Lescut de Llucena és el símbol representatiu, sense oficialitzar, que utilitza l'Ajuntament de Llucena, a la comarca de l'Alcalatén, al País Valencià.
Blasonament Té el següent blasonament:
Història A l'Arxiu municipal de Llucena es conserven diferents segells municipals amb els que es pot estudiar l'evolució de l'escut de Llucena. L'origen de molts emblemes municipals el podem trobar en l'estudi de la sigil·lografia, per la necessitat dels Ajuntaments de dotar-se d'un instrument, els segells, per a la validació o subscripció dels documents.
Primitiu segell L'empremta més antiga d'un segell municipal que trobem a l'Arxiu municipal és de l'11 de desembre de 1816. Es tracta d'un segell rodó en tinta amb contorn en forma de casulla o espanyol carlista. En el seu interior hi apareixen les tres bandes de les armes dels Ximénez d'Urrea, comtes d'Aranda i antics senyors de la vila. També hi figura una estrela de vuit puntes a l'extrem inferior, com a armes parlants de la població (per llum=lluce=Llucena). Als costats del contorn hi apareixen les inicials «LL» a una banda i «CE» a l'altra, al·lusives també al nom del municipi. En l'Arxiu Històric Nacional (AHN) hi ha també una empremta d'aquest mateix segell datada el 1876 amb una nota on s'afirma que aquest segell va estar en ús fins a l'any 1849.
Escut truncat amb una estrela y tres bandes En aquesta nota de l'AHN hi apareixen dos segells més, de l'Alcaldia i l'Ajuntament, que reemplaçaren l'anterior a partir de 1849. En la nota es confon les bandes dels Ximénez d'Urrea amb el Senyal Reial, i s'afirma textualment:
A l'Arxiu municipal també trobem aquests mateixos segells. Es tracta d'un escut truncat, és a dir, una línia horitzontal divideix l'escut en dues parts. Al primer quarter trobem l'estrela de vuit puntes i al segon les tres bandes d'atzur sobre argent dels Ximénez d'Urrea, conjugant-se les armes parlants de Llucena amb les dels antics senyors. El primer quarter apareix adornat pel que semblen fulles d'acant. La corona però, no és comtal sinó ducal.
Estrela de cinc puntes, flors de lis i Senyal Reial La incorrecta interpretació de les armes dels Ximénez d'Urrea acabà transformant l'escut i canvià el bandat de 6 peces per altre de 9 peces amb els colors del Senyal Reial d'Aragó. Així mateix, les floritures ornamentals que acompanyaven l'estrela es transformaren en flors de lis i l'estrela de vuit puntes en una de cinc.
En «Historia, Geografía y Estadística de la Provincia de Castellón» de Bernardo Mundina, de 1873, hi apareix la següent descripció, coherent amb aquestes versions:
L'escut actual En 1931 trobem l'empremta d'un segell nou on desapareixen les flors de Lis i no hi ha cap corona. Però en canvi, trobem el mateix escut, amb corona ducal, a les monedes paper que s'emeteren pel «Consejo Municipal de Lucena del Cid» durant la Guerra Civil.
Encara a l'any 2000, trobem que es continua utilitzant el mateix escut als segells, amb xicotetes variacions: S'incorpora una corona comtal amb 18 puntes rematades per una perla (es veuen 9). L'estrela és ara de 6 puntes. Però es manté l'error de les quatre bandes.
A l'escut actual, encara sense oficialitzar, s'ha restituït l'estrela de vuit puntes i les armories dels Ximénez d'Urrea.
Referències
Vegeu també
Llista d'escuts del País Valencià. Escuts i banderes de l'Alcalatén.
Categoria:Banderes del País Valencià Categoria:Llucena