Lluís Ignasi de Borja i Fernández de Córdoba-Figueroa (Gandia, 28 de juliol de 1673 - El Pardo, (Madrid), 30 de gener de 1740) va ser un noble valencià que va ostentar el títol de XI duc de Gandia.Fitxa al Diccionario Biográfico Español de la Reial Acadèmia de la Història
Va ser el segon fill de Pasqual de Borja-Centelles, X duc de Gandia, i Joana Fernández de Córdoba. La mort prematura de son germà en l'any 1678 el va convertir en l'hereu de la família. A més del títol de la capital de la Safor, va ser comte d'Oliva, de Centelles i de Nules, marquès de Llombai, cavaller de Montesa i comanador de Culla i Atzeneta. Va sumar altres títols forans al Regne de València: comte de Maialde, de Ficalho i de Quirra, i príncep d'Esquilache. Va formar part de la cort de Carles II, Felip V i Lluís I.
En l'any 1694 es va casar amb Rosalea de Benavides i Aragón, filla del comte de Santiesteban del Puerto. El matrimoni no va tindre descendència, per la qual cosa el ducat passaria a la sa germana Maria Anna de Borja. Serien els darrers borgians originaris a representar el títol gandià, que es transmetrà a la família Pimentel.
Referències
Categoria:Ducs de Gandia Categoria:Morts a Madrid