, nascuda Ruth Cleveland Thom, va ser una cantant d'òpera i soprano canadenca, d'origen escocès. La pianista Gwendolyn Koldofsky, que va acompanyar al piano grans cantants, va dir de Jean Dusseau que era la més gran cantant de Canadà.

Nascuda a Glasgow (Escòcia), Dusseau va viure a Toronto des de la seva infància, i és la ciutat on es va formar com a cantant i va desenvolupar gran part de la carrera professional. Als setze anys ja era solista en el cor d'una església baptista i el 1912 va debutar com a soprano solista a Forster's Hall el 1912. Els seus mestres de cant van ser Atherton Furlong i Giuseppe Carbone.

El 1919 es va casar amb el baríton Lambert Victor Dusseau i va adoptar el cognom del seu espòs. La temporada 1921-1922, a l'Òpera de Chicago, va interpretar el pastoret a Tannhäuser i la Ninette de L'Amour des trois oranges de Serguei Prokófiev, en l'estrena mundial d'aquesta òpera.

El 1928 va fer una gira de concerts organitzada pel Museu Nacional de Canadà, El Conservatori de Música de Toronto i l'Associació de Clubs de Canadà. En el seu repertori va introduir moltes cançons populars canadencs amb nous arranjaments d'Alfred La Liberté, Ernest MacMillan i Healey Willan. Entre 1927 i 1931 va participar regularment al Festival de música popular del Canadà del Pacífic.

El 1929 va debutar amb èxit al Wigmore Hall de Londres. El mateix any va debutar també a Nova York, en un concert que, a més de peces clàssiques i de poemes musicats de poetes com ara Verlaine o Baudelaire, va incloure cançons del folklore canadenc francès. La crítica de The New York Times va apreciar «el gust meticulós» i la seva habilitat «per reflectir l'estat d'ànim i l'esperit dels textos i la música». Del 1936 al 1940 va estar contractada per la companyia d'òpera Sadler's Wells,amb la qual va cantar els papers principals a Tosca, Aïda i Madame Butterfly, Leonore a Fidelio i Rosalinda a Die Fledermaus. Quan el Sadler's Wells i va fer un concert a la National Gallery, va ser testimoni des bombardejos dels nazis a la capital del Regne Unit.

El 1942 es va retirar dels escenaris i durant alguns anys va dedicar-se a l'ensenyament a Nova York i més tard a Washington. Només hi ha una gravació comercial seva del 1939 a His Voice's Voice amb l'himne de Pasqua de Cavalleria rusticana i la Barcarole de Les Contes d'Hoffmann.

Referències

Categoria:Cantants d'òpera canadencs Categoria:Sopranos canadenques Categoria:Músics de Glasgow Categoria:Cantants escocesos Categoria:Cantants d'òpera sopranos Categoria:Cantants d'òpera britànics Categoria:Nascuts el 1893