miniatura|La boysband coreana BTS va assaltar les llistes de venda de tot el món. Han venut prop de 90 milions de còpies arreu del món. La música de la dècada del 2000 abasta la música produïda a tot el planeta terra de 2009 fins a l'any 2020. Exposa els principals corrents que es varen donar a tot el globus, amb els protagonistes, la seua descripció, exemples i la contextualització corresponent. Hi ha igualment un viatge per les principals tendències musicals de cada continent. Es pot revisar doncs quin tipus de música es produïa a Europa, Àsia, Àfrica o Amèrica l'efecte i l'abast que van tenir, dins com fora, amb els seus protagonistes.

Globalment tota la producció musical es torna electropop. El gènere que comença amb molta força durant al dècada anterior, ateny el seu més gran apogeu durant els 2010. Desapareix el rock per primera volta a la història de la música contemporània. La música rap, el hip-hop i el dancehall es convertixen a l'electropop. Per fer-hi front, alguns artistes componen música folk, d'altres preferixen acostar-se al jazz. És dins el neosoul que es bastix la primera tendència de la música pop, l'anomenat whiperpop. Es tracta de produir un tipus de neosoul de base pop amb una veu xiuxiuejada, com qui rapeja sense alçar la veu. La segona més gran tendència és cantar amb onomatopeies. Quelcom que seduïx antigues estrelles del britpop com ara Coldplay.

El rock es trasllada de fronteres i s'assenta a l'Àsia. La Xina n'és el país difusor mentre que Corea, Hong Kong i el Japó exporten amb un èxit encara no vist les seues boysband. Es tracta d'un electropop combinat de Millennial Whoop que desperta la curiositat dels occidentals fins implantar-se de forma exitosa a tot el planeta. Els BTS venen milions a Europa, Amèrica, Oceania o Àsia. La globalització ha dut molts països asiàtics a provar amb rock, hip hop o pop contemporani i el resultat és l'onada coreana.

A Occident però, el rock decau progressivament fins desaparèixer. Només s'escolta un tipus de rock gairebé acústic, proper al Whiperpop. La música rap introduïx electro a les seues composicions, però és el reggaeton que arriba a prendre el seu lloc, es torna en la tendència més ben valorada de la dècada. El gènere viu la seua edat d'or alhora que el pop cristià conquerix de mica en mica el continent americà. Fruït del populisme i d'una nova onada de fanatisme que no vol compondre amb la rellevància que ha pres el món àrab al món, protestants, catòlics i altres confessions cristianes organitzen els seus festivals.

La música urbana i el rock són utilitzats a l'Àfrica i la Xina per tal de fer caure els règims totalitaris. Europa no n'hauria de necessitar, però el trap es torna tendència als Països Catalans degut a la censura que hi exercix el règim hispànic, decidit a perseguir polítics per allò que pensen. D'aquesta manera el rap es torna tendència a la península Ibèrica malgrat que de forma general hi ha whisperpop. El rock hi resistix, però deixa lloc a una nova onada de rumba catalana, que pren força degut al single Jenifer d'Els Catarres. El seu crit en favor a la independència posa de moda un gènere que a la dècada anterior havia declinat. Molts cantants hispànics introduïxen la rumba catalana a les seues composicions amb l'ànim de fer front a l'electropop.

Els programes de tele-realitat han estat substituïts per programes de xou i música. Els caça-talents ja no són a la televisió. Ara les estrelles de la música pop es troben a internet. YouTube és la plataforma més cobejada. Diversos joves s'hi enregistren fent covers. Les visualitzacions els permeten ser contractats per discogràfiques i llençar les seues carreres musicals. Això mentre artistes com ara Lady Gaga se n'adonen aviat del potencial d'internet i fan de YouTube la nova MTV del segle XXI.

Món Internet substituïx la televisió miniatura|Justin Bieber, marca tendència amb el seu single Sorry Els anys 1980 varen començar amb una cançó que es reprèn habitualment en història per mirar com la televisió va canviar el panorama musical de l'època.Bretrand Dicale. Les années 80 pour les nuls. París: First Editions, 2013 La tornada deia que “video killed the radio stars”. Cantaven els Buggles. A la segona dècada del segle XXI es reproduïx un efecte similar però el protagonista ja no és la televisió. Ara qui havia matat la televisió era YouTube, recullen els informatius de FOX News.Hanks, Tom. The 2000s. EUA: CNN, 2018

Paradoxalment, però, tot continua passant pel mateix filtre. El vídeo és encara molt suggeridor però la gent ja no se'l mira a la televisió. El telèfon mòbil, les tauletes, l'ordinador, etc, són algunes de les noves vies per consumir vídeos.Estudi TV and Media 2017 d'Ericsson La primera artista que entén això mateix és Lady Gaga. Les produccions visuals de la Haus of Gaga són art, fa remarcar Karl Lagerfeld.Karl Lagerfeld dessine moi une Lady Gaga (Gala, 20-07-2011) El dissenyador de moda hi acaba veient una expressió artística d'alta qualitat mentre que en general els crítics de música hi veuen una nova Madonna.Lady Gaga, la rentabilidad de una marca global (ElPaís, 03-04-21)

La cantant acompanya les seues aparicions de polèmica. El seu vestuari la transforma en una artista de la moda i de les arts plàstiques. S'arriba fins i tot a qualificar les seues aparicions de “happenings”.Biografia Lady Gaga, AlloCiné Les seues actuacions no són menys cridaneres. Entre vestits estrafolaris, crides feministesLady Gaga menjant-se una Barbie en concert i suport a la població d'orientació homosexual,Lady Gaga, Boys Boys (en directe) es descobrix que és hermafrodita, encara que hi ha artistes com Katy Perry que ho posen en dubte.Katy Perry acusa a Lady Gaga de inventarse su hermafroditismo (20minutos.es, 20-08-2009 La imatge torna amb molta força. Els videoclips de la cantant són una història post-moderna explicada a mode de tornada Millennial Whoop.Lady Gaga, Just Dance Un exemple d'això és el seu single Alejandro o Telephone.Lady Gaga, AlejandroLady Gaga, Telephone La cantant s'envolta d'estilistes, dissenyadors, maquilladors, etc, tot plegat per muntar videoclips que fan parlar més d'ella que de la seua cançó.

Si als anys 1980 Michael Jackson havia marcat un precedent musicalment amb un videoclip que feia parlar d'ell més que del seu single Thriler, Lady Gaga recompon la carta de presentació dels artistes del segle XXI amb YouTube. La plataforma de vídeos es torna d'ençà en una màquina de promoció a escala global.Importancia de YouTube para la música, Idital.com Les discogràfiques haurien pogut adonar-se'n abans vist amb perspectiva. Efectivament, el gir de guió el protagonitza el canadenc Justin Bieber. Jove, encara adolescent, penja vídeos seus a YouTube cantant a capel·la. Hi reprèn èxits d'altres icones de la música.Awada, Nora. 66 Minutes: Le phénomène Justin Bieber. París: M6, 2010. És el que se'n diu un “cover” —que acaba inspirant un format nou de programa televisiu emès a InstagramCover, nou concurs de talents presentat pel terrassenc Mini Núñez (Enderrock, 19/10/2020 l'any 2020 i d'èxit als PPCC.Cover tanca la primera fase del concurs amb més de 2000 participacions (Regió7, 09-11-2020) No n'és pas l'únic tot i que Justin Bieber va tenir bona acollida. Els seus covers apugen el llistó. Les visualitzacions són estratosfèriques i gràcies a això és contractat per una discogràfica que llança la seva carrera musical amb Baby.

YouTube es torna en una fàbrica de nous talents. Ed Sheeran, The Weeknd, Shawn Mendes, Austin Mahone, Alessia Cara, Zedd, Carly Rea Jepsen, Cody Simpson, Lana Del Rey, etc. Tots varen donar-se a conèixer gràcies a YouTube.10 artistes que conoces gracias a YouTube (Mundo Deportivo, 15-02-2019 Una tendència que arriba de la dècada anterior gràcies a MySpace que va fer descobrir cantants de gran talent com ara Lilly Allen, Arctic Monkeys, etc.Lily Allen appears on MySpace (The Guardian, 11 Jun 2011) A Europa YouTube hi projecta artistes com ara Sweet California, Xuso Jones, Grégoire, Pablo Alborán, Lildami, etc.Ces artistes révélés grâce au web (RFM, 16 novembre 2015)

YouTube va popularitzar fenòmens artístics com ara els Libdup, les Flashmob, el Harlem Shake, entre més.Xavier de Moulins. 66 Minutes. « Harlem shake », le canular planétaire. París: M6, 2013 Molts joves s'atrevixen i tot a parodiar els seus ídols amb un èxit molt gran a Internet.Paròdies de Meghan Trainor Dos artistes plegats han estat la visibilització més exemplar de l'èxit d'Internet. D'una banda, el coreà PSY, d'altra banda, la canadenca Carly Rea Jepsen.

LMFAO o el mateix Justin Bieber acaben fins i tot tornant-se en un gran model de com enregistrar nous videoclips per al públic jove. El llenguatge que fan servir no és gens igual al que trobaríem anys abans.Cinto Naqqui. Cronologia dels primers 15 anys de l'audiovisual a Internet. Barcelona: Editorial UOC, 2011 Hi tenim un predomini de la informalitat, del ball per diversió, de l'anomenat “postureig” o “selfish”, etc. Exemples d'això són Silentó (Watch Me)Salientó, Watch Me o Omi (Cheerleader), Meghan Trainor (Me Too),Meghan Trainor, Me Too Justin Bieber (Beautyfull and A Beat)Justin Bieber, Beautyfull and A Beat o LMFAO (I'm sexy and I know It).LMFAO, I'm Sexy And I Know It Madonna s'intenta adaptar a aquest nou llenguatge a Bitch I'm Madonna,Madonna, Bitch I'm Madonna però la seua carrera musical decau lentament.

Decadència i reinvenció dels xous d'impacte

Durant la dècada dels 2010 els programes de telerealitat patixen del seu èxit. Han estat reformulats de tantes maneres, injectats als mèdia de tantes formes i generat tantes estrelles que el públic acaba afartant-se'n. El director de M6 a França comenta en una entrevista que no és pas cap "accident industrial".Tavernost: “Rising Star n'est pas un accident industriel” (BFM, 21-11-2014)

L'arribada de YouTube, Dailymotion, Vimeo, etc, amb les xarxes socials com ara Facebook, Twitter, Instagram, VK, entre més, tot comptant amb les plataformes de vídeo en streaming, com ara Netflix, Rakuten, Nowo, Filmin, Salto, Molotov TV, etc, canvien les maneres d'entretenir-se i la televisió deixa de tenir l'encant i la fascinació que provocava dècades abans.

Les audiències viuen d'aquesta manera la primera caiguda. Un exemple d'això és Rising Stars, The Voice o Operación Triunfo. El format Rising Stars, originat a Israel, no complix les expectatives fora del territori nacional. Es ven a diversos països però tan bon punt s'estrena, tan bon punt es desprograma. La idea del concurs és captivadora. Tot ajudant-se de les xarxes socials, els candidats a futures estrelles de la música pop han de guanyar-se el vot del públic mitjançant Facebook. El mur s'aixeca si el públic vota, però el públic preferix The Voice.