El supergrup de la perovskita és un grup de minerals establert i aprovat per l'Associació Mineralògica Internacional el 2016. Es defineixen com aquells minerals les estructures dels quals consisteixen en xarxes tridimensionals d'octaedres que comparteixen vèrtex i que adopten l'aristotípica estructura perovskita ABX₃ o les dels seus derivats. Consisteix en òxids simples AXO₃ cúbics a pseudocúbics. Es divideix en dos grans grups: el grup de perovskites estequiomètriques (amb estequiometria ABX₃) i el de les perovskites no estequiomètriques (amb estequiometria A₂BB'X₆). També hi ha una divisió addicional amb subgrups, connectant algunes espècies que no són necessàriament similars només en termes químics.
Els membres d'aquest supergrup són generalment compostos ABX₃, amb lloc A = A, lloc B = B i X = O, F, Cl, però també OH i As.
La bariolakargiïta i la bernwoodita són les darreres espècies descobertes que hi pertanyen i encara no es troben englobades dins d'aquests grups.
Grup de perovskites estequiomètriques El grup de perovskites estequiomètriques és un grup dins del supergrup amb una estequiometria ABX₃. Aquest grup inclou sis subgrups:
Subgrup de la bridgmanita El subgrup de la bridgmanita és un grup de perovskites amb un únic silicat, i que inclou dues espècies: la bridgmanita i la davemaoïta. La bridgmanita és un mineral que cristal·litza en el sistema ortoròmbic que només s'ha trobat a Austràlia i al Marroc, però que es creu que compon fins al 93% del mantell inferior per sobre dels 2.700 km i, per tant, és probablement el mineral més abundant a la Terra.
EspècieFórmula Bridgmanita (Mg,Fe)SiO₃ Davemaoïta CaSiO₃
Subgrup de la clorocalcita El subgrup de la clorocalcita és un grup de perovskites amb un únic clorur, format únicament per la clorocalcita, un mineral ortoròmbic.
EspècieFórmulaClorocalcitaKCaCl₃
Subgrup de la criolita El subgrup de la criolita es defineix com un grup de perovskites de doble fluor ordenades per cationes del lloc D. El subgrup està format per tres espècies: la criolita, la simmonsita i l'elpasolita. Aquesta darrera cristal·litza en el sistema isomètric, mentre que les altres dos ho fan en el monoclínic.
EspècieFórmulaCriolitaNa₂NaAlF₆ElpasolitaK₂NaAlF₆SimmonsitaNa₂LiAlF₆
Subgrup de la neighborita El subgrup de la neighborita es defineix com un grup de perovskites simples de fluor que es caracteritzen pel fluor com a anió dominant. Trobem dues espècies: la neighborita, ortoròmbica, i la parascandolaïta, isomètrica.
EspècieFórmulaNeighboritaNaMgF₃ParascandolaïtaKMgF₃
Subgrup de la perovskita El subgrup de la perovskita es defineix com un grup de perovskites amb un únic òxid, que es caracteritzen per l'oxigen com l'anió dominant. Els minerals d'aquest grup són els membres més comuns del supergrup de la perovskita, i es troben a l'escorça terrestre i com a inclusions riques en calci-alumini (CAI) en meteorits condrítics. El subgrup està format per deu espècies: barioperovskita, goldschmidtita, isolueshita, lakargiïta, loparita-(Ce), lueshita, macedonita, megawita, perovskita i tausonita. La macedonita és l'única d'aquestes espècies que cristal·litza en el sistema tetragonal; la resta ho fan en l'isomètric o l'ortoròmbic.
EspècieFórmulaBarioperovskitaBaTiO₃GoldschmidtitaKNbO₃Isolueshita(Na,La)NbO₃LakargiïtaCa(Zr,Sn,Ti)O₃Loparita-(Ce)(Na,REE)₂Ti₂O₆
EspècieFórmulaLueshitaNaNbO3₃MacedonitaPbTiO₃MegawitaCaSnO₃PerovskitaCaTiO₃TausonitaSrTiO₃
De totes aquestes espècies, als territoris de parla catalana només ha estat descrita la perovskita: a les mines de Costabona, a la localitat de Prats de Molló i la Presta, al Vallespir.
Subgrup de la sulfohalita El subgrup de la sulfohalita es defineix com un grup d'antiperovskites dobles amb la fórmula estructural D₂XX’A₆, format exclusivament per la sulfohalita.
EspècieFórmulaSulfohalitaNa₆(SO₄)₂FCl
Subgrup de la vapnikita El subgrup de la vapnikita es defineix com un grup de perovskites amb doble òxid ordenades per cationes del lloc D. El subgrup està format per dues espècies: la latrappita, ortoròmbica, i la vapnikita, monoclínica.
EspècieFórmulaLatrappitaCa₂NbFe3+O₆VapnikitaCa₂CaUO₆
Grup de perovskites no estequiomètriques Aquest grup inclou onze subgrups.
Subgrup de l'auricuprur El subgrup de l'auricuprur es defineix com un grup de perovskites inverses vacants del lloc B, com també ho és el subgrup de la cohenita. El subgrup l'integren tres espècies: l'auricuprur, el cuproaurur i, la darrera espècie en ser afegida, l'olgafrankita.
EspècieFórmula Auricuprur Cu₃Au Cuproaurur Cu₃Au Olgafrankita Ni₃Ge
Subgrup de la brownmil·lerita El subgrup de la brownmil·lerita es defineix com un grup de perovskites deficients en anions. Aquest subgrup l'integren cinc espècies, totes elles ortoròmbiques: la brownmil·lerita, la nataliakulikita, la shulamitita, la srebrodolskita i la xariguinita.
EspècieFórmula Brownmil·lerita Ca₂(Al,Fe³⁺)₂O₅ Nataliakulikita Ca₄Ti₂(Fe³⁺,Fe²⁺)(Si,Fe³⁺,Al)O₁₁ Shulamitita Ca₃TiFe³⁺AlO₈ Srebrodolskita Ca₂Fe³⁺₂O₅ Xariguinita Ca₃TiFe₂O₈
Subgrup de la cohenita El subgrup de la cohenita es defineix com un grup de perovskites inverses vacants del lloc B, com també ho és el subgrup de l'auricuprur. El subgrup està format únicament per la mateixa cohenita, un mineral trobat principalment en meteorits.
EspècieFórmulaCohenitaFe₃C
La cohenita només ha estat trobada dins els territoris de parla catalana al meteorit de Nulles, un meteorit caigut a la localitat de Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell) en el mes de novembre de 1851, un dels cinc meteorits coneguts caiguts a Catalunya.
Subgrup de la diaboleïta El subgrup de la diaboleïta es defineix com un grup de perovskites dobles vacants del lloc B. Aquest subgrup només compta amb una espècie, la diaboleïta, que dona nom al subgrup.
EspècieFórmulaDiaboleïtaPb₂CuCl₂(OH)₄
Subgrup de l'hematofanita El subgrup de l'hematofanita es defineix com un grup de perovskites quàdruples amb el lloc B parcialment invers amb dèficit d'anions. Aquest subgrup està format exclusivament per l'hematofanita.
EspècieFórmulaHematofanitaPb₄Fe₃O₃(OH,Cl)
Subgrup de la liguowuïta El subgrup de la liguowuïta és un grup creat l'any 2022 a partir de l'aprovació de la liguowuïta, i es defineix un grup amb vacant al lloc A. Aquest subgrup està format exclusivament per la liguowuïta.
EspècieFórmulaLiguowuïtaWO₃
Subgrup de l'oskarssonita El subgrup de l'oskarssonita es defineix com un grup de perovskites senzilles amb vacant al lloc B. Aquest subgrup està format per la mateixa oskarssonita i per la waimirita-(Y).
EspècieFórmulaOskarssonitaAlF₃Waimirita-(Y)YF₃
Subgrup de la schoenfliesita El subgrup de la schoenfliesita són estannats cúbics de fórmula general: M2+[Sn4+(OH)₆]. Els membres d'aquest grup contenen un anió hexahidroxostannat (IV). Els minerals d'aquest grup són perovskites amb dobles hidròxid i vacant en el lloc A. Hi formen part set espècies: burtita, jeanbandyita, mushistonita, natanita, schoenfliesita, vismirnovita i wickmanita. La jeanbandyita és l'única espècies d'aquest subgrup que cristal·litza en el sistema tetragonal; la resta ho fan a l'isomètric.
EspècieFórmulaBurtitaCa[Sn(OH)₆]JeanbandyitaSn(OH)6-xOxMushistonita(Cu,Zn,Fe2+)[Sn(OH)₆]NatanitaFe2+[Sn(OH)₆]SchoenfliesitaMg[Sn(OH)₆]VismirnovitaZn[Sn(OH)₆]WickmanitaMn2+[Sn(OH)₆]
Subgrup de la skutterudita El subgrup de la skutterudita són perovskites quàdruples vacants en el lloc A. Hi formen part quatre espècies: ferroskutterudita, kieftita, niquelskutterudita i skutterudita, i totes quatre cristal·litzen en el sistema isomètric.
EspècieFórmulaFerroskutterudita(Fe,Co)As₃KieftitaCoAs₃Niquelskutterudita(Ni,Co,Fe)As₃SkutteruditaCoAs₃
Als territoris de parla catalana han estat descrita tant la skutterudita com la niquelskutterudita. La primera, la que dona nom al subgrup, ha estat descrita a tres indrets: a la mina Eureka, a la localitat de La Torre de Cabdella (Pallars Jussà); a la mina Atrevida, a Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà); i a la mina Serrana, a El Molar (Priorat). La niquelskutterudita ha estat trobada a la ja citada mina Eureka.
Subgrup de la söhngeïta El subgrup de la söhngeïta és un grup d'hidròxids metàl·lics simples amb la fórmula general M(OH)₃, on M = Fe, In, Ga. Es defineixen com perovskites dobles d'hidròxid vacants en el lloc A, i les espècies que l'integren són tres: bernalita, dzhalindita i söhngeïta.
EspècieFórmulaBernalitaFe(OH)₃·nH₂O (n = 0,0 a 0,25)DzhalinditaIn(OH)₃SöhngeïtaGa(OH)₃
Subgrup de la stottita El subgrup de la stottita és un grup d'hidròxids metàl·lics tetragonals. Els minerals d'aquest subgrup són perovskites dobles d'hidròxid vacants en el lloc A. El subgrup el formen quatre espècies: mopungita, stottita, tetrawickmanita i zincostottita.
EspècieFórmula Mopungita Na[Sb⁵⁺(OH)₆] Stottita Fe²⁺[Ge⁴⁺(OH)₆] Tetrawickmanita Mn²⁺[Sn⁴⁺(OH)₆] Zincostottita ZnGe(OH)₆
Referències
P P