Segons el cens del Pakistan de 2017, les dones al Pakistan representaven el 48,76% de la població. Les dones del Pakistan han tingut un paper important al llarg de la història del Pakistan, i se les permet votar a les eleccions des del 1956. Al Pakistan, les dones han ocupat alts càrrecs, inclòs el de primera ministra, presidenta de l'Assemblea nacional, líder de l'oposició, etc. com a ministres federals, jutgesses, i llocs comissionats a les forces armades. La general major Shahida Malik ha assolint el càrrec militar més alt per a una dona.
La situació de les dones al Pakistan difereix considerablement segons les classes, les regions i la divisió rural / urbana a causa del desenvolupament socioeconòmic desigual i de l'impacte de les formacions socials tribals i feudals en la vida de les dones al Pakistan. Gender Concerns International informa que els drets generals de les dones al Pakistan han millorat amb un nombre creixent de dones educades i alfabetitzades.
No obstant això, les dones del Pakistan s'enfronten a la discriminació com a resultat de la societat patriarcal del Pakistan. Alguns dels problemes amb què s'enfronten les dones al Pakistan són la violència domèstica, els crims d'honor, la violació i el segrest, la violació conjugal, els matrimonis forçats i els avortaments induïts. L'Informe global sobre la bretxa de gènere de 2020 situava Pakistan al 151 del total de 153 països. Una enquesta duta a terme per la Fundació Thomson Reuters (TRF) va situar el Pakistan com el sisè país més perillós per a les dones.
Història
Històricament, els reformadors musulmans com Syed Ahmad Khan van intentar portar l'educació a les dones, limitar la poligàmia i apoderar les dones d'altres maneres mitjançant l'educació. Se sabia que el fundador del Pakistan, Muhammad Ali Jinnah, tenia una actitud positiva envers les dones. Després de la independència del Pakistan, van començar a formar-se grups de dones i organitzacions feministes creades per líders destacades com Fatima Jinnah que treballaven per eliminar les injustícies socioeconòmiques contra les dones del país.
Jinnah assenyala que les dones musulmanes líders de totes les classes van donar suport activament al moviment pakistanès a mitjans de la dècada del 1940. El seu moviment estava dirigit per esposes i altres parents de líders polítics. De vegades, les dones s'organitzaven en manifestacions públiques a gran escala. Abans de 1947, les dones musulmanes del Panjab tenien una tendència a votar per la Lliga Musulmana mentre els seus homes donaven suport al Partit Unionista.
Moltes dones musulmanes van donar suport al Congrés Nacional Indi del Moviment Quit India. Alguns com Syeda Safia Begum de Muslim Town (Lahore) van iniciar la primera escola anglesa per a nens musulmans a Muslim Town el 1935. Es va concedir el sufragi a les dones pakistaneses el 1947, i es va reafirmar el dret a votar a les eleccions nacionals del 1956 segons la Constitució provisional. La provisió de reserves d'escons per a dones al Parlament va existir al llarg de la història constitucional del Pakistan des de 1956 fins a 1973. Si el general Ayub Khan hagués organitzar eleccions justes, Fatima Jinnah s'hauria convertit en la primera presidenta musulmana del país musulmà més gran del món.
Tot i això, malgrat aquest contratemps, durant les dècades de 1950 i 1960 es van prendre diverses iniciatives a favor de les dones. També la primera dona Lambardar o Numberdar (persona principal del poble) del Pakistan Occidental, Begum Sarwat Imtiaz, va prestar jurament al Poble 43/12-L de Chichawatni, districte de Montgomery (actual Sahiwal), el 1959. L'ordenança musulmana de la Llei de la família de 1961 (que regulava el matrimoni, el divorci i la poligàmia) continua tenint un impacte legal significatiu en les dones del Pakistan.
El govern de Zulfikar Ali Bhutto El règim de Zulfikar Ali Bhutto (بينظير ڀُٽو) (1970-1977) va ser un període d'actituds liberals envers les dones. Tots els serveis governamentals es van obrir a les dones, inclòs el grup de gestió del districte i el servei exterior (en la funció pública), que se'ls havia denegat anteriorment. Aproximadament el 10% dels escons a l'Assemblea Nacional i el 5% a les assemblees provincials estaven reservats a les dones, sense cap restricció a la disputa també d'escons generals. Tanmateix, la implementació d'aquestes polítiques va ser pobra, ja que el Govern es va enfrontar a una crisi financera a causa de la guerra amb l’Índia i la consegüent escissió del país.
La igualtat de gènere es garantia específicament a la Constitució del Pakistan adoptada el 1973. La constitució estableix que «no hi haurà discriminació basada només en el sexe». La Constitució també proporciona la protecció del matrimoni, la família, la mare i el fill, a més de garantir «la plena participació de les dones en tots els àmbits de la vida nacional».Constitució del Pakistan; art. 25, 27, 32, 34 i35. No obstant això, molts jutges van confirmar les «lleis de l'islam», sovint mal interpretades, sobre la garantia de la Constitució de no-discriminació i igualtat segons la llei.
El 1975, una delegació oficial del Pakistan va participar en la Conferència Mundial sobre les Dones a Mèxic, que va conduir a la constitució del primer Comitè de Drets de les Dones del Pakistan.
El règim militar de Zia-ul-Haq El general Zia ul-Haq (محمد ضیاء الحق), aleshores cap cap d'estat major, va derrocar el govern de Zulfikar Ali Bhutto, elegit democràticament, en un cop militar el 5 de juliol de 1977. El Sisè Pla durant la llei marcial del règim del general Zia-ul-Haq (1977-1986) va estar ple de contradiccions polítiques. El règim va fer molts passos cap a la construcció institucional per al desenvolupament de les dones, com l'establiment de la Divisió de Dones a la Secretaria del Gabinet i el nomenament d'una altra comissió sobre la condició de la dona. Es va incloure per primera vegada al Sisè Pla un capítol sobre dones en desenvolupament. El capítol va ser preparat per un grup de treball format per 28 dones professionals dirigides per Syeda Abida Hussain, presidenta del consell del districte de Jhang en aquell moment. L'objectiu principal, tal com s'indica al Sisè Pla, era «adoptar un enfocament integrat per a millorar la condició de les dones». El 1981, el general Zia-ul-Haq va nomenar el Majlis-e-Shoora (Parlament del Pakistan) i va incorporar a 20 dones com a membres, tot i que el Majlis-e-Shoora no tenia cap poder sobre el poder executiu. El 1985, l'Assemblea Nacional elegida mitjançant eleccions sense partits va duplicar la quota reservada per a dones (el 20%).
No obstant això, Zia-ul-Haq va iniciar un procés d'islamització mitjançant la introducció de legislacions discriminatòries contra les dones, com ara el conjunt de les Ordenances de Hudood (en urdú, حدود آرڈیننس ; Ordenances dels límits) i l'ordre Qanun-e-Shahadat (Ordre de la Llei de l'evidència). Va prohibir la participació de les dones i ser espectadores en els esports i va promocionar la purdah. Va suspendre tots els drets fonamentals garantits a la Constitució que s'havien adoptat el 1973, inclòs el dret a la no discriminació per raó de sexe. També va proposar lleis sobre Qisas i Diyat, lleis penals islàmiques que regulen la retribució (qisas) i la indemnització (diyat) en delictes relacionats amb lesions corporals. Quan la víctima era una dona, la quantitat de diyat es reduïa a la meitat.
LOrdenança sobre el Zina (una aplicació de les Ordenances de Hudood), de 1979, era una subcategoria de les Ordenances de Hudood. Zina és el delicte de relacions sexuals no matrimonials i d'adulteri. LOrdenança sobre el Zina incloïa zina-bil-jabr, la categoria de relacions sexuals forçades. Si la dona que acusa un home de zina-bil-jabr (violació) no pot demostrar davant el sistema judicial que va ser violada, s'enfronta a càrrecs d'adulteri. Per tal que un violador rebi el «hadd», el màxim càstig previst a l'Alcorà, o bé el violador ha de confessar la violació, o bé quatre homes piadosos musulmans adults han de presenciar el mateix «acte de penetració» i declarar contra el violador.Offence of Zina (Enforcement of Hudood) Ord., 1979, Section 8. Sota el Qanun-e-Shahadat, el testimoni d'una dona no val el mateix que el d'un home.Qanun-e-Shahadat Order of 1984 (Law of Evidence), Article 17 Per tant, si una dona no té homes testimonis però té dones testimonis, el seu testimoni no satisfaria el requisit per a l'evidència. L'autor pot ser absolt i la víctima pot ser acusada d'adulteri. L'amenaça de ser processades dissuadeix les víctimes de presentar denúncies. A més, es va eliminar la possibilitat legal de la violació conjugal; per definició, la violació es va convertir en un delicte extraconjugal segons lOrdenança sobre el Zina. L'ordenança va provocar crítiques internacionals. Els grups de defensa de drets de les dones van ajudar a la producció d'una pel·lícula titulada Qui llançarà la primera pedra? de la directora de cinema Sabiha Sumar per destacar l'opressió i els sofriments de les dones segons les Ordenances de Hudood.
El setembre del 1981, es van deixar de banda la primera sentència i condemna segons lOrdenança sobre el Zina de lapidació (rajm; رجم) per a Fehmida i Allah Bakhsh sota la pressió nacional i internacional. El setembre de 1981, les dones es van reunir a Karachi en una reunió d'emergència per a oposar-se als efectes adversos de la llei marcial i la campanya d'islamització per a les dones. Van inicir el que després es va convertir en el primer moviment nacional de dones de ple dret al Pakistan, el Fòrum d'Acció de les Dones (خواتین کی عمل فورم). El Fòrum d'Acció de les Dones va organitzar protestes i campanyes públiques contra les Ordenances de Hudood, la Llei de l'evidència i les lleis Qisas i Diyat (que com a resultat van ser temporalment arxivades).
El 1983, una nena orfe de tretze anys, Jehan Mina, va ser presumptament violada pel seu oncle i els seus fills i va quedar embarassada. No va poder proporcionar prou proves per a demostrar que va ser violada. Va ser acusada d'adulteri i el tribunal va considerar el seu embaràs com la prova d'adulteri. Se li va aplicar el càstig de Tazir (تعزير) de cent fuetades i tres anys de rigorosa presó.
El 1983, Safia Bibi, una serventa domèstica adolescent gairebé cega, va ser presumptament violada pel seu patró i el seu fill. Per manca d'evidències, va ser condemnada per adulteri segons lOrdenança sobre el Zina, mentre els violadors van ser absolts. Va ser condemnada a quinze fuetades, cinc anys de presó i una multa de 1000 rupies. La decisió va atreure tanta publicitat i condemna per part del públic i de la premsa que el Tribunal Federal de la Xaria, d'ofici, va demanar el registre del cas i va ordenar que fos alliberada de la presó. Posteriorment, en apel·lació, es va revertir la constatació del tribunal de primera instància i es va anul·lar la condemna.
La missió de la Comissió Internacional de Juristes al Pakistan de desembre de 1986 va demanar la derogació de les seccions de les Ordenances de Hudood relatives als crims i als càstigs islàmics que discriminen les dones i els no-musulmans.
Hi ha una evidència considerable que la legislació durant aquest període ha afectat negativament la vida de les dones pakistaneses i les ha fet més vulnerables a la violència extrema. La majoria de dones a la presó havien estat acusades d'acord amb les Ordenances de Hudood. De la mateixa manera, un estudi nacional va trobar que el 21% de les persones que residien en refugis per a dones (Darul Aman) tenien casos Hudood contra elles. Segons un informe d'Amnistia Internacional del 1998, més d'un terç de les dones pakistaneses a la presó estaven detingudes per haver estat acusades o declarades culpables de Zina.
El govern de Benazir Bhutto miniatura|Benazir Bhutto es va convertir en la primera dona elegida per a dirigir un estat musulmà. Va ser assassinada mentre feia campanyes per a les eleccions generals pakistaneses del 2008.