El Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR Party per les seves sigles en anglès) és un partit polític europeu conservador i euroescèptic amb un enfocament principal en la reforma de la Unió Europea (UE) sobre la base de l'eurorealisme, en oposició al rebuig total de la UE. El partit va ser fundat l'1 d'octubre de 2009 com a Aliança de Conservadors i Reformistes Europeus (AECR), posteriorment també anomenat Aliança de Conservadors i Reformistes a Europa (ACRE), com una escissió del Partit Popular Europeu. El 2020 el partit va elegir com a presidenta a la italiana Giorgia Meloni.
L'ECR és el cinquè partit de la Unió Europea (UE), amb 54 diputats al Parlament Europeu, integrats en el Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus, el qual compta amb 64 membres en total, on també participen altres partits com el Partit Polític Reformat dels Països Baixos, membre del Moviment Polític Cristià d'Europa, la Nova Aliança Flamenca de Bèlgica o JA21 dels Països Baixos, així com un diputat de Germans d'Itàlia, membre del Partit Identitat i Democràcia. A més compta amb 1 membre de la Comissió Europea i 2 en el Consell Europeu.
Amb 33 partits repartits en tots els continents del món, és el quart grup més gran de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, amb 94 membres en el Grup dels Conservadors Europeus i Aliança Democràtica, tres menys que el Grup de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa.
El Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus inclou partits tan importants com el Partit Conservador del Regne Unit, Llei i Justícia de Polònia, Germans d'Itàlia, Partit Democràtic Cívic de Txèquia o Vox d'Espanya, així com a partits d'altres continents com el Partit Republicà dels Estats Units d'Amèrica o el Partit Conservador del Canadà.
Història El partit va ser fundat com l'Aliança dels Conservadors i Reformistes Europeus l'1 d'octubre de 2009, després que el Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus fos fundat després de les eleccions al Parlament Europeu de 2009 i reconegut oficialment per la càmera el gener de 2010. Entre els vuit membres fundadors de l'ACRE, els més grans eren el Partit Conservador del Regne Unit, Llei i Justícia de Polònia i el Partit Democràtic Cívic de Txèquia.
L'Aliança es va constituir formalment sota la presidència del diputat txec Jan Zahradil, del Partit Democràtic Cívic, al primer congrés de Varsòvia el 8 de juny de 2010, i portant aquest càrrec fins a l'abril de 2020. Durant els primers anys de funcionament del partit, es van sumar diverses organitzacions com el Partit Conservador Cívic d'Eslovàquia el 25 de març de 2011, el Moviment Democristià de Geòrgia l'agost de 2012 o la Nova República de Romania. També van entrar els primers partits de fora de la Unió Europea com el Partit Popular de les illes Fèroe i els primers membres associats com el Partit Conservador del Canadà el novembre de 2012.
El novembre de 2014, l'ACRE es va afiliar formalment al Grup dels Conservadors Europeus a l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa. Posteriorment a aquesta data, van continuar les entrades de partits com els Conservadors i Reformistes d'Itàlia el novembre de 2015 o els associats Partit Liberal d'Austràlia, el Partit Istiqlal del Marroc, el Partit Nacional de Nova Zelanda i el Partit Republicà dels Estats Units durant el 2014 o el Moviment Likkud el 2016. També alguns partits abandonaven l'organització com la Nova República de Romania o el Partit de la Justícia i el Desenvolupament de Turquia el 2018.
L'Aliança va canviar oficialment el seu nom a l'Aliança de Conservadors i Reformistes a Europa (ACRE) el 6 d'octubre de 2016. L'ACRE va haver d'afrontar el més de mig milió d'euros de fons de la Unió Europea, després d'una investigació sobre les seves despese. Això va incloure 250.000 lliures per a una conferència de tres dies a Miami i 90.000 lliures per a una reunió comercial a Kampala. Anteriorment, ACRE ha hagut de retornar 121.000 lliures esterlines al partit Armènia Pròspera.
Més recentment, l'ACRE ha estat testimoni d'un canvi cap a l'extrema dreta, amb l'acceptació dels Germans d'Itàlia, Vox d'Espanya i Demòcrates de Suècia com a membres el 2019. Els quatre membres són nacionalistes, populistes de dretes i antiimmigració que marquen la sortida de les posicions més moderades de la majoria dels membres. A més, es va canviar de nom l'organització a Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus, el nom actual del partit, i es va elegir en 2020 com a nova presidenta a la italiana Giorgia Meloni, de Germans d'Itàlia, de la nova incorporació Germans d'Itàlia.
Prioritats polítiques El Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus va adoptar la "Declaració de Reykjavík" com a document central ideològic de la formació en el Consell celebrat el 21 de març de 2014 i sustenta els principis del partit. En ell els partits signants es comprometen amb la llibertat individual, la sobirania nacional, la democràcia parlamentària, l'Estat de Dret, la propietat privada, els impostos baixos, el lliure comerç, etc:
Aposta per una Unió Europea de nacions independents, treballant juntes per a obtenir beneficis mutus, però amb independència i integritat. Compromís amb la igualtat de tots els països que formen part de la UE, siguin quins siguin els seus acords internacionals. Donar més poder als estats per sobre dels estaments supranacionals. Compromís en la dignitat i l'autonomia de les ciutadanes, tan lliures com sigui possible de la "coacció estatal", tant de llibertat de religió i culte, com de llibertat d'expressió, llibertat de circulació i d'associació, llibertat de contracte i ocupació i la llibertat d'imposició opressiva, arbitrària o punitiva. Reconeixement de la igualtat davant la llei, independentment de l'ètnia, el sexe o la classe social, amb una aposta contra tota forma d'extremisme, autoritarisme i racisme. Suport a les associacions civils, les famílies i altres organismes que, consideren, omplen l'espai entre l'individu i el govern. Reconeixement com a legitimitat única a l'estat nació. Compromís amb el lliure comerç i la lliure competència, dins d'Europa i a escala mundial. Suport als principis de la Declaració de Praga de març de 2009 i el treball dels Conservadors i Reformistes Europeus en el Parlament Europeu, així com els grups aliats en altres cambres europees.
Governança L'ACR opera com una associació internacional sense ànim de lucre segons la llei belga. La darrere versió dels estats es va aprovar el 30 de març de 2021.
L'organització interna del Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus es compon de quatre estaments estatutaris: la Presidència, el Consell i el Congrés.
Presidència La Presidència de l'ECR és l'òrgan executiu del partit i està compost pel president, el secretari general, el tresorer, un número no determinat de vicepresidents de partits amb representació al Parlament Europeu i de partits de la resta del món, el líder del grup dels Conservadors i Reformistes Europeus i el president de la Fundació Nova Direcció.
Actualment la direcció electa es compon de les següents persones:
Presidenta: Giorgia Meloni (Itàlia) Secretària General: Antonio Giordano (Itàlia) Vicepresident i tresorer: Jorge Buxadé (Espanya) Vicepresident: Radosław Fogiel (Polònia)
Consell El Consell és l'òrgan estratègic i hi formen part els membres de la presidència, un representant de cada partit membre, sigui de la Unió Europea o de la resta del món, un representant de les organitzacions membre i un número no determinat de representant dels membres associats i individuals. El Consell es reuneix una vegada l'any de manera ordinària, o en qualsevol moment de manera extraordinària si ho demana el president, cinc partits de tres estats membre de la Unió Europea o la presidència dels Conservadors i Reformistes Europeus al Parlament Europeu.
Congrés El Congrés és el màxim òrgan que té com a principal encàrrec marcar les directives polítiques del partit, així com elegir els càrrecs de la presidència. El Congrés se celebra cada dos anys i mig, presidit pel president d'ECR i format pels representants de tots els membres. Totes les organitzacions d'ECR tenen quatre vots, però els partits de la Unió Europea en poden tenir dos més per cada eurodiputat al Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus, i els membres individuals i la presidència tenen dos vots per persona.
Institucions europees El Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus té presència a les principals institucions europees, entre ells, dos representants al Consell Europeu i un altre a la Comissió Europea.
Consell Europeu El Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus té dos caps d'Estat o de Govern, dels 27 que assisteixen amb dret a vot a les cimeres del Consell Europeu. EstatRepresentantCàrrecPartit políticData d'entradaMateusz MorawieckiPrimer ministreLlei i Justícia26 de novembre de 2015sense marc|130x130pxPetr FialaPrimer MinistrePartit Democràtic Cívic17 de desembre de 2021sense marc|131x131px
Comissió Europea Després de les eleccions al Parlament Europeu de 2019, l'alemanya Ursula von der Leyen va ser nominada pel partit com a presidenta de la Comissió i va rebre el suport del partit Llei i Justícia de Polònia, però no d'altres partits de l'ECR Party. L'1 de desembre de 2019 la Comissió Von der Leyen va assumir oficialment el càrrec amb un únic comissari europeu del Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus dels 27 comissaris europeus, precisament de Llei i Justícia. EstatComissionatCàrrecPartit políticJanusz WojciechowskiAgriculturaLlei i Justíciasense marc|130x130px
Parlament Europeu Tots els diputats formen part del Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus, però també formen part altres partits polítics com el Partit Polític Reformat dels Països Baixos i el Partit de les Famílies d'Alemanya, ambdós membres del Moviment Polític Cristià d'Europa, la Nova Aliança Flamenca de Bèlgica o JA21 dels Països Baixos.
El grup, coliderat pel polonès Ryszard Legutko i l'italià Raffaele Fitto, té 64 diputats: 54 de l'ECR Party, dos del Moviment Polític Cristià d'Europa, i 8 de partits no membre de cap partit europeu. També tenen la presidència de dues comissions parlamentàries: treball i assumptes socials i pressupost.
Comitè Europeu de les Regions El partit forma part de l'Assemblea Parlamentària del Comitè de les Regions, hi és el quart grup de la cambra, que inclouen presidents de governs regionals, batlles i membres de consells municipals dels 27 estats membre, tant de l'ECR com del Partit Identitat i Democràcia. El grup té com a president el polonès Władysław Ortyl, president de la regió de Voivodat de Subcarpàcia.
Més enllà de la Unió Europea El partit té molts partits més enllà de la Unió Europea, formant diversos governs de coalició, i presència en altres cambres com el Consell d'Europa, l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa o l'Assemblea Parlamentària de l'OTAN.
Països de fora de la Unió Europea El Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus té membres globals a països de tots els continents, entre ells a 18 països de fora de la Unió Europea. D'ells només el Partit del Goig controla el govern de Kenya. EstatRepresentantCàrrecPartit políticData d'entradaUhuru KenyattaPrimer MinistrePartit del Goig9 d'abril de 2013130x130px
Consell d'Europa El Grup dels Conservadors Europeus i Aliança Democràtica a l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa és el quart grup de la cambra amb 94 membres. El Grup, liderat pel diputat del parlament del Regne Unit Ian Liddell-Grainger, està integrat pels partits membre del Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus, així com a partits del Partit Identitat i Democràcia i d'altres no alineats.
Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa