El cuaespinós de cresta cremosa Rev. 29/04/2021 (Cranioleuca albicapilla) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae).

Descripció El cuaespinós de cresta cremosa fa de 16 a 17 cm de llarg i pesa de 18 a 24 g. És una de les espècies grosses gènere Cranioleuca i té un patró de cap distintiu. No presenta dimorfisme sexual. Els adults de la subespècie nominal tenen un supercili blanquinós estret i lores grisenques. La cara és de color beix amb algunes ratlles. La coroneta i cresta són de color blanc cremós. El dors és de color gris olivàcia que és més marró al carpó. Les cobertores de les ales són de color vermell fosc i les plomes de vol de color marró apagat. La cua és vermella i degradada, les plomes tenen les puntes punxegudes. La gola i ventre són de color gris pàl·lid i el pit, els flancs i les cobertores subcaudals són de color gris més fosc. L'iris és de color castany a gris, el bec de color gris a rosat i les potes i els peus de color groc oliva a groc verdós. Els juvenils tenen el front i la gola de color groguenc pàl·lid, el clatell i la part superior del ventre tacats de sutge i un fort tacat ocraci a les parts inferiors. En comparació amb la nominal, la subespècie C. a. albigula té una coroneta més ocre, el dors més marró, el carpó de color més intens i cobertores superiors de la caudal més vermelloses. La gola és blanca i les parts inferiors tenen un fort tacat beix. Les dues subespècies s'intergraden on es troben les àrees de distribució.

Distribució i hàbitat miniatura|Bosc de Polylepis, a prop de Cusco, exemple d'hàbitat de l'espècie. El cuaespinós de cresta cremosa es distribueix únicament pel pendent oriental dels Andes del centre sud del Perú.

L'espècie habita boscos i boscos montans semihumits i humits. També es troba en selves nebuloses i boscos de Polylepis. En altitud, es troba principalment entre 2.400 i 3.650 m, però es troba fins a 4.240 m.

Comportament Moviment El cuaespinós de cresta cremosa és resident durant tot l'any a tota la seva 'àrea de distribució.

Alimentació S'alimenta d'artròpodes; tot i que falten detalls, la barreja d'hàbitats de l'espècie suggereix que la dieta és molt variada. Normalment s'alimenta sol o en parelles i sovint s'uneix a estols d'espècies mixtes. Busca i captura les preses de l'escorça, la vegetació, els líquens i la molsa mentre s'agafa acrobàticament al llarg dels troncs i les branques. Sol alimentar-se als nivells inferiors del bosc entre uns 2 i 8 m sobre el terra, i sovint en densa vegetació de lianes.

Reproducció La temporada de reproducció no s'ha determinat, tot i que s'ha observat pollets al maig. El niu de l'espècie és un globus de molsa, branquetes i tires d'escorça amb una entrada a la part inferior; normalment es penja de l'extrem d'una branca. No se sap res més sobre la biologia reproductora de l'espècie.

Vocalització El cant és "una sèrie forta, ascendent-descendent de notes semimusicales: ttx, ttx, tliiip-txi-txi-txhiitxhii-ii-ii-ii-ii-trrrr" i sovint es fa en duet. Els crits inclouen "un tlii'lii ascendent", "un 'diu' fort" i una "sèrie ràpida de notes 'tliep'''".

Estat de conservació La UICN ha avaluat el cuaespinós de cresta cremosa com a espècie en risc mínim. Té una àrea de distribució petita i una mida de població desconeguda, però es creu que aquesta última és estable. No s'ha identificat amenaces immediates. Es troba en almenys tres àrees protegides. Tot i que tolera una mica la degradació de l'hàbitat, "les poblacions que habiten zones de Polylepis i boscos montans semihumits estan amenaçades localment a causa de la desforestació a gran escala per part de l'agricultura i l'extracció de llenya".

Taxonomia i sistemàtica El cuaespinós de cresta cremosa va ser descrit per primer cop l'any 1873 per l'ornitòleg alemany Jean Cabanis amb el nom binomial Synallaxis albicapilla i la localitat tipus "Maraynioc, Peru".

Les dades filogenètiques recents indiquen que la present espècie és parent propera del cuaespinós de Helmayr (C. hellmayri) i el cuaespinós crestat (C. subcristata), i que totes tres formen un grup agermanat amb el cuaespinós dels tepuis (C. demissa).

Etimologia El nom genèric Cranioleuca combina les paraules del grec antic «κρανίο/kranion» que significa “crani”, “cap” derivada de «καρα/kara», «κράτος/kratos», “cap”; i «λευκος/leukos», “blanc”.

L'epítet específic albicapilla prové del llatí «albus» que significa “blanc”; i «-capillus», “-del cap” que derivat de «capillus», “cabell del cap”.

Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen dues subespècies:

C. a. albicapilla (Cabanis, 1873) ─ Andes del sud del Perú, als departaments de Cusco, Ayacucho i Apurímac C. a. albigula'' (Zimmer, 1924) ─ Andes del centre del Perú des del departament de Junín al sud fins als departaments d'Ayacucho i Apurímac.

Referències

cresta cremosa Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud