El cisteller d'Iquico Rev. 29/04/2021 (Asthenes heterura) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae).
Descripció El cisteller d'Iquico fa de 16 a 17 cm de llarg i pesa de 13 a 14 g. No presenta dimorfisme sexual. Els adults tenen un supercili beix i un anell ocular que, per altra banda, és de color marró clar. La coroneta, dors i carpó són de color marró intens i les cobertores superiors de la cua de color castany. Les ales són majoritàriament rogenques amb puntes fosques a les plomes de vol. Els dos parells de plomes interiors de la cua són més llargs que els altres i de color vermell fosc; la resta són de color vermell castany i progressivament més curts. La barbeta i la part superior de la gola són de color vermell ataronjat pàl·lid, el pit i el ventre són de color beix grisenc amb els costats més marrons, i els flancs i les cobertores caudals són de color ocre marró. L'iris és marró, el maxil·lar negre, la mandíbula rosada amb la punta negra, i les potes i els peus de color gris fosc a gris oliva fosc.
Distribució i hàbitat El cisteller d'Iquico és un ocell del costat est dels Andes, tot i que les fonts difereixen sobre l'extensió sobre l'àrea de distribució. Segons el Congrés Ornitològic Internacional (COI) i el Laboratori Cornell d'Ornitologia és present a Bolívia i Argentina. Té una distribució aparentment disjunta i també pot ser present entre les dues poblacions conegudes. Una població es troba als departaments del nord de Bolívia de La Paz i Cochabamba. L'altra es troba a les províncies nord-occidentals de Jujuy, Salta i Tucumán. Hi ha registres d'observació dels departaments bolivians entre les dues zones. En canvi, la taxonomia de Clements només enumera la serralada del nord de Bolívia.
El cisteller d'Iquico habita una varietat de paisatges semihumits a àrids, incloent-hi matolls montans, matolls amb bosc obert d'Alnus i Polylepis, prats montans de Festuca amb arbustos dispersos i zones agrícoles amb arbustos i bardisses. En altitud, es troba principalment entre els 3.000 i els 4.200 m, tot i que localment es troba a una baixada de fins a 2.500 m.
Comportament Moviment El cisteller d'Iquico és un resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.
Alimentació S'alimenta d'artròpodes. Normalment busca aliment sol o en parelles, tot i que ocasionalment s'uneix a estols d'espècies mixtes. Recol·lecta les preses del terra i possiblement també de la vegetació baixa.
Reproducció No se sap res sobre la biologia reproductora del cisteller d'Iquico.
Vocalització El cant és "una sèrie ràpida i accelerada de notes com grinyols". També canta una "sèrie més llarga de notes altes, grinyols i tenses, de longitud variable, accelerades i descendents". El crit aparent és un "trinat monòton... 'tuírrrr'".
Estat de conservació La UICN va avaluar originalment el cisteller d'Iquico com a vulnerable, després el 2004 com a amenaçat i, des del 2020, com en risc mínim. Té una àmplia distribució i una població estimada d'entre 10.000 i 20.000 individus madurs; es creu que aquest últim està disminuint. La principal amenaça és la destrucció dels boscos de Polylepis per obtenir fusta i llenya i la conversió a l'agricultura i el pasturatge. "No obstant això, l'espècie sembla tolerar una degradació de l'hàbitat com a mínim moderada i és present en pastures per al bestiar i en terres cultivades." Es considera força comuna o poc comuna, però "probablement passa per alt".
Taxonomia i sistemàtica El cisteller d'Iquico va ser descrit per primer cop l'any 1901 per l'ornitòleg alemany Hans von Berlepsch amb el nom binomial Siptornis heterura i la localitat tipus "Iquico, 4000 m, Bolivia".
De vegades s'ha tractat com una subespècie del cisteller dels canyons (A. pudibunda), com a coespecífic amb el cisteller frontvermell (A. ottonis) i com una superespècie amb tots dos. Tanmateix, podria estar més estretament relacionat amb el cisteller becfí (A. pyrrholeuca), molt similar.
Etimologia El nom genèric Asthenes deriva del grec antic «ασθενης/asthenēs» que significa “insignificant” (un epítet de l'ocell «βουδυτης/boudutēs», ara associat amb la cuereta groga (Motacilla flava), però antigament identificada de manera diversa). Es compon del prefix negatiu «α-/a-» i «σθενος/stenos», “poder”.
L'epítet específic heterura combina les paraules del grec antic «ἑτερος/heteros» que significa “diferent”; i «-ουρος/-ouros», “-amb cua” derivat de «ουρα/oura», “cua”.
Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.
Referències
Iquico Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud