miniatura|El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. Lanarquisme pot ser percebut de dues maneres:
a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments.
b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del , amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al , amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals."Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Terminologia miniatura|El jurament dels set cabdills (1897), inspirada en la tragèdia grega Els set contra Tebes. En aquesta obra, a la mort del rei Èdip, els seus dos fills Polinices i Etèocles han de regnar per torns però acaben lluitant per mantenir-se al regnat i finalment es maten mútuament. Els alts dignataris de la ciutat ofereixen un gran enterrament a un dels germans i el deshonor de no tenir-ne a l'altre, considerat traïdor per ells. Llavors la seva germana Antígona decideix donar-li a ell també una tomba decent, tot i que ho faci sola i al marge de la decisió dels governants de la ciutat: ekhous apiston ténd anarkhian polei.miniatura|Mural Anarquista a Sant Celoni, actualment esborrat.L'arrel etimològica dels mots "anarquisme" i "anarquia" prové del grec , anarchos, "sense governants"; format pel prefix ἀν- (an-, "sense") més , archos, "governant", "dirigent", al seu torn derivat d', arkhē, "regla", "sobirà".<ref name="Encyclopaedia_Britannica">Piotr Kropotkin, Anarchy, Encyclopædia Britannica, Londres, 1910.</ref> El primer registre escrit del qual es té constància és a l'obra d'Els set contra Tebes (467 aC) d'Èsquil. El terme "anarquia" es va referir anys més tard al govern dels Trenta Tirans (404 aC), sense l'Arcont (ἄρχων).
Traduït al llenguatge contemporani, l'anarquia pot significar "absència de prejudicis",Pierre Joseph Proudhon, Qu'est-ce que la propriété ?, Paris, 1840 "absència de norma", "absència de jerarquia",Le Nouveau Petit Robert, Paris, Editions Le Robert, 1995 "absència d'autoritat"Sébastien Faure, Encyclopédie anarchiste, Paris, La Librairie Internationale o "absència de govern".Diccionari de la Llengua Catalana, Segona edició, Institut d'Estudis Catalans.
Els termes "anarquia" i "anarquista" van ser utilitzats en un sentit polític durant la Revolució francesa, amb una connotació negativa, relacionats amb els abusos per part de diverses faccions per a atacar els seus oponents. Així, tant els Enragés de l'extrema esquerra, que desconfiaven del poder excessiu, com Robespierre, que el buscava, van ser titllats d'anarquistes. Aquest sentit va canviar quan Pierre-Joseph Proudhon va publicar Què és la propietat? (1840), on es declara a si mateix anarquista i precisa què és el que entén per anarquia: «una forma de govern sense amo ni sobirà"., "Prologue"
Una de les primeres definicions en català provenen del setmanari obrer valencià El Chornaler:
El terme "llibertari" (en francès, libertaire) va començar a ser utilitzat a França a la dècada de 1890, i amb el temps ha acabat esdevenint un sinònim d'anarquista. Als Estats Units libertarian va ser utilitzat en aquest mateix sentit fins als 1950Russell, Dean. Who is a Libertarian? , Foundation for Economic Education, "Ideas on Liberty," May 1955. però en les darreres dècades s'ha estès l'ús d'aquest terme per a definir el llibertarisme, una filosofia extremament individualista i capitalista liberal que no és considerada anarquista ni pels seus adeptes ni pels anarquistes.
"Acràcia" i "àcrata" (del grec α-, a "sense", y κράτος, kratos "autoritat") s'utilitza com a sinònim d'"anarquia" i "anarquisme", tot i que els orígens etimològics tenen matisos diferents. El 1886 va començar la publicació de la revista Acracia, i des de llavors el terme "àcrata" ha estat utilitzat en diversos moments històrics, fins avui dia per exemple en el context del moviment okupa i l'anarcopunk.
Història
miniatura|Lev Tolstoi, anarquista cristià, pacifista, reformador de l'educació i vegetarià.
Antecedents El primer referent del qual hi ha constància és Lao Tse i la definició del taoisme, oposats a l'estat i qualsevol mena d'autoritat imposada.Taiji Yamaga y su versión del Tao Te King Apuntes sobre el pacifismo en las religiones: Lao Tsé y Mo Ti, per Kike Sáez Palazón A la Grècia Antiga, Zenó de Cítion va contraposar una concepció de comunitat lliure de govern a la utopia estatista de Plató.Definición de Anarquismo para la Enciclopedia Británica, de Piotr KropotkinEls antecedents de l'anarquisme a Orient, Grècia i Roma han estat estudiants més profundament per Alguns historiadors troben en el discurs i la figura de Jesús de Natzaret una gran presència de valors anarquistes.
A la història de les religions existeixen diversos moviments que rebutgen tota autoritat terrenal o espiritual i que confien en la llibertat absoluta per a actuar segons la seva fe. Aquestes sectes considerades per l'Església Catòlica com a herètiques eren sovint subjectes a la persecució i havien de buscar refugi en la clandestinitat i la conspiració. Les denominades heretgies manifestaven una actitud de revolt contra el dogma i l'autoritat establerts. Els seus principis es basaven més en un allunyament d'allò que trobaven corrupte i un recolliment en la puresa que no pas en un projecte de transformació social. Hi ha l'exemple dels Valdesos, que practicaven un culte a la pobresa. Altres sectes practicaven una mena de comunisme abolint la propietat individual.
En el marc del reformisme religiós i social del a Europa, la primera presentació literària d'una societat igualitària és lUtopia, de Thomas More (1516). Els anabaptistes són a vegades considerats precursors religiosos de l'anarquisme modern, destacant el teòleg i activista polític Thomas Müntzer, líder revolucionari durant la Guerra dels camperols alemanys en temps del Sacre Imperi Romanogermànic. El 1532 va ser escrita l'obra Gargantua i Pantagruel, de François Rabelais, on es descriu l'Abadia de Thélema com un lloc on els seus habitants viuen sense necessitat de govern, lleis o religió. També en aquesta època poden es identificar com a precursors de l'anarquisme a Étienne de La Boétie, així com al reformador protestant Gerrard Winstanley, fundador dels Igualitaris Autèntics, el qual va publicar un pamflet cridant a la propietat comunal i social, i una organització econòmica basada en petites comunitats agrícoles.John Simkin. Setembre 1997-juny 2013. Spartacus Educational Website Data de consulta: 31/7/2013.
Jean-Jacques Rousseau no va ser anarquista, però sí que va influenciar als teòrics anarquistes, igual que els precursors d'altres moviments polítics. Rousseau descriu la noció del "noble salvatge": "L'home va néixer lliure i arreu es troba encadenat", escriu. La idea d'un món primigeni natural i feliç on les persones viuen en relacions de cooperació va inspirar profundament el pensament anarquista. Tot i que l'obra de Rousseau contribuiria a ideologies polítiques de fort caràcter estatal, les idees de bondat i innocència primitives i les seves teories d'educació racional gairebé no difereixen de les que més d'un segle més tard promourien anarquistes com Piotr Kropotkin o Francesc Ferrer.
L'anarquisme al s.XVIII: inicis del moviment Trencament amb el liberalisme a la Revolució Francesa L'anarquisme modern té un origen comú amb el socialisme en la Revolució Francesa (1789-1799). Si bé aquesta va marcar el triomf del liberalisme sobre l'antic règim, també va fer palès que els principis polítics de "Llibertat, igualtat, fraternitat" no resolien per a la gran majoria una realitat marcada per l'esclavitud econòmica, la desigualtat social i la lluita de classes. François-Noël Babeuf i la Conspiració dels Iguals representen un sector radical que considera que la revolució ha quedat a mitges i que cal seguir lluitant perquè la llibertat política es tradueixi en igualtat social. La convicció que el ciutadà no pot ser lliure en una societat que no garanteixi la seva vida material marcarà l'oposició definitiva entre els liberals i els precursors del socialisme.
En el pla teòric, William Godwin estableix les primeres bases filosòfiques de l'anarquisme amb la seva obra justícia política (1793). "L'home és un ésser racional" és l'eix de la seva doctrina. Godwin considera que amb la raó i la saviesa les persones poden trobar solucions a tots els problemes socials. Per tant, afirma, res no pot impedir el lliure exercici de la raó. Godwin considera que l'Estat, justificat per la força, el dret diví o un contracte, s'oposa a la raó. "No oblidem mai que tot govern és un mal: que és l'abdicació del nostre propi judici i de la nostra consciència.", escriu. Godwin condemna també el dret, la propietat privada i el matrimoni pel fet d'estar arrelats en els costums i no en la raó, que obstaculitzen.
En el model social de Godwin cap d'aquestes eines de coerció existeix. El motor social és l'altruisme nascut de la necessitat d'ajuda mútua. La societat ha de ser fraccionada en petites societats on sigui possible la distribució equitativa de la propietat i la resolució directa de problemes, on es treballi per a cobrir necessitats i on l'adquisició de béns superflus estigui fora de lloc. En aquest model utòpic, els individus són lliures però a la vegada estan moralment subjectes al veredicte de la raó.
L'anarquisme al s.XIX: conformació del moviment Proudhon, l'anarquia positiva i el mutualisme miniatura|Pierre-Joseph Proudhon va ser el primer filòsof polític en autonomenar-se anarquista. La primera formulació teòrica explícitament anarquista va ser desenvolupada per Pierre-Joseph Proudhon, en una època marcada per creixents tensions de classe com les revolucions de 1848. Fill d'un boter i una cuinera, Proudhon va néixer a Besançon el 1809 i, a diferència de molts líders revolucionaris, va tenir una vida humil, veïnal i marcada pels problemes bàsics de subsistència. Aquests condicionants es reflecteixen en la seva obra, més pràctica que intel·lectual, on la crida a la insurrecció es combina amb la defensa d'antics valors populars com la família.