Ernest MacMillan (Mimico, Toronto, Ontario, 18 d'agost de 1893 – Toronto, 6 de maig de 1973) va ser un director d'orquestra canadenc, compositor, organista i l'únic "cavaller musical" canadenc. És considerat àmpliament com el músic preeminent del Canadà, des dels anys vint fins als anys cinquanta. Les seves contribucions al desenvolupament de la música al Canadà foren sostingudes i variades, com a director, intèrpret, compositor, administrador, conferenciant, adjudicatari, escriptor, humorista i estadista.
Biografia Adolescència i estudisErnest Alexander Campbell MacMillan va néixer a Mimico (Etobicoke), a Toronto, Ontario. Les seves primeres influències musicals foren els seus pares. Des de molt jove, va quedar fascinat mentre veia tocar la seva mare i va decidir aprendre música.Schabas 1994, p. 7. El seu pare, que era ministre de l'església presbiteriana de Sant Enoc, va comprar un orgue per a una nova casa on es va traslladar la família el 1898. La casa tenia un saló i una sala d'estudi adjacents, amb prou espai tant per a orgue com per a piano. Després, Macmillan va quedar oficialment enganxat. Macmillan va començar a estudiar l'orgue als 8 anys amb Arthur Blakely.Schabas 1994, p. 11. Un nen prodigi, va fer el seu primer recital d'orgue als deu anys. El seu talent va sorprendre tant el públic com la crítica el 1904 quan va actuar al "Festival of Lillies", que "el va establir fermament com un prodigi".Schabas 1994, p. 12. Se sabia que hi assistien 4000 persones. A més, va ser l'organista nomenat a Sant Enoc,Schabas 1994, p. 12. cosa que li va donar una sensació d'importància i una gran experiència en l'acompanyament de cantants. Entre 1908 i 1910, MacMillan va celebrar el seu primer nomenament professional com a organista i mestre de cor a Toronto a Knox (Presbyterian) Church.Schabas 1994, p. 12. El 1910 va tenir el seu primer recital d'orgue oficial. Després d'això, va actuar en altres llocs de Toronto fins al 1914. Va obtenir els diplomes d'associació i beca del Royal College of Organists i, des del 1911 fins al 1914, va estudiar història moderna a la Universitat de Toronto, obtenint un BA. Va ser membre de la fraternitat canadenca, Phi Kappa Pi.
Internament a Alemanya (1914-1919) MacMillan va viatjar a París la primavera de 1914 i va començar a estudiar piano en privat amb Thérèse Chaigneau. Estava de visita a Bayreuth, Alemanya, per assistir a les representacions del Festival de Bayreuth, quan va començar la primera guerra mundial a l'agost, després de l'Assassinat de Sarajevo de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria el 28 de juny. MacMillan va ser inicialment detingut per la policia alemanya i després empresonat com un alienígena enemic, ja que el Canadà havia declarat la guerra a l'Alemanya imperial el 5 d'agost. MacMillan va ser internat posteriorment durant la guerra a Ruhleben, un camp de detenció civil britànic, situat al lloc d'una antiga pista de curses de cavalls, als afores de Berlín. Durant aquest període, es va convertir en un membre destacat de la "Ruhleben Musical Society" i va dirigir les interpretacions de The Mikado (amb orquestra) i una versió pantomima de Cinderella.MacMillan, Keith (1988). The Rubleben Years. Toronto: Dundurn Press. p. 29. MacMillan va transcriure la música del primer de memòria amb l'ajut d'altres quatre músics, inclòs Benjamin Dale.MacMillan 1997, p. 25–29 Entre els assistents a aquestes representacions hi havia James W. Gerard, l'ambaixador dels Estats Units a Alemanya. MacMillan també va ser membre de la "Ruhleben Drama Society" i va actuar en produccions dOtel·lo, La nit de Reis i La importància de ser Frank.Hart, Harold B. "Life in Ruhleben – Stories of Returned Civil Prisoners", The Scotsman, 9 January 1918, p. 5 and 11. MacMillan va donar conferències sobre cadascuna de les nou simfonies de Beethoven; al final de cada conferència, MacMillan i Dale interpretarien un acord de piano a quatre mans de la simfonia en discussió.Nevins, Maureen (1994). Sir Ernest MacMillan (1893–1973): Portrait of a Canadian Musician, Ruhleben. Library and Archives Canada (electronic collection). Retrieved 2011-09-12 Posteriorment, MacMillan va ser entrevistat sobre les seves experiències com a internat a Ruhleben, com a part d'una sèrie d'entrevistes a CBC amb veterans canadencs de la Primera Guerra Mundial."Sir Ernest MacMillan Recalls Being a POW", CBC Radio
Carrera Com a director d'orquestra Ernest MacMillan el 1941 a TorontoDe retorn al Canadà el 1919, MacMillan va ser nomenat organista i cap de cor a Toronto a la "Timothy Eaton Memorial Church". Va ser especialment conegut per les seves representacions del El Messies de Haendel i del Rèquiem de Brahms.Nevins 1994, p. 21. La seva carrera com a director d'orquestra va començar realment quan va dirigir una representació de La Passió de Sant Mateu de Bach a la "Timothy Eaton Memorial Church" el 1923.Nevins 1994, p. 21. MacMillan va realitzar representacions anuals d'aquesta obra durant els propers 30 anys. Una altra tradició anual que Macmillan va iniciar durant la seva carrera inclou la representació de El Messies de Haendel durant el Nadal pel "Toronto Mendelssohn Choir".
Al llarg de la seva estada a lOrquestra Simfònica de Toronto, MacMillan va aconseguir molts dels principals èxits de la seva carrera com a director. La seva autoritat com a compositor va influir en alguns canvis importants dins de l'orquestra. Durant la Depressió, va canviar els horaris dels concerts de les 5 de la tarda a una "hora del vespre" més.Schabas 1994, p. 103. Com que molts músics de teatre estaven sense feina durant l'època de la depressió, MacMillan els va contractar per tocar regularment en aquests concerts nocturns. Com a resultat, MacMillan va ser capaç de seleccionar un repertori molt més ambiciós per a aquesta forma d'interpretació més forta, així com allargar la seva temporada, i va augmentar el seu nombre de concerts.Schabas 1994, p. 103.
MacMillan va intentar que els concerts essin divertits i entretinguts. Els Concerts Simfònics de la Caixa de Nadal en van ser un gran exemple. MacMillan no només va dirigir, sinó que es va disfressar de Pare Noel i va fer que el públic participés cantant.Schabas 1994, p. 103. També "va aparèixer en general amb una clau de mico per a una batuta per dirigir la Foneria de Ferro d'Aleksandr Mosolov".Schabas 1994, p. 103.
L'entrada del Canadà a la Segona Guerra Mundial va resultar "un període difícil",Nevins 1994, p. 27. però va ser durant els anys de la postguerra que la seva direcció va ser considerada com "la més reeixida de la història de l'Orquestra Simfònica de Toronto".Nevins 1994, p. 27. Les innovacions de MacMillan en el seu repertori van canviar una altra vegada. Va incloure música canadenca, així com obres dels compositors occidentals Béla Bartók i Dmitri Xostakóvitx.Nevins 1994, p. 27.
Durant la Segona Guerra Mundial també va guanyar fama com a director convidat als Estats Units. Va dirigir molts concerts de Hollywood Bowl i lOrquestra Simfònica de la National Broadcasting Company a Nova York.Nevins 1994, p. 27. Al Canadà, va dirigir lOrchester symphonique de Montréal i l'Orquestra Simfònica de Vancouver.Nevins 1994, p. 27. A finals de la dècada de 1940, va dirigir la Vancouver Symphony en 45 ocasions diferents i 25 en Montreal.McCready 1957, p. 42 MacMillan també va fer una gira per Austràlia durant tres mesos i va dirigir 30 concerts a Sydney, Melbourne i Brisbane.McCready 1957, p. 42
Més tard en la seva carrera (1948-1953), MacMillan va introduir al Canadà perspectives totalment noves de gravació i difusió. Un bon nombre d'actuacions que va dirigir van ser enregistrades per a "Beaver Records", i també van ser transmeses a nivell nacional per CBC Radio.McCready 1957, p. 54 No obstant això, el seu silenci sobre el tema de la "Symphony Six" va provocar crítiques.Hannon, Gerald (29 February 1992). "The Big Chill". The Globe and Mail. p. D5.
Com a compositor Mentre era presoner a Ruhleben, MacMillan va escriure la que es veu com la seva composició més significativa, titulada Quartet de corda en do menor.MacMillan 1955, p. 55. Influenciat per l'"estil i els temes de la guerra",MacMillan 1955, p. 55. la primera representació d'aquesta peça va ser interpretada el 8 de febrer de 1925 pel Hart House String Quartet,MacMillan 1955, p. 56. i va ser dirigida pel mateix MacMillan. Tot i que les habilitats de composició de MacMillan van ser molt elogiades durant aquesta interpretació, va afirmar que la composició no era la seva principal preocupació;MacMillan 1955, p. 56. preferia dirigir a compondre.
No obstant això, no només el llenguatge musical del període romàntic del va influir en MacMillan, sinó que també estava interessat en la música folklòrica.Nevins 1994, p. 29. El 1927, va viatjar al costat de Marius Barbeau a la regió del riu Nass, a la Columbia Britànica, per "escoltar, gravar i notar la música del poble Tsimshian".Nevins 1994, p. 29. Com a resultat, va compondre Three Songs of the West Coast, arranjat per a veu i piano.
MacMillan va compondre menys durant el seu compromís amb lOrquestra Simfònica de Toronto. Tot i així, va aconseguir compondre cançons escoceses i franceses per a l'òpera balada Prince Charming.Nevins 1994, p. 32. A més, va compondre Te Deum Landamus en mi menor (1936) i Song of Deliverance (1944), ambdues obres corals.Nevins 1994, p. 32.
La seva única obra composta estrictament per a l'orgue va ser nomenada Cortège académique. El 1953 se li va demanar que el composés i el representés al "University College" de Toronto.Nevins 1994, p. 33.
A part de compondre les seves pròpies obres, MacMillan va fer arranjaments d'obres de compositors com Bach, Beethoven, Haendel i Txaikovski, de qui va dir que van influir molt en el seu estil.Nevins 1994, p. 33. Tant les orquestres canadenques com les nord-americanes han interpretat el seu arranjament d'orquestra del Preludi i la fuga de Bach en do menor.Nevins 1994, p. 33.
Com a intèrpret MacMillan es va fer molt conegut als cercles musicals de Toronto després que va començar a actuar en la seva carrera anterior. En tornar al Canadà després de la guerra, MacMillan va començar la seva carrera posterior com a intèrpret oferint cinc recitals d'orgue encarregats per l'Acadèmia Canadenca de Música del novembre de 1919 al març de 1920.Nevins 1994, p. 35. A més, va fer recitals a la "Timothy Eaton Memorial Church" després de cada servei diumenge.Nevins 1994, p. 35. MacMillan també va oferir "tots els recitals de Bach" que van atreure membres de la congregació i músics de Toronto.Nevins 1994, p. 35.
CBC Radio als anys vint va contribuir a augmentar el talent de MacMillan com a intèrpret. Així, va ser reconegut fins a l'oest fins a Vancouver. Sovint se li va demanar que actués allà, així com als Estats Units,Nevins 1994, p. 36. i a la Convenció de 1935 del "Royal College of Organists" de Toronto.Nevins 1994, p. 36.
A principis dels anys 40, MacMillan va formar "The Canadian Trio".McCready 1957, p. 71. Al costat dels músics Zara Nelsova (violoncel·lista) i Kathleen Parlow (violinista), MacMillan va actuar sovint a Toronto i ocasionalment a altres llocs.McCready 1957, p. 71. Sorprenentment, una vegada van interpretar el Triple Concert de Do Major de Beethoven amb lOrquestra Simfònica de Toronto al Massey Hall.McCready 1957, p. 71. A més, MacMillan va iniciar "The Canadian Duo"McCready 1957, p. 71. amb Kathleen Parlow; les seves actuacions també es van emetre a la ràdio CBC.
MacMillan va oferir 100 concerts i recitals entre els anys vint i cinquanta.McCready 1957, p. 71. Finalment va deixar d'actuar a causa de les seves altres responsabilitats com a director, compositor i educador.
Com a educador