La Clamor Amarga o Clamor d'Almacelles (també coneguda com a Clamor Salada, Clamor de Tamarit o simplement la Clamor) és una clamor de cabal irregular i escàs, que segueix un barranc natural situat a la Franja de Ponent i que fa part de la frontera històrica entre les terres de Catalunya i Aragó.
La Clamor Amarga comença al terme municipal d'Albelda i recorre uns 46 quilometres a través de les comarques del Segrià i la Llitera tot desembocant al Cinca, al terme municipal de Saidí.
Aquesta clamor fou l'únic curs d'aigua natural de la zona fins a l'arribada del canal d'Aragó i Catalunya i les séquies auxiliars, per la qual cosa va prendre en l'antiguitat tanta rellevància.
Història La referència més antiga que existeix sobre La Clamor la feu el rei Sanç Ramires el 1089 quan situa en aquest barranc la frontera oriental del Regne de Montsó:
La batalla de Fraga de l'any 1134 es va desenvolupar a l'entorn de la Clamor, essent probablement en aquest lloc on el rei Alfons I d'Aragó va fixar el seu campament en retirar les seves tropes cap al nord-est degut a la pressió de l'exèrcit musulmà de Fraga.
L'any 1173 torna a aparèixer documentació de la Clamor Amarga com a límit fixat pel bisbat de Lleida amb l'Orde dels Templers de Montsó després del pagament de delmes a la seva diòcesi:
Fou en 1305 quan el rei Jaume I va confirmar a les corts reunides a Saragossa que la frontera amb l'Aragó es trobava al riu Noguera Ribagorçana i la Clamor d'Almacelles, quedant Saidí del costat aragonès i Fraga del català.
Referències
Categoria:Rius de la conca del Cinca Categoria:Rius catalans de la conca del Segre Categoria:Rius de la Franja de Ponent