La Revista de Llengua i Dret (en anglès, Journal of Language and Law, abreviat com RLD), és una publicació científica fundada el 1983 i editada per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. Fa difusió de la recerca i el debat intel·lectual en els àmbits del llenguatge administratiu i jurídic, el dret lingüístic, la política lingüística i la sociolingüística, des d'un vessant multilingüe.

Des de la seva creació, la RLD ha aconseguit consolidar-se com una publicació destacada en els seus camps d'estudi, amb el reconeixement internacional en la base de dades Scopus amb un quartil 2, únic per a les revistes del seu ram als territoris de llengua catalana.

Història La Revista de Llengua i Dret va néixer el 1983, any en què s'aprova la Llei de normalització lingüística a Catalunya, moment, doncs, crucial per a la recuperació de la llengua catalana. Inicialment la Revista es va crear com un instrument científic, obert a les experiències històriques i internacionals, que exercís la funció de pont entre el món acadèmic i l'Administració pública i que contribuís a l'especialització d'un col·lectiu nombrós de persones en les disciplines que inclou. Enric Rebés i Solé, director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, ens detalla quins eren els objectius fundacionals de la Revista en el seu editorial.Rebés i Solé, Josep-Enric. (1983). Presentació. Revista de Llengua i Dret, 1, 1-2.

El primer Consell de Redacció (anomenat aleshores Consell de Direcció) estava format per onze reconeguts especialistes procedents de disciplines diverses: Carles Duarte i Montserrat n’era el director i Joan Ramon Solé i Durany, responsable de legislació lingüística a la Direcció General de Política Lingüística, el secretari. Els membres eren Antoni M. Badia i Margarit, Joan Coromines i Vigneaux, Josep Lluís Sagarra i Zacarini, Josep Maria Puig i Salellas, Aina Moll Marquès, Jesús Massip Fonollosa, Antoni Milian i Massana, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep-Enric Rebés i Solé i Francesc Vallverdú i Canes.

A partir del 1993, en la presentació del núm. 19 i en commemoració del desè aniversari de la Revista, Carles Duarte i Montserrat, en la presentacióCarles Duarte i Montserrat. (1993). Presentació. Un nou model lingüístic, 19, 1-2. hi afegeix un nou objectiu: defensar un nou model lingüístic que situï el català, l'èuscar i el gallec com a llengües oficials espanyoles, al costat del castellà, les quals han de poder ser usades en el marc de les institucions i organismes comuns de l'Estat, el qual reforci clarament en tots els àmbits l'ús d'aquestes llengües com a oficials i públiques.

L'any 2002 Antoni Milian i Massana n'assumeix la direcció. En aquesta etapa es redueix el Consell de Redacció de la Revista per fer-lo més operatiu, també es treballa per internacionalitzar-la i adaptar-la als criteris internacionals exigibles a les revistes científiques. El 2009, en motiu del 25è aniversari de la Revista Eva Pons, professora de Dret Constitucional de la UB i Jordi Argelaguet, professor de Ciència Política de la UAB, presenten un estudi aprofundit sobre els continguts de la Revista i s'incorporen, també, com a membres del Consell de Redacció.Pons, Eva, Argelaguet, Jordi. (2009). Vint-i-cinc anys de la Revista de Llengua i Dret: una aproximació qualitativa i quantitativa als seus continguts. Revista de Llengua i Dret, 51, 285-303.

L'any 2008 es crea un primer portal multilingüe i es digitalitza la Revista. Durant el període 2008-2012, l'EAPC publica la Revista tant en paper com en versió electrònica. Tal com s'expressa en la nota editorial del núm. 57.Nota editorial (2012). Revista de Llengua i Dret, 57.

El 2016 Eva Pons n'assumeix la direcció.Pons, Eva. (5 d'abril de 2016). Salutació de la nova directora de la Revista. Blog de la Revista de Llengua i Dret. Pons havia començat a col·laborar amb la Revista l'any 1992 com a cronista de jurisprudència. Durant la seva direcció es fa èmfasi en l'aplicació dels estàndards internacionals de qualitat de les revistes científiques, i la Revista manté i millora les posicions en els rànquings, com ara la posició al segon quartil de la base de dades de Scopus i la categoria A del CARHUS Plus+. En aquesta etapa la Revista aprova el seu codi ètic per garantir l'ètica i la qualitat dels articles publicats. Es tracta del Codi ètic de les revistes científiques de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya,El Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret aprova el codi ètic de conducta i bones pràctiques (5 de febrer de 2018). EAPC. Consultat el 23 de desembre del 2020. un document marc que compromet tots els actors implicats: des de l'EAPC com a entitat editora fins al Consell de Redacció, els autors i els avaluadors dels estudis.

Seccions La Revista també publica seccions monogràfiques amb l'objectiu de promoure una línia d'estudi concreta que aglutini contribucions des de diversos punts de vista per oferir una visió completa i exhaustiva de la matèria. Recentment s'ha publicat la Guia per a fer propostes de seccions monogràfiques. En són una mostra les seccions monogràfiques “Llengües i estatus. L'oficialitat importa?” (número 67), “De la traducció a la jurilingüística” (número 68), “20 anys de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries” (número 69), “La traducció i la interpretació jurídiques en serveis públics” (número 71) i "Llengua i educació" (número 75).

Jornades El 2008 es va celebrar els 25 anys de la Revista,Renovació de la Revista de Llengua i Dret. NL Informació núm. 43, pàg. 4 (2008). Centre de Normalització Lingüística de Cornellà de Llobregat. amb una exposició retrospectiva a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya i la Jornada 25è Aniversari de la Revista de Llengua i Dret on es va repassar l'evolució de la publicació en el marc de la temàtica de les tres seccions: El llenguatge administratiu i jurídic, El dret lingüístic i La política i la planificació lingüístiques i se'n va replantejar el futur. Els ponents, tots ells especialistes reputats en els àmbits respectius, varen ser: Heikki E. S. Mattila, Carles Duarte i Montserrat, Bruno de Witte, Antoni Milian Massana, Jacques Maurais i Albert Bastardas i Boada.

El 19 de setembre de 2018, en el marc de l'any Pompeu Fabra, es van connectar la llengua, el dret i les tecnologies, amb el lema “Fabra avui. El català, de llengua moderna a llengua digital”].Fabra avui. El català, de llengua moderna a llengua digital

El 18 de setembre de 2019, en el marc de la commemoració del 40è aniversari del restabliment de l'EAPC, es va organitzar la jornada “40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur”, on es va analitzar i debatre l'evolució de la legislació lingüística des de cinc perspectives sectorials: l'ensenyament, l'ús institucional, el món socioeconòmic, els mitjans de comunicació i el sector audiovisual, i la toponímia.

Referències

Enllaços externs

Blog de la Revista de Llengua i Dret - Lloc web oficial

Categoria:Revistes acadèmiques de Catalunya Categoria:Revistes de Catalunya en català