class=cx-highlight|miniatura|350x350px|Passadís biològic sobre la Carretera Transcanadenca al Parc Nacional de Banff. Passos superiors i inferiors amigables amb la fauna han ajudat a restaurar la connectivitat en el paisatge per a llops, ossos, uapitís i altres espècies. Resilvestrar (terme original en anglès rewilding) és una concepció de la conservació del medi ambient a gran escala, destinada a restaurar, retornar a un estat proper a l'original (previ a la intervenció humana) i protegir els processos naturals i els nuclis silvestres, proporcionant connectivitat ecològica entre les diverses zones que conformen els espais, protegint o reintroduint grans depredadors i espècies clau per augmentar la biodiversitat i aconseguir l'autoregulació dels ecosistemes.
Els projectes de resilvestració poden requerir restauració ecològica o enginyeria de terres silvestres, particularment per a restaurar la connectivitat entre àrees protegides i reintroduir depredadors als llocs dels quals han estat extingits.
Origen El terme rewilding va ser encunyat pel conservacionista i activista Dave Foreman, un dels fundadors de les organitzacions Earth First!, Wildlands Project i Rewilding Institute.Fraser, Rewilding the World, p. 356. Va aparèixer imprès per primera vegada el 1990 i va ser desenvolupat pels biòlegs de la conservació Michael Soulé i Reed Noss en un article publicat el 1998.Foote, Jennifer (5 February 1990), Trying to Take Back the Planet, NewsweekSoulé, Michael; Noss, Reed (Fall 1998), Rewilding and Biodiversity: Complementary Goals for Continental Conservation, Wild Earth 8, p. 19–28 Segons Soulé i Noss, resilvestrar és un mètode de conservació basat en «nuclis, corredors, i carnívors».Soule and Noss, "Rewilding and Biodiversity," p. 22. Els conceptes de nuclis, corredors, i carnívors van ser desenvolupats en major profunditat el 1999.Continental Conservation: Scientific Foundations of Regional Reserve Networks, edited by Soulé and John Terborgh, Washington D. C.: Island Press, 1999Foreman, Dave (2004), Rewilding North America: A Vision for Conservation in the 21st Century, Washington D. C.: Island Press
Història La resilvestració va ser desenvolupada com a mètode per a preservar ecosistemes funcionals i reduir la constant pèrdua de biodiversitat, incorporant la recerca en la biogeografia d'illes i la funció ecològica d'herbívors i grans carnívors.For more on the importance of predators, see William Stolzenburg, Where the Wild Things Were: Life, Death, and Ecological Wreckage in a Land of Vanishing Predators (Nova York: Bloomsbury, 2008). El 1967, Robert MacArthur i Edward Osborne Wilson van establir la importància de considerar la grandària i aïllament de les àrees de conservació de vida silvestre, declarant que les àrees continuaven sent vulnerables a extincions si eren petites i aïllades.MacArthur, Robert H.; Wilson, Edward O. (1967), The Theory of Island Biogeography, Princeton, Nova Jersey: Princeton University Press El 1987, un estudi de William D. Newmark sobre les extincions als parcs nacionals a Amèrica del Nord va afegir pes a la teoria.Newmark, William D. (29 January 1987), A Land-Bridge Island Perspective on Mammalian Extinctions in Western North American Parks, Nature, 325, 432 Les publicacions van intensificar els debats sobre tàctiques de conservació.Quammen, David (1996), The Song of the Dodo: Island Biogeography in an Age of Extinctions, Nova York: Simon & Schuster Amb la creació de la Society for Conservation Biology el 1985, els conservacionistes van començar a enfocar-se a reduir la pèrdua d'hàbitat i la seva fragmentació.Quammen, Song of the Dodo, p. 443-446.
Referències
Categoria:Reintroducció Categoria:Ecologia