El cuaespinós del Marañón Rev. 29/04/2021 (Synallaxis maranonica) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae) que viu als matolls àrids i pis inferior del bosc decidu del nord de Perú.
Descripció El cuaespinós del Marañón fa entre 14 i 16 cm de llargada i pesa entre 16 i 17 g. No presenta dimorfisme sexual. Els adults tenen la cara i el front de color gris marronós fosc. El pili i la part superior del dors són de color marró grisenc fosc, que esdevé més marró rogenc cap al carpó i les cobertores supracaudals. Les ales són de color rogenc fosc, amb les puntes de les plomes de vol d'un to fosc (gris fosc o bru fosc). La cua és de color rogenc fosc; és degradada i les plomes tenen les puntes romes. La gola és de color gris pàl·lid, el pit és gris marronós més fosc, el ventre és gris marronós més clar i els flancs són grisos amb un matís olivaci. L'iris és marró, el maxil·lar va del negre al gris fosc, la mandíbula és de color gris blavós i les potes i els peus van del gris a l'olivaci. Els exemplars juvenils presenten un lleuger escamat fosc al pit i al ventre, i la mandíbula de color groc rosaci.
Distribució i hàbitat El cuaespinós del Marañón es troba a la vall del riu Marañón, des de la província de Zamora-Chinchipe, a l'extrem sud-est de l'Equador, cap al sud fins a les zones septentrionals dels departaments peruans de Cajamarca i Amazonas. Habita el sotabosc de boscos de ribera semihúmids, boscos secundaris i boscos caducifolis al llarg dels rius, i apareix amb menys freqüència a les vores dels boscos humits. Pel que fa a l'altitud, es distribueix entre els 650 i els 1.200 m a l'Equador i entre els 450 i els 1.850 m al Perú.
Comportament Moviment El cuaespinós del Marañón és una espècie resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.
Alimentació El cuaespinós del Marañón s'alimenta d'artròpodes. Acostuma a buscar aliment en parelles, capturant les preses a terra, al fullatge i a les branques petites fins a uns 2 m d'alçada.
Reproducció No se sap res sobre la biologia reproductiva del cuaespinós del Marañón.
Vocalització El cant és "un 'kíiiuuw...kiiiu' molt lent i amb un cert to nasal", sovint amb intervals de diversos segons entre frases. Tant els mascles com les femelles l'emeten.
Estat de conservació La UICN va classificar inicialment el cuaespinós del Marañón com a vulnerable, però des del 2012 el considera en perill crític d'extinció. Té una àrea de distribució limitada i es creu que la població, estimada entre 6.000 i 15.000 individus madurs, està disminuint. "Gran part de l'hàbitat forestal s'ha deteriorat progressivament a causa del cultiu extensiu i prolongat de la terra a la conca del Marañón. L'expansió de les plantacions de palmera d'oli, la ramaderia bovina i l'explotació forestal amenacen greument l'hàbitat que li queda, mentre que l'extracció de petroli representa un problema potencial de futur."
Sembla tolerar algun grau de disturbi del seu hàbitat, però l'accelerada desforestació de la conca amazònica, facilitada per l'expansió de la xarxa de carreteres fan predir un declinar extremadament ràpid de la població.
Es considera poc freqüent a l'Equador i localment força comú al Perú, però, com que és difícil de veure, és possible que passi desapercebut.
Taxonomia i sistemàtica El cuaespinós del Marañón va ser descrit per primer cop l'any 1879 pel zoòleg polonès Wladyslaw Taczanowski amb el mateix nom binomial Synallaxis maranonica i la localitat tipus "Guajango, Río Marañón, Perú".
El cuaespinós del Marañón es considerava anteriorment una subespècie del cuaespinós de la Guaiana (S. gujanensis). El reconeixement de diferències en el plomatge, la vocalització i la genètica va conduir a separar-los.
És parent propera a cuaespinós de la Guaiana (S. gujanensis) i del cuaespinós ocraci (S. albilora); les dades geneticomoleculars mostren que aquests tàxons formen un grup monofilètic.
Etimologia El nom genèric Synallaxis prové del grec antic «συναλλαξις/sunallaxis», «συναλλαξεως/sunallaxeōs» que significa “intercanviar”, “contraure”, “associar” derivat de «συναλλασσω/sunallassō», “associar-se amb”; potser perquè Vieillot pensava que les dues espècies podrien ser mascle i femella d'una mateixa espècie, o una al·lusió als caràcters compartits que justificava una separació genèrica. Reichenbach 1853, es va queixar que Synallaxis, de gènere femení, contenia el substantiu masculí llatí «axis», “eix”, i es preguntava què n'havien de pensar els científics!
L'epítet específic maranonica deriva de la localitat tipus de l'espècie. Originalment, els tupís aplicaven el nom de Marañón al riu Paraná, al Brasil; més tard es va utilitzar per referir-se al curs principal de l'Amazones i, actualment, designa el tram superior —o peruà— d'aquest riu.
Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.
Referències
Marañón Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud