La Universitat de la Colúmbia Britànica (en anglès , abreujat UBC), fundada a Vancouver el 1908 com a Universitat McGill College of British Columbia, és una de les universitats més prestigioses d'Amèrica del Nord i és una de les millors universitats del món. La UBC té més de 61 000 estudiants, repartits per l'històric campus de Vancouver (1908) i el campus d'Okanagan (2005), amb un pressupost anual de 2,3 mil milions de dòlars.
En el Rànquing de Xangai de 2021 estava classificada la vuitena del mon i setena dels Estats Units. Al Times Higher Education World University Rankings és la 34a a escala mundial el 2018 i la segona al Canadà. L'rànquing de Xangai de 2016 la situa la 34a al món i 2a al Canadà. A més, el rànquing de les millors universitats fora dels Estats Units per la revista Newsweek la situa en el 8 lloc el 2011.
Història El 1877, només sis anys després que la Columbia Britànica s'unís al Canadà, el superintendent d'Educació John Jessop va presentar una proposta per a la creació d'una universitat per a la nova província. La legislació sobre la Universitat de la Colúmbia Britànica va ser aprovada per la legislatura provincial el 1890, però van sorgir desacords sobre si construir la universitat a l'illa de Vancouver o al continent.
La British Columbia University Act de 1908 imposa oficialment la creació d'una universitat provincial encara sense especificar el lloc. La governança es basa en la llei de la Universitat de Toronto de 1906 que establia un sistema de dues cambres format per un Senat (professorat), responsable de la política escolar, i un consell d'administració (ciutadans) que exerceix el control exclusiu en matèria financera i té autoritat sobre tots els altres assumptes. El paper del president, nomenat pel consell d'administració, era establir un vincle entre els dos òrgans i dirigir la institució. Aquesta llei estableix un senat format per vint-i-un membres amb Francis Carter-Cotton de Vancouver com a president.
Abans de la Llei universitària, hi va haver diversos intents d'establir una universitat amb l'ajut de les de Toronto i McGill. El Columbian College de New Westminster. Es va afiliar a la Victoria University de la Universitat de Toronto, va començar a oferir crèdits en l'àmbit universitari cap a final de segle, però va ser McGill qui va dominar l'educació superior al començament del .
Amb una aliança d'èxit entre les escoles secundàries de Vancouver i Victoria amb la Universitat McGill, Henry Marshall Tory va ajudar a establir la University College of British Columbia McGill. Del 1906 al 1915, McGill BC (es deia així) va funcionar com una institució privada que preparava els estudiants els primers anys per obtenir un títol a la Universitat McGill o altres universitats. La medalla Henry Marshall Tory va ser creada el 1941 pel mateix Tory, president fundador de la Universitat d'Alberta i del National Research Council Canada, i cofundador de la Carleton University.
Campus Vancouver esquerra|miniatura|Vista aèria del campus de Vancouver esquerra|miniatura|La biblioteca Irving K. Barber sobre el campus de UBC a Vancouver El campus de Vancouver és a Point Grey, a uns 20 minuts amb cotxe del centre de Vancouver. És a prop de diverses platges i ofereix vistes a les muntanyes North Shore. El parc regional Pacific Spirit (7,63 km²) forma un cinturó verd entre el campus i la ciutat. Els edificis del campus de Vancouver ocupen 1.091.997 m², en 1,7 km² de terrenys cuidats.
Els University Endowment Lands no es troben al territori del municipi de Vancouver, de manera que la UBC està protegida per la Policia Muntada del Canadà (RCMP) i no pel Departament de Policia de Vancouver (VPD). No obstant això, sota contracte, el Departament de Bombers de Vancouver és responsable de la UBC. A més de la RCMP, el mateix servei de seguretat de la UBC patrulla el campus. Tanmateix, qualsevol correu enviat a qualsevol edifici del campus inclou Vancouver en la direcció.
UBC Vancouver també té dos campus satèl·lits a la ciutat de Vancouver: un a l'Hospital General de Ciències Mèdiques de Vancouver i a la UBC Robson Square, al centre de Vancouver, per a cursos a temps parcial i programes relacionats. UBC també és soci del consorci que dona suport a Great Northern Way Campus Ltd i està afiliada a un grup d'escoles teològiques veïnes, que inclouen l'Escola de Teologia, el Regent College, el Carey Theological College i el Corpus Christi College de Vancouver.
El campus té molts jardins. El Jardí Botànic i Centre d’Investigacions Vegetals de la UBC, el principal departament de la UBC, té una col·lecció de més de 8.000 varietats de plantes diferents utilitzades per a la investigació, la conservació i l'educació. El lloc original del Jardí Botànic de la UBC es trobava a l'Old Arboretum, tot el que en queda avui en dia són arbres plantats el 1916 per John Davidson. El lloc de l'antic arborètum inclou ara molts edificis, inclosa la First Nations House of Learning. El jardí commemoratiu de Nitobe, construït en honor de l'erudit japonès Inazo Nitobe, ha estat objecte de més de quinze anys d'estudi per part d'un professor de la UBC, que el concepte amaga diverses particularitats per descobrir, com ara referències a la filosofia japonesa i la mitologia, ponts d'ombra visibles només en determinades èpoques de l'any i la posició d'una llanterna que només està totalment al sol cada any, en la data i en el moment exacte de la mort de Nitobe. El jardí és darrere del Centre Asiàtic de la universitat, que es va construir amb bigues d'acer del pavelló japonès a la Fira Universal de 1970 a Osaka.
Okanagan El campus d'Okanagan es troba a l'antic Campus Nord de l'Okanagan University College, al costat de l'aeroport internacional de Kelowna al nord-est de Kelowna, Colúmbia Britànica. Aquest campus ofereix estudis universitaris en arts, ciències, infermeria, educació, gestió i enginyeria, així com títols de postgrau en la majoria d'aquestes assignatures.
El 2010, el campus d'Okanagan va duplicar la superfície de 105 a 208,6 hectàrees. El 2011, el campus va fer construir diversos districtes residencials i edificis dedicats a la docència i la investigació per 450 milions de dòlars canadencs.
Biblioteques, arxius i galeries La biblioteca de la UBC, que té 7,8 milions de volums, 2,1 milions de llibres electrònics, més de 370.000 revistes electròniques i més de 700.000 ítems en col·leccions digitals de producció local, és la segona biblioteca acadèmica més gran del Canadà. Del 2014 al 2015, hi va haver més de 3,8 milions de visites al campus i més de 9,5 milions de visites al seu lloc web.
La biblioteca té quinze sucursals i divisions repartides pels campus de Vancouver i Okanagan de la UBC.
L'antiga Biblioteca Principal va ser sotmesa a una reforma i va ser reanomenada Irving K. Barber Learning Centre. Inaugurat l'abril de 2008, el Learning Centre incorpora el bloc patrimonial central de l'antiga Biblioteca Principal amb dues noves ales d'expansió i compta amb un sistema automatitzat d'emmagatzematge i recuperació (ASRS), el primer d'aquest tipus al Canadà. La UBC té diverses col·leccions que han estat donades i adquirides. El general de divisió Victor Odlum CB, CMG, DSO, VD va donar la seva biblioteca de 10.000 llibres, que ha estat allotjada a la "Biblioteca del Rockwoods Centre" de la biblioteca de la UBC des de 1963. Després del tancament de Videomatica el 2011, la UBC i la SFU van adquirir la seva col·lecció valorada en 1,7 milions de dòlars. La UBC va rebre prop de 28.000 DVD de pel·lícules, 4.000 títols en VHS i 900 discs Blu-ray, que s'allotgen a la sucursal de la biblioteca de la UBC anomenada Koerner, al campus de Vancouver. El 2014, el reconegut col·leccionista d'art i especialista en antiguitats, Uno Langmann, va donar la Uno Langmann Family Collection of B.C. Photographs, que consta de més de 18.000 fotografies primerenques, rares i úniques, des de la dècada de 1850 fins a la dècada de 1970. És considerada la col·lecció privada més destacada de fotos provincials antigues i una important història il·lustrada dels primers mètodes fotogràfics. El 2016, la biblioteca va adquirir un dels llibres més rars i extraordinaris del món, el Kelmscott Chaucer de 1896. Se'n van imprimir una edició limitada de només 438 exemplars, però només hi ha 48 còpies al món amb el seu particular tipus d'enquadernació.
La Morris and Helen Belkin Art Gallery de la UBC té com a objectiu investigar, exposar, col·leccionar, publicar, educar i desenvolupar programes en l'àmbit de l'art contemporani i en enfocaments contemporanis a la pràctica de la història i la crítica de l'art. La Belkin manté i gestiona la col·lecció d'art de la universitat de més de 5.000 objectes, incloent-hi la Col·lecció d'Art a l'Aire Lliure i un arxiu de més de 30.000 ítems. Les obres de la col·lecció permanent i dels arxius, amb èmfasi en les adquisicions recents, s'exhibeixen anualment i també són utilitzades per altres institucions per a la investigació i préstecs. També té un programa actiu de publicacions i participa en programes que inclouen conferències, visites, concerts i simposis relacionats amb la història de l'art, la crítica i la curadoria.
Sostenibilitat Edifici CIRS L'edifici CIRS de la Universitat de Colúmbia Britànica (UBC) té un disseny que respecta quatre aspectes ambientals. Utilitza l'energia obtinguda de l'edifici d'Earth and Ocean Sciences (EOSC) per a la calefacció, que malbarata al voltant de 900 megawatts a causa de deu canvis d'aire cada hora. La fusta de l'edifici conté prop de 600 tones de carboni, compensant més carboni del que la construcció i manteniment van generar.Archived at Ghostarchive and the Wayback Machine: Les característiques sostenibles inclouen un subministrament d'aigua procedent íntegrament de l'aigua de pluja, una planta de tractament d'aigües residuals in situ que transforma els residus en aigua reutilitzable i compost, i l'ús de fusta d'arbres morts per l'escarabat del pi, minimitzant la necessitat de tala d'arbres. L'edifici sobretot fa servir energia solar per a l'electricitat, i totes les àrees utilitzen il·luminació natural durant el dia. Aquestes tecnologies verdes i pràctiques operatives sostenibles redueixen la petjada ecològica de l'edifici i milloren el benestar dels ocupants.
Iniciatives de conservació de l'aigua Durant més de 20 anys, la UBC ha implementat polítiques de consum d'aigua a través de dues iniciatives, ECOTrek i UBC Renew. ECOTrek és el projecte de sostenibilitat més gran del Canadà, que va implicar una iniciativa massiva d'estalvi d'aigua i energia, renovant gairebé 300 edificis acadèmics a la UBC. Aquest projecte va aconseguir una nominació als World Clean Energy Awards. L'aspecte de gestió de l'aigua va incloure actualitzacions a vàters, urinaris, piques i equips refrigerats per aigua, juntament amb la instal·lació de comptadors de vapor i d'aigua per controlar i quantificar el consum d'aigua a tot el campus.
El projecte UBC Renew se centra a renovar els edificis institucionals antics en lloc de demolir-los i construir-ne de nous. La demolició pot tenir impactes ambientals significatius, com ara la contaminació del sòl, l'augment de contaminants a l'aire i un major consum d'aigua. La renovació d'edificis antics ajuda a estalviar grans volums d'aigua i redueix els costos energètics.
La universitat va reformar les seves instal·lacions amb vàters secs; no obstant això, aquests no van funcionar correctament. A partir de 2019 la UBC consumia uns quatre mil milions de litres d'aigua a l'any, que podrien omplir 1.600 piscines de mida olímpica.
Esforços de la comunitat