El cuaespinós pit-ratllat Rev. 29/04/2021 (Synallaxis hypochondriaca) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae). És endèmic del Perú.
Descripció El cuaespinós pit-ratllat fa entre 17 i 19 cm de llargada i pesa entre 23 i 26 g. És un furnàrid de grans dimensions i cua llarga. No presenta dimorfisme sexual. Els adults tenen una cella blanca i ampla, la zona entre el bec i l'ull (lores) i les cobertores auriculars de color fosc, i la zona malar d'un blanc cremós. El pili és de color marró apagat, amb fines estries de color ocre clar al front. El dors és d'un marró més clar, mentre que el carpó i les cobertores supracaudals són de color marró grisenc. Les cobertores alars van del rogenc al marró rogenc, i les plomes de vol són fosques amb les vores de color ocre groguenc. La cua és degradada i de color marró fosc. La gola és blanca; el pit i els flancs són blancs amb estries marró-grisenques; i el ventre i les cobertores infracaudals són completament blancs. L'iris és de color castany a marró vermellós; el maxil·lar és blau-negra amb l'extrem fosc; la mandíbula és negra o gris fosc; i les potes i els peus són de color gris blavós. Els exemplars juvenils presenten menys estries a les parts inferiors que els adults i tenen la mandíbula d'un to més pàl·lid i rosat.
Distribució i hàbitat El cuaespinós pit-ratllat es troba a la part alta de la vall del riu Marañón, al nord del Perú. Habita zones de quatre departaments: el sud d'Amazonas, el sud-est de Cajamarca, l'est de La Libertad i el nord d'Ancash. Viu en paisatges muntanyosos àrids amb matollars densos, cactus i arbres dels gèneres Acacia, Bombax i Alnus. Pel que fa a l'altitud, es troba entre els 2.000 i els 2.800 m, i possiblement fins als 3.000 m.
Comportament Moviment El cuaespinós pit-ratllat és una espècie resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.
Alimentació S'alimenta d'artròpodes, tot i que en falten detalls concrets. Acostuma a buscar aliment en solitari, en parelles o en petits grups familiars, capturant les preses del fullatge i de les branques petites (i ocasionalment de terra) fins a una alçada d'uns 2 m.
Reproducció El niu és una gran estructura esfèrica feta de branques espinoses amb una entrada lateral. No se sap res més sobre la biologia reproductiva.
Vocalització El cant consisteix en "una xerrameca forta i ràpida, amb un so espeternegant que accelera i desaccelera, format per notes 'thk' que pugen i baixen, intercalades amb notes nasals tipus 'diu'''". Sovint l'interpreten en duet. Les crides inclouen "un txii-txii metàl·lic o un tu-ter-txii-txii-txii molt més llarg, amb un nombre de notes txii lleugerament variable".
Estat de conservació La UICN va classificar inicialment aquesta espècie com a vulnerable, però des del 2020 la considera gairebé amenaçada. Té una àrea de distribució limitada i es creu que la població —estimada entre 6.000 i 15.000 individus madurs— està disminuint. "L'espècie depèn estrictament de la matollarada àrida de muntanya i, per tant, és sensible a la pèrdua i degradació de l'hàbitat... La conca del Marañón ha estat objecte de cultiu durant molt de temps i l'hàbitat de la vall s'ha deteriorat progressivament. S'estenen els cultius per a oli de palma, la ramaderia i l'explotació forestal, tots amenaces serioses a l'hàbitat romanent, amb l'extracció de petroli com a problema potencial futur".
Taxonomia i sistemàtica El cuaespinós pit-ratllat va ser descrit per primer cop l'any 1895 per l'ornitòleg Osbert Salvin amb el mateix nom binomial Siptornis hypochondriacus i la localitat tipus "Malea (=Malca) i Cajabamba, Cajamarca, Perú".
Antany ubicat al gènere monotípic Siptornopsis (Cory, 1919), va ser moguda a Synallaxis seguint als estudis geneticomoleculars de Derryberry et al. (2011), i confirmats per Claramunt (2014), aprovat en la Proposta N° 529 al Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC), i el nom binomial canviat de Siptornopsis hypochondriaca al present.
Etimologia El nom genèric Synallaxis prové del grec antic «συναλλαξις/sunallaxis», «συναλλαξεως/sunallaxeōs» que significa “intercanviar”, “contraure”, “associar” derivat de «συναλλασσω/sunallassō», “associar-se amb”; potser perquè Vieillot pensava que les dues espècies podrien ser mascle i femella d'una mateixa espècie, o una al·lusió als caràcters compartits que justificava una separació genèrica. Reichenbach 1853, es va queixar que Synallaxis, de gènere femení, contenia el substantiu masculí llatí «axis», “eix”, i es preguntava què n'havien de pensar els científics!
L'epítet específic hypochondriaca'' prové del grec antic «ὑποχονδριακος/hupokhondriakos» que significa “de l'abdomen” derivat de «ὑποχονδριον/hupokhondriacos», “abdomen”.
Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.
Referències
pit-ratllat Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud