El cuaespinós de Pinto Rev. 29/04/2021 (Synallaxis infuscata) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae). és endèmica del Brasil.
Descripció El cuaespinós de Pinto fa entre 16 i 18 cm de llargada i pesa entre 16 i 20 g. No presenta dimorfisme sexual. Els adults tenen la cara de color gris fosc. El pili i el clatell són d'un color castany rogenc viu, mentre que el dors, el carpó i les cobertores supracaudals són d'un gris marronós. Les ales són majoritàriament rogenques. La cua és d'un color castany rogenc fosc; és degradada i les plomes tenen les puntes afilades. Presenta una taca negra a la barbeta; la resta de la barbeta i la gola mostren estries difuses blanquinoses i grises. La resta de les parts inferiors són d'un gris pissarra fosc, de vegades amb una zona central del ventre més clara. L'iris és marró fosc, el bec és gris fosc i les potes i els peus són grisos o d'un gris verdós.
Distribució i hàbitat El cuaespinós de Pinto es troba de manera fragmentada a l'extrem oriental del Brasil, a les zones orientals dels estats de Paraíba, Alagoas i Pernambuco. Habita boscos tropicals de terres baixes de fulla perenne, tant primaris com secundaris, generalment entre la vegetació densa del sotabosc. Pel que fa a l'altitud, es troba des de prop del nivell del mar fins a gairebé 1.100 m.
Comportament Desplaçaments El cuaespinós de Pinto és una espècie resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.
Alimentació S'alimenta d'artròpodes. Acostuma a buscar aliment en solitari o en parelles, capturant preses de fulles vives i mortes i de branques petites, habitualment a una alçada d'entre 1 i 2 metres del terra.
Reproducció No s'ha determinat l'època de reproducció, però s'ha trobat nius actius al gener i a l'abril, com també polls que acabaven de deixar el niu també a l'abril. El niu és una estructura esfèrica feta de branquetes, fulles seques i trossos d'escorça, amb una entrada en forma de túnel situada al lateral. La cambra interior està revestida de fulles o herba i reforçada amb teranyines. Normalment es construeix entre branques on queda ben amagat per plantes enfiladisses, habitualment a una alçada d'entre 1 i 5 metres del terra i, molt rarament, més amunt. La posta consta de dos ous. El període d'incubació és de 21 a 22 dies, els polls abandonen el niu entre 14 i 16 dies després de l'eclosió i tots dos progenitors participen en la construcció del niu, la incubació i l'alimentació de les cries.
Vocalització El cant es descriu com un "riit, riit" i sol repetir-se dues vegades. El crit és un "trinat que recorda un escopit" i també emet un "xerroteig... diferent de qualsevol vocalització d'espècies del mateix gènere".
Estat de conservació El 1988 la UICN va classificar inicialment el cuaespinós de Pinto com a espècie amenaçada; posteriorment, el 1994, com a en perill; el 2000, com a en perill crític; i des del 2004, de nou com a en perill. Té una àrea de distribució molt reduïda i fragmentada, i es creu que la població —estimada entre 300 i 5.000 individus madurs el 2025— està disminuint. "S'ha produït una desforestació massiva del bosc atlàntic a Alagoas i Pernambuco, i s'estima que només en resta un 2% de la superfície forestal original dins l'àrea de distribució de l'espècie". Se'n té constància en potser 60 localitats disperses per l'àrea de distribució nominal. Es considera una espècie que va de poc comuna a localment comuna dins l'hàbitat adequat. Habita en diverses zones protegides que, tanmateix, estan amenaçades potencialment per la propagació d'incendis procedents de plantacions de canya de sucre adjacents. Les autoritats brasileres la classifiquen com a espècie "en perill".
Accions de conservació Està protegida per llei al Brasil i habita a la Reserva biològica de Pedra Talhada a Alagoas, on les accions són adequades. A Murici, un altre lloc important per a l'espècie, les terres romanen privades i diverses iniciatives de conservació han fallat a impedir la pèrdua forestal. També va ser registrada a la Reserva ecològica Caetés i a la Reserva privada Frei Caneca a Pernambuco.
Taxonomia i sistemàtica El cuaespinós de Pinto va ser descrit per primer cop l'any 1950 pel zoòleg brasileny Olivério Pinto amb el nom binomial Synallaxis ruficapilla infuscata i la localitat tipus "Usina Nossa Senhora do Carmo, Municipio de Vitoria de Santo Antão, en el este de Pernambuco, Brasil".
Es considera que forma un grup amb el cuaespinós de corona rogenca i el cuaespinós de Bahia (S. cinerea); i prèviament va ser considerada conespecífica amb la primera, però les diferències vocals indiquen que aquesta mereix el rang d'espècie plena. Anàlisis recents, utilitzant la morfologia i vocalitzacions, suggereixen que, dins del grup, només aquesta espècie i S. ruficapilla haurien de ser considerats com a tàxons vàlids, i que S. cinerea hauria de ser sinònim de ruficapilla. No obstant això, sobre la base de la filogenètica molecular, es recomana continuar amb el reconeixement de les tres espècies. Aquest estudi també va trobar evidències que el parent més proper del grup format per les tres seria el cuaespinós fosc (S. moesta), dels contraforts andins orientals. Futurs anàlisis més profunds podrien potser aclarir la veritable situació taxonòmica. Altres autors han proposat que està més properament emparentada amb el cuaespinós fumat (S. brachyura) o el cuaespinós cendrós (S. hypospodia). Així doncs, la seva relació amb altres membres del gènere Synallaxis no s'ha aclarit del tot.
Etimologia El nom genèric Synallaxis prové del grec antic «συναλλαξις/sunallaxis», «συναλλαξεως/sunallaxeōs» que significa “intercanviar”, “contraure”, “associar” derivat de «συναλλασσω/sunallassō», “associar-se amb”; potser perquè Vieillot pensava que les dues espècies podrien ser mascle i femella d'una mateixa espècie, o una al·lusió als caràcters compartits que justificava una separació genèrica. Reichenbach 1853, es va queixar que Synallaxis, de gènere femení, contenia el substantiu masculí llatí «axis», “eix”, i es preguntava què n'havien de pensar els científics!
L'epítet específic infuscata deriva del llatí «infuscatus» fque significa “fosc” derivat de «infuscare», “enfosquir” i alhora derivat de «infuscus», “fosc”, “negrós”.
Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.
Referències
Pinto Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud