El cisteller d'Itatiaia Rev. 29/04/2021 (Asthenes moreirae) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae). Ha estat ubicat al gènere Schizoeaca.
Descripció El cisteller d'Itatiaia fa de 18 a 19 cm de llarg i pesa de 10 a 11 g. És un dels membres més petits del seu gènere. No presenta dimorfisme sexual. Els adults tenen la cara majoritàriament de color marró apagat, de vegades amb els ulls lleugerament més pàl·lids. La coroneta, parts superiors, ales i cua són uniformement marró fosc. Les plomes de la cua no tenen la majoria de barbes a l'extrem, cosa que els dóna un aspecte espinós. La barbeta i la gola són d'un color fosc pàl·lid amb una taca ocràcia bruna al centre d'aquest últim. Les parts inferiors són de color marró pàl·lid, més pàl·lid al centre del ventre i més marró als flancs. L'iris és marró, el maxil·lar negre, la mandíbula de color camussa i les potes i els peus grisenc fosc. Els juvenils tenen un pegat a la gola més petit que els adults i el pit té algunes barreres marrons.
Distribució i hàbitat El cisteller d'Itatiaia es troba a les muntanyes dels estats de Minas Gerais, São Paulo, Rio de Janeiro i Espírito Santo al sud-est del Brasil. Rep el nom de la Serra do Itatiaia i també es troba a la Serra do Caraça i la Serra dos Órgãos. Habita matolls de muntanya semihumits a humits, matolls de bambú Chusquea i zones d'herba alta prop de matolls. Normalment es troba per sobre de la línia dels arbres, d'1.850 a 2.800 m.
Comportament Moviment El cisteller d'Itatiaia és un resident durant tot l'any a tota la distribució.
Alimentació S'alimenta principalment d'artròpodes, però també inclou petits fruits a la dieta. Normalment s'alimenta per parelles, de vegades en grups de tres, quedant-se prop del terra. Arreplega les preses del fullatge i les branques i de vegades és bastant acrobàtic quan s'alimenta.
Reproducció Construeix un niu ovalat de molsa amb unes branquetes a l'exterior i una entrada prop de la part superior. No se sap res més sobre la seva biologia reproductiva.
Vocalització El cant és una "sèrie accelerada de notes extra agudes i lleugerament ascendents 'iu-tii-uiuiuiui'". El crit és un "piuu greu".
Estat de conservació La UICN ha avaluat el cisteller d'Itatiaia com en risc mínim. Té un rang restringit i una mida de població desconeguda que es creu que està disminuint. S'espera que les tensions a l'hàbitat a causa del canvi climàtic afectin negativament l'espècie. Es considera poc comú a localment bastant comú i es troba en dos parcs nacionals. "La crema de la vegetació ecotònica de la línia de fusta és una amenaça important".
Taxonomia i sistemàtica El cisteller d'Itatiaia va ser descrit per primer cop l'any 1906 per l'herpetòleg i ictiòleg brasiler Alípio de Miranda Ribeiro amb el nom binomial Synallaxis moreirae i la localitat tipus "Monte Redondo i Retiro de Ramas, Serra do Itatiaya, Rio de Janeiro, Brasil".
El cisteller d'Itatiaia va ser col·locat durant molt de temps al gènere monotípic Oreophylax i per alguns autors a Schizoeaca, però les dades genètiques publicades el 2011 la situen fermament a Asthenes i tots els altres membres de Schizoeaca.
Etimologia El nom genèric Asthenes deriva del grec antic «ασθενης/asthenēs» que significa “insignificant” (un epítet de l'ocell «βουδυτης/boudutēs», ara associat amb la cuereta groga (Motacilla flava), però antigament identificada de manera diversa). Es compon del prefix negatiu «α-/a-» i «σθενος/stenos», “poder”.
L'epítet específic moreirae és en honor del professor Carlos Moreira (1869-1946), zoòleg brasiler.
Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.
Referències
Itatiaia Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud