La situació sociolingüística de la llengua catalana a les Illes Balears fa referència a l'estat i ús del català en aquest territori, on és una de les dues llengües oficials, juntament amb el castellà. Malgrat la seva oficialitat, la situació del català ha estat històricament marcada per un procés de diglòssia, amb una forta presència del castellà en la vida quotidiana, en especial a les zones urbanes i en l'àmbit econòmic i mediàtic. Tot i així, el català segueix tenint un paper rellevant en l'ensenyament, la literatura, la cultura i la política balear.
Marc jurídic El marc legal bàsic està marcat per l'Estatut d'Autonomia aprovat per unanimitat l'any 1986.
En el Preàmbul es declara: “La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la nostra cultura i tradicions són elements identificadors de la nostra societat i, en conseqüència, són elements vertebradors de la nostra identitat.Segons la redacció consolidada de l'Estatut d'Autonomia. Cf. Llei orgànica 1/2007, de 28 de Febrer, de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears. (Boib núm. 32 ext., d'1 de març de 2007)” A l'article 4, La llengua pròpia, s'assenyala el caràcter oficial del català, juntament al castellà, a les illes Balears. S'indica el dret de conèixer-la i usar-la, evitant tota mena de discriminació lingüística. Les institucions han de garantir l'adquisició del seu coneixement i que la llengua catalana i castellana tinguin igualtat quant al dret dels ciutadans de les Illes Balears.Article 4, Estatut d'Autonomia de les Illes Balears
A l'article 35, Ensenyament de la llengua pròpia, s'assenyala que la Comunitat Autònoma “te competència exclusiva per a l'ensenyament de la llengua català, pròpia de les Illes Balears, d'acord amb la tradició literària autòctona.Article 35, Estatut d'Autonomia de les Illes Balears S'afegeix que les modalitats insulars del català: mallorquí, menorquí, eivissenc i formenteré han de ser objecte d'estudi i protecció. La institució consultiva per a tot el que es refereix a la llengua catalana es la Universitat de les Illes Balears. També s'indica la possibilitat de participar en aquelles institucions que salvaguardin la unitat de la llengua catalana. Element que reapareix ampliat en la Disposició addicional segona: Patrimoni lingüístic comú.Disposició addicional segona, Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.
A l'article 97, Llocs vacant i resolució de concursos i oposicions, s'indica que el coneixement de la llengua catalana es considerarà mèrit preferent, junt a l'especialització del dret civil de les Illes Balears, en la resolució dels concursos d'oposició per proveir lloc de magistrats i jutges.Article 97, Estatut d'Autonomia de les Illes Balears. Simili modo, a l'article 99, en la provisió de places de notaris, registradors de la propietat, mercantils i bens mobles.Article 99, Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.
Aquests articles han estat fonament del marc legislatiu posterior. Segons el Centre de Documentació en Sociolingüística de les Illes Balears, el català és objecte del següent conjunt de lleis i decrets. Lleis
Llei de normalització lingüística (1986)
Llei 2/1989, de 22 de febrer, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears (BOCAIB núm. 38, de 28 de març de 1989; BOE núm. 169, de 17 de juliol)
Llei 11/2001 de 15 de juny, d'ordenació de l'activitat comercial a les Illes Balears
Llei de comerç (2001)
Llei de règim jurídic de l'administració de les Illes Balears (2003)
Llei 6/2005 de 3 de juny, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears (articles 32.3 i 46n)
Llei de normalització lingüística (2016)
Llei 4/2016, de 6 d'abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l'ús del català en l'àmbit de la funció pública
–Llei 18/2016, 2016, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2017 Decrets- Decret 100/1990, de 29 de novembre, regulant l'ús de les llengües oficials de l'administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears
Decret que regula l'ensenyament de i en català a les Illes Balears (decret de mínims) (1997)
Decret que estableix l'estatut dels consumidors (1998)
Decret 125/2000, d'ordenació general dels ensenyaments obligatoris a les Illes Balears
Decret 176/2003, de reforma del decret anterior
Decret 62/2003, sobre coneixements de català en l'accés a la funció pública
Decret pel qual s'estableix l'ordenació general dels ensenyaments de l'Educació Infantil, l'Educació Primària, i l'Educació Secundària obligatòria a les Illes Balears (2004)
Decret 52/2006 sobre mesures per a fomentar la competència lingüística en llengües estrangeres...
Decret 2/2017, de 13 de gener, d'exigència del coneixement de la llengua catalana en els procediments de provisió de llocs de treball de les entitats locals de les Illes Balears
Decret 11/2017, de 24 de març, d'exigència del coneixement de la llengua catalana en els procediments selectius d'accés a la funció pública i per ocupar llocs de treball de l'administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears
Decret 8/2018, de 23 de març, pel qual es regula la capacitació lingüística del personal estatutari del servei de salut de les Illes Balears
Decret 21/2019, de 15 de març, d'avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana
Decret 89/2019, de 29 de novembre, pel qual es crea i es regula l'oficina de defensa dels drets lingüístics a les Illes Balears
Marc jurídic i IX Informe sobre la situació de la llengua catalana El IX Informe sobre la situació de la llengua catalana, corresponent al 2015, (a partir d'ara INFORME) assenyala per a les Illes Balears un marc general sociopolític i econòmic caracteritzat pels trets següents: a) Judicialització de la qüestió lingüística; b) Canvi de la Política Lingüística a partir de la IX legislatura de les Illes Balears (INFORME:8); c) Conseqüències sociològiques de la finalització de la crisi econòmica (processos migratoris laborals) (INFORME:11); d) Etapa d'estabilitat demogràfica (equilibri entre creixement vegetatiu i flux migratori). (INFORME:11) esquerra|miniatura|Llengua inicial, habitual i d'identificació Pel que fa a la situació sociolingüística, cal destacar les següents dades de l'INFORME (que estan basades en L'Enquesta d'usos lingüístics a les Illes Balears 2014; A partir d'ara ENQUESTA): La transmissió generacional del català és situada entre el 39,5%-41,7%, suposant una lleu davallada respecte dels registres anteriors. Consideren el català llengua inicial un 37,9% del enquestes enfront del 48,6% que s'identifiquen com castellanoparlants. És a dir, 11 punts de diferència. Aquesta dada expressa una realitat del catalana poc esperançadora, i més si s'observa la tendència: “La proporció de catalanoparlants inicials minva en 4,7% en una dècada”(INFORME:32). Gomila assenyala que les Illes Balears ”és la comunitat de l'Estat on més ha crescut la població i on més s'ha incrementat el contingent d'origen al·lòcton” (Gomilla:2017), l'informe indica que, tot i la reducció, l'ús del català s'ha mantingut força estable (INFORME:33). Declara no saber parlar català un 19,5% de la població. Percentatge que s'incrementa significativament en el grup de l'edat dels 30-40 anys (25,8%). Si s'identifica aquest grup amb l'edat fèrtil, i es conjuga amb la tendència de les parelles de llengua mixta (català-castellà) a utilitzar preferentment el castellà, es pot anticipar un futur impacte en la tria de llengua de les futures famílies. Com a nota positiva s'esmenta el percentatge dels que opten pel català com a la llengua d'identificació (40,5%) que comparant-lo amb la llengua inicial (37,9%) mostra un positiu grau d'atracció del 2,6% (INFORME:32)
La llengua catalana i l'administració, drets lingüístics i dinàmica sociopolítica Com s'ha indicat al primer apartat, la llengua catalana és considerada per l'Estatut d'Autonomia La llengua pròpia i té la consideració, junt al castellà, de llengua oficial. Les polítiques sobre l'ús de les llengües en relacions entre les administracions i el públic ha de respectar l'opció lingüística dels ciutadans que ha d'atendre.
A tal fi, l'ordenament jurídic prescriu el coneixement i acreditació de les dues llengües oficials per a accedir a la condició de funcionari del Govern de les Illes Balears (tot i que hi ha dispenses d'aquesta obligatorietat).
L'INFORME, redactat poc després de l'inici de la IX legislatura del parlament Balear, està marcat per la dialèctica entorn de la llengua que s'havia produït respecte de la VIII legislatura. De fet, l'INFORME assenyala que “l'estatut jurídic de la llengua i la dinàmica sociopolítica han estat determinats pel fi de la legislatura Bauzà. El nou govern de F. Armengol començà desactivant la normativa restrictiva de l'ús de la llengua catalana “(INFORME:86). Les successives reformes del nou equip de govern posà fi a la dialèctica requisit/mèrit amb què Bauzà havia articulat la incorporació al funcionariat. En afegit, segons Ballester, “El desmuntatge del català en l'àmbit institucional es visualitzà, igualment, en la desactivació del Consell Social de Llengua Catalana” (Ballester:2016)”. Fins a l'octubre de 2015, en la nova etapa de govern, no es tornà a convocar aquest Consell (cf. infra Dossier ARABALEARS).
Posteriorment, amb els decrets 93/2015 i 94/2015 es creà la Delegació del Govern de les Illes Balears per a l'Institut Ramon Llull trencant la dinàmica d'escissió anterior (INFORME:89) (i la dissidència alenada segons Duane: 2018). Per acabar, per restablir el català a l'statu quo promulgat per l'Estatut d'Autonomia, es “reconeixia el dret dels consumidors «a ser atesos en ambdues llengües oficials de les Illes Balears” especialment en aquells establiments amb més de tres treballadors. (INFORME:89).
Segons L'ENQUESTA “La categoria en què la llengua catalana s'empra en un percentatge més alt és en l'Administració local, amb un ús combinat de NMcat de 40,6%, proporció que s'apropa al percentatge de població que s'identifica com a catalonlingüe. Aquest percentatge no es reflecteix al Govern de les Illes Balears, amb un 34,2%. Més enllà del govern insular, si comparam els usos de l'Administració autonòmica amb l'estatal emprant el test de McNemar, veim que l'any 2014 l'ús del català es significativament superior per a MNcat en les relacions amb el govern inular (34,2%) que no amb el govern estatal (28,2%).” (ENQUESTA:94)
En actuacions posteriors a la publicació del INFORME el Govern Balear promou la Llei 4/2016 del 6 d'abril, establint les mesures de capacitació lingüística dins l'àmbit de la funció pública del Servei de Salut de les Illes Balears. Ballester afirma que fou posteriorment matisada per la “dispensa d'aquesta capacitació” apareguda al BOIB núm. 106 de 29 d'agost de 2017, per “als procediments de selecció, provisió i mobilitat corresponents a determinades categories professionals.” (Ballester Cardell: 2018).
L'any 2019 s'aprova el Decret 49/2018, de 21 de desembre, sobre l'ús de les llengües oficials en l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 160, de 22.12.2018). Per acabar, L'any 2020 s'obrí L'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics de les Illes Balears (ODDL). Per tractar de fer front als entrebancs lingüístics “especialment remarcables en determinats àmbits […] com l'administració de justícia, les forces i cossos de seguretat estatals o la sanitat” (Llabrés: 2020).
La llengua catalana i ensenyament