Quechua I, conegut també com o Quítxua Wáywash,<ref>Alfredo Torero: El quechua. Historia Social Andina (reedición de 2007)</ref> o Quítxua B,Alberto Escobar (comp.) El reto del multilingüismo en el Perú (1972) és una de les dues branques o grups genealògics de les llengües quítxues. Està composta per una gran diversitat de varietats lingüístiques distribuïdes en la serra del centre del Perú, en els departaments de Áncash, Huánuco, Pasco, Junín i Lima.
Aquest Quítxua I es diferencia del Quítxua II per l'ús de vocals allargades i en diversos morfemes. Segons els lingüistes Torero i Carranza, són més antics que el Quítxua II.
Classificació El quítxua de Pacaraos és la varietat més divergent del Quítxua I; en els primers treballs de Torero va ser considerada dins de la subbranca A del Quítxua II, el grup "de transició", però posteriors treballs d'Adelaar i Taylor la van permetre situar en la branca I.
El grup restant i majoritari, les llengües quítxues centrals en sentit estricte, conformen un continu dialectal amb isoglosses que no permeten dividir en àrees discretes. En el seu treball inicial, Torero (1964) va delinear vuit varietats dialectals: Huaylas Conchucos Huayhuash occidental estès per la conca alta del riu Pativilca Huayhuash mitjà estès per la conca alta del riu Huaura i la del riu Chaupihuaranga Huayhuash oriental Estès des del sud de la província d'Ambo fins a la província de Tarma, passant per l'altiplà de Bombó. Vall del Mantaro Huánuco-Marañón Huánuco-Huallaga
Posteriorment (1974), Torero presenta dues maneres d'agrupar aquestes llengües. La primera, amb relació a la seva proximitat als dialectes més extrems, el del Carreró de Huaylas i el huanca, de nominant a tots dos grups com Wáylay i Wánkay'' respectivament. Tots dos es diferenciarien en la pluralització dels verbs. Paral·lelament, presenta cinc zones amb base en la intercomunicació dels parlants: Zona 1: Ancash-Conchucos (Wáylay) Zona 2: Alt Marañón-Alt Huaura-Alt Huallaga (Intermedi entre Wáylay i Wánkay) Zona 3: Yaru Zona 4: Jauja-Huanca Zona 5: Huangáscar-Toparà (eventualment sumida en el quítxua de Yauyos)
+ Comparació dels grups de clasificaciónde els quítxues centrals de Torero Wáylay / Wánkay Zona de intercomprensión Dialectes en Torero 1964 Dialectes per codi ISO/DIS 639-3 Wáylay Zona 1: Dialectes Huaylas-Conchucos Huaylas Huaylas (qwh) Conchucos Corongo (qwa) Sihuas (qws) Conchucos nord (qxn) Conchucos sud (qxo) Huamalíes (qvh)Wáylay/WánkayZona 2: Dialectes Alt-Pativilca-Alt Marañón-Alt HuallagaHuayhuash occidental Chiquián (qxa) Cajatambo-Lima nord (qvl) Huánuco-Marañón Margos-Yarowilca-Lauricocha (qvm) Wánkay Huánuco-Huallaga Huallaga (qub) Panao o Pachitea (qxh)WánkayZona 3: Dialectes YaruHuayhuash mig Alt Huaura Chaupihuaranga (qur) Santa Ana de Tusi (qxt) Huayhuash oriental Ambo o San Rafael-Huariaca (qva) Junín Nord (qvn) Zona 4: Dialectes Jauja-Huanca Vall del Mantaro Huaylla Wanka (qvw) Jauja Wanka (qxw) Zona 5: Dialectes Huangáscar-Toparà Yauyos (qux) Chincha (qxc)
Intel·ligibilitat mútua La gran diversitat d'isoglosses acumulades en aquesta zona produeix una gran complexitat entorn del grau de comprensió mútua entre els diversos lectos que la componen.
Segons els treballs de Torero anteriors a 1974, el conjunt de les zones 1, 2 i 3 és altament divergents amb les zona 4 així com amb la 5, per la qual cosa no podrien sumir-se en una sola llengua estàndard o en algun interlecte al conjunt waywash o almenys a les quatre primeres zones. Entre les zones 4 i 5 tampoc hi ha una bona intel·ligibilitat mútua.
Respecte al primer conjunt (1, 2, 3), la intercomprensió d'aquests sistemes és dels més complexos de la família quítxua.
Referències
Categoria:Quítxua