com a ressonància magnètica (RM).
Ha rebut uns quants premis. El 2001, el programa del premi Lemelson-MIT va atorgar a Damadian el seu premi Lifetime Achievement Award de 100.000 dòlars com l'home que va inventar l'escàner de ressonància magnètica.Lemelson-MIT Lifetime Achievement Award on Dr. Damadian as "the man who invented the MRI scanner" Va col·laborar amb Wilson Greatbatch, un dels primers desenvolupadors del marcapassos implantable, per desenvolupar un marcapassos compatible amb ressonància magnètica. L’Institut Franklin de Filadèlfia va reconèixer la tasca de RM de Damadian amb el Bower Award in Business Leadership.Raymond Damadian wins the Bower Award in Business Leadership from the Franklin Institute in Philadelphia També va ser nomenat Home de l'any pels Knights of Vartan el 2003.Raymond V. Damadian, M.D. Named Knights of Vartan 2003 "Man of the Year" Va rebre una Medalla Nacional de Tecnologia el 1988 i va ingressar al Saló de la Fama dels Inventors Nacionals el 1989.Raymond Damadian receives the National Medal of Technology in 1988 and is inducted in the National Inventors Hall of Fame in 1989.
Biografia Primers anys Raymond Vahan Damadian ( ) va néixer a la ciutat de Nova York, en una família armènia. El seu pare Vahan era un fotogravador que havia emigrat de l'actual Turquia, mentre que la seva mare Odette (de soltera Yazedjian) era comptable. El 1956 es va llicenciar en matemàtiques a la Universitat de Wisconsin–Madison i el 1960 va obtenir un títol de doctor a l'Albert Einstein College of Medicine de la ciutat de Nova York. Va estudiar violí a Juilliard durant 8 anys, i va jugar a competicions de tennis de la Copa Davis júnior.Chuvala, Bob, Looking Right Through You, Crosswalk.com, Christianity Today International, gener 1, 1997. George B. Kauffman, 2003 Nobel Prize for MRI Denied to Raymond Vahan Damadian , The Armenian Weekly, 7 de novembre de 2013
Va conèixer la seva futura dona, Donna Terry, mentre tenia feina com a entrenador de tennis. Ella el va convidar a la croada de Billy Graham de 1957 al Madison Square Garden, i ell va respondre a la crida a l'altar. Raymond i Donna es van casar un any després d'acabar la facultat de medicina, i van tenir tres fills. Raymond va dir que es va interessar per primera vegada per detectar el càncer quan, quan tenia 10 anys, va veure que la seva àvia materna, amb qui estava molt a prop, moria dolorosament d'un càncer de mama.
Imatge de ressonància magnètica miniatura|Raymond Damadian Aparell i mètode per detectar càncer en teixits. Els primers treballs de Damadian sobre RMN es refereixen a la investigació dels ions de potassi dins de les cèl·lules.Cope, F. and Damadian, R., "Cell potassium by 39K spin echo nuclear magnetic resonance", Nature 228(5266):76–77, 3 d'octubre de 1970 | doi:10.1038/228076a0. Va trobar que els temps de relaxació del potassi eren molt més curts en comparació amb les solucions aquoses d'ions de potassi. Això va suggerir que el potassi no era lliure sinó complexat amb contraions de càrrega fixa, tal com havia determinat anteriorment.Damadian, R., "Ion Exchange in Escherichia coli: Potassium-Binding Proteins", Science 165(3888):79–81, 4 de juliol de 1969 | doi:10.1126/science.165.3888.79.
Ell i altres investigadors van investigar de manera independent els senyals d’1 H RMN a les cèl·lules i van trobar que els temps de relaxació eren molt més curts que en l'aigua destil·lada. Això era coherent amb l'ordenació d'una gran part de l'aigua per adsorció sobre superfícies macromoleculars. Damadian va predir que les cèl·lules canceroses tindrien temps de relaxació més llargs, tant a causa del desordre de les cèl·lules malignes com a causa dels seus nivells elevats de potassi, ja que els ions de potassi serien destructors a la fracció d'aigua ordenada.
En un article de 1971 a la revista Science,Damadian, R. V. "Tumor Detection by Nuclear Magnetic Resonance", Science 171(3976):1151–1153, 19 de març de 1971 | doi:10.1126/science.171.3976.1151. el professor Damadian del SUNY Downstate Medical Center va informar que els tumors es poden detectar in vivo per ressonància magnètica nuclear (RMN) a causa dels temps de relaxació molt més llargs que el teixit normal. Va suggerir que aquestes diferències es podrien utilitzar per detectar el càncer, fins i tot en les primeres etapes on seria més tractable, encara que investigacions posteriors trobaran que aquestes diferències, encara que reals, són massa variables per a finalitats diagnòstiques. Tanmateix, Damadian en el seu article fonamental només va afirmar que el seu mètode era una eina de detecció, sense afirmar que era una eina de diagnòstic, sinó que pretenia que proporcionés una forma no invasiva de detectar càncers i controlar l'eficàcia de la seva teràpia.
El 1974, va rebre la primera patent en el camp de la ressonància magnètica quan va patentar el concepte de RMN per detectar càncer després de presentar una sol·licitud el 1972. Com assenyala la National Science Foundation, La patent incloïa la idea d'utilitzar la RMN per escanejar el cos humà per localitzar teixit cancerós.NSF history No obstant això, no va descriure un mètode per generar imatges a partir d'una exploració d'aquest tipus ni com es podria fer aquesta exploració. Tanmateix, el reconeixement de Damadian que el temps de relaxació de la RMN es pot utilitzar per distingir diferents tipus de teixits i teixits malignes és el que fa que la MRI contrasti amb els tipus de teixits.
A la dècada del 1950, Herman Carr va informarPhysics Today juliol 2004 – Field Gradients in Early MRI de crear una imatge de ressonància magnètica (RM) unidimensional. Impulsat per l'informe de Damadian sobre els usos mèdics potencials de la RMN, Paul Lauterbur va ampliar la tècnica de Carr i va desenvolupar una manera de generar les primeres imatges de ressonància magnètica, en 2D i 3D, mitjançant gradients. Peter Mansfield de la Universitat de Nottingham va desenvolupar llavors una tècnica matemàtica que permetria que les exploracions triguessin segons en lloc d'hores i produís imatges més clares que les que tenia Lauterbur. Mentre Lauterbur i Mansfield es van centrar en els animals i les extremitats humanes, Damadian va construir la primera màquina de ressonància magnètica de cos sencer i va produir la primera exploració per ressonància magnètica (MRI) completa del cos humà, tot i que utilitzant una tècnica de camp focalitzat que difereix considerablement de la imatge moderna.
Segons un article del Wall Street Journal, els mètodes inicials de Damadian eren defectuosos per a un ús pràctic, basant-se en una exploració punt per punt de tot el cos i utilitzant taxes de relaxació, que va resultar no ser un indicador efectiu. de teixit cancerós. No obstant això, el mateix article assenyalava: No obstant això, la seva observació de les diferències T1 i T2 en el teixit cancerós va ser un moment Eureka per a Paul Lauterbur. A més, el document seminal de DamadianDamadian, R. V. "Tumor Detection by Nuclear Magnetic Resonance", Science 171(3976):1151–1153, 19 de març de 1971 | doi:10.1126/science.171.3976.1151. va documentar a la seva Taula 2 que els temps de relaxació de T1 eren diferents, més enllà de la incertesa experimental, en totes les seves mostres sobre diferents teixits sans: múscul recte, fetge, estómac, intestí prim, ronyó i cervell. Això va mostrar per primera vegada el camí cap a una imatge precisa dels teixits tous del cos; La imatge de raigs X va ser greument deficient per a l'anàlisi de teixits tous perquè la diferència d'absorció era tan petita (<4%). Així, quan en el cas judicial Fonar contra General Electric, els advocats de GE van fer la mateixa afirmació que els temps de relaxació també es van prolongar en teixits no cancerosos, per la qual cosa no eren un bon diagnòstic, els advocats de Fonar van respondre que era injust castigar Damadian perquè els seus mètodes van detectar encara més característiques del que havia previst. De fet, fins i tot avui, el 90% de les exploracions de ressonància magnètica dels pacients produeixen imatges que depenen de la relaxació, ja siguin imatges dependents de T1 o T2.
Primera ressonància magnètica humana El 3 de juliol de 1977 es va realitzar el primer examen corporal de ressonància magnètica a un ésser humàDamadian R. V., Goldsmith M., and Minkoff L., "NMR in cancer: XVI. FONAR image of the live human body", Physiol. Chem. Phys. 9(1):97–100, 1977. (la primera exploració humana la va realitzar l'equip de Peter Mansfield a Nottingham un any abans, al dit del seu també autor Andrew Maudsley). Va trigar gairebé cinc hores a produir una imatge: una exploració punt per punt de 106 vòxels del tòrax de Larry Minkoff. Les imatges eren rudimentàries per als estàndards moderns. Damadian, juntament amb els seus companys Larry Minkoff i Michael Goldsmith, van trigar set anys a arribar a aquest punt. Van anomenar la seva màquina original Indomable per capturar l'esperit de la seva lluita per fer allò que molts deien que no es podia fer, tot i que cap sistema mai utilitzaria el mètode de Damadian. La seva tècnica d'imatge mai es va convertir en un mètode pràcticament utilitzable i, per tant, mai s'ha utilitzat en la imatge de RM tal com la coneixem avui.
La seva patent va seguir després dels rumors que ja flotaven per tota la comunitat científica de la idea proposada per Lauterbur d'utilitzar la RMN in vivo (encara al cos humà, un dispositiu d'imatge). Tanmateix, el 1969, Damadian havia proposat prèviament la RMN com a mètode per a l'exploració externa de càncers interns al cos, és a dir, in vivo:
Tot i que després resultaria irreproduible, en el seu article a Science de 1971, Damadian va mostrar diferents senyals de RMN per a tumors i diferents tipus de teixits:Damadian, R. V. "Tumor Detection by Nuclear Magnetic Resonance", Science 171(3976):1151–1153, 19 de març de 1971 | doi:10.1126/science.171.3976.1151.
Això va ser clarament influent, com va escriure Lauterbur el 1986:
Així, va ser el descobriment de temps de relaxació fortament variants el que va portar a Lauterbur a la recerca de representar gràficament aquestes diferències de temps de relaxació. Sense aquestes diferències, desconegudes fins a l'obra de Damadian, no hi hauria res amb què fer una imatge. D'aquí un llibre sobre la història de la ressonància magnètica, que incloïa capítols tant sobre Damadian com Lauterbur, capítol 8 titulat Raymond V. Damadian: Originator of the Concept of Whole-Body RMN Scanning (MRI) and Discoverer of the RMN Tissue Relaxation Differences That Made It. Possible.Mattson, J. and Simon, M., The Pioneers of NMR and Magnetic Resonance in Medicine: The Story of MRI, Bar-Ilan University Press, Jericho, New York, 1996. El llibre va assenyalar la importància d'ambdós homes:
Gràcies a les contribucions del Dr. Raymond Damadian i el Dr. Paul Lauterbur, la ressonància magnètica s'ha convertit en l'eina de diagnòstic més potent i fiable de la medicina...