és un músic, compositor, arranjador, productor discogràfic i executiu musical canadenc que va presidir "Verve Records" del 2012 al 2016. Ha guanyat 16 premis Grammy entre 47 nominacions."It's Official: David Foster Named Chairman of Verve Music Group". Billboard. Retrieved 16 February 2015."Universal rolls up US classical labels into Verve Group in New York". musicabusinessworldwide. 20 May 2016. Retrieved May 20, 2016
Adolescència i carrera Foster va néixer a Victoria, Colúmbia Britànica, fill de Maurice (Maury) Foster, treballadora d'oficina, i d'Eleanor May (Vantreight) Foster, una mestressa de casa.David Foster Official Site: "David Foster" retrieved August 7, 2015"Eleanor Foster Obituary". Legacy.com. The Times Colonist. Retrieved 26 October 2016.Lazarus, Eve. "The House That Fostered David Foster". Eve Lazarus (writer). Retrieved 26 October 2016. El 1963, a l'edat de 13 anys, es va inscriure al programa de música de la Universitat de Washington.Encyclopedia.com: "Foster, David" Contemporary Musicians | 1995 | Shelton, Sonya El 1965 va fer una audició per dirigir la banda en una discoteca d'Edmonton propietat del músic de jazz Tommy Banks. Banks va assessorar Foster en jazz, producció de discos i negocis musicals. Després d'un any allà, va decidir traslladar-se a Toronto per tocar amb Ronnie Hawkins. El 1966 es va unir a una banda secundària de Chuck Berry.Encyclopedia.com: "Foster, David" Contemporary Musicians | 1995 | Shelton, SonyaThe Canadian Encyclopedia: "David Foster" retrieved September 7, 2015 El 1974 es va traslladar a Los Angeles amb la seva banda Skylark.The Canadian Encyclopedia: "David Foster" retrieved September 7, 2015
Carrera 1971–1999 Foster va ser teclista del grup pop Skylark, descobert per Eirik Wangberg. La cançó de la banda "Wildflower" va tenir un èxit entre els deu primers el 1973.Nat Freedland (15 September 1973). "Skylark flying on 'flower' power". Billboard. Nielsen Business Media, Inc.: 17–. ISSN 0006-2510. Quan la banda es va dissoldre, Foster va romandre a Los AngelesEncyclopedia.com: "Foster, David" Contemporary Musicians | 1995 | Shelton, Sonya i juntament amb Jay Graydon va formar la banda Airplay. El 1975 va tocar a l'àlbum Extra Texture de George Harrison. Va seguir això tocant el Fender Rhodes i el clarinet a l'àlbum de Harrison Thirty Three & 1/3 un any després. El 1976, Foster es va unir a Guthrie Thomas al segon àlbum de Thomas Capitol Records, Lies and Alibis, amb Ringo Starr i una gran quantitat de famosos artistes. Foster va ser un dels principals col·laboradors de l'àlbum I Am de Earth, Wind and Fire de 1979, com a jugador d'estudi i arranjador, a més de ser co-escriptor de sis dels temes del disc, sent el més destacable la cançó "After the Love Has Gone ", pel qual Foster i els seus co-escriptors, Graydon i Bill Champlin, van guanyar el premi Grammy de 1980 a la millor cançó de R&B.
Foster va treballar com a productor d'àlbums en àlbums de The Tubes: The Completion Backward Principle (1981) i Outside Inside (1983). Va fomentar la co-protagonització de cançons com "Talk to Ya Later", co-escrita amb el cantant de Tubes Fee Waybill i Steve Lukather de Toto, l'èxit del Top 40 "Don't Want to Wait Anymore" i el número 10 dels Estats Units "She's a Beauty ". El disc Middle Man de 1980 de Boz Scaggs va veure Foster co-write i tocar el teclat en algunes de les cançons més reeixides de Scaggs, incloent "Breakdown Dead Ahead", "Jojo" i "Simone", seguit de "Look What You Have Done to Me" de la pel·lícula Urban Cowboy.
Foster va ser un dels principals contribuents a la carrera de Chicago a principis i mitjans dels anys vuitanta, ja que va treballar com a productor de la banda a Chicago 16 (1982), Chicago 17 (1984 - el seu àlbum multi-platí més venut) i Chicago 18 (1986). Com era típic dels seus projectes productors d'aquest període, Foster va escriure cançons com l'èxit de la llista número 1 nord-americana "Hard to Say I'm Sorry", "Love Me Tomorrow" (EUA núm. 22), " Stay the Night "(EUA núm. 16) i "Ets la inspiració" (EUA núm. 3). Aquestes quatre cançons van ser escrites conjuntament amb el baixista de la banda, Peter Cetera. Foster també va ajudar a Cetera a co-escriure (juntament amb l'esposa de Cetera, Diane Nini), el seu èxit en solitari número 1 als Estats Units "Glory of Love" el 1986. Les cançons "Forever" de Kenny Loggins (Nº 40) de Foster van co-protagonitzar el disc Vox de 1985 Humana i "Heart to Heart" (EUA núm. 15), del disc "High Adventure" del 1982. Foster també va treballar amb el cantant country Kenny Rogers en els àlbums d'èxit "What About Me?" (1984) i "The Heart of the Matter" (1985), aquest darrer presentava "The Best of Me", una cançó co-escrita per Richard Marx que va ser publicada per Cliff Richard el 1989, donant lloc a un èxit número dos al Regne Unit.
El 1985, la revista Rolling Stone va nomenar Foster el "mestre del...kitsch pop bombàstic".Shewey, Don (June 6, 1985). "Album Reviews: Kenny Loggins: 'Vox Humana'". Rolling Stone. Archived from the original on April 12, 2010 Aquell any, Foster va compondre la partitura de la pel·lícula "St. Elmo's Fire", incloent-hi l'instrumental "Love Theme from St. Elmo's Fire", que va arribar al número 15 de les llistes populars dels Estats Units. Una altra cançó de la pel·lícula, "St. Elmo's Fire (Man in Motion)", gravada per John Parr, va sortir al número 1 del Billboard Hot 100 el 7 de setembre de 1985. En els anys següents, Foster va continuar obtenint partitures ocasionals, inclosa la comèdia de Michael J. Fox "The Secret of My Success" (1987), que presentava una cançó co-escrita per Foster titulada "The Price of Love", una pista de la qual va ser interpretada per Roger Daltrey de l'àlbum "Can't Espereu a veure la pel·lícula", que Foster també va produir, i la pel·lícula "Stealing Home"" de Jodie Foster-Mark Harmon, ambdues que van generar àlbums de bandes sonores amb destacades contribucions escrites per Foster. Va col·laborar amb la llavors esposa Linda Thompson en la cançó "I Have Nothing", cantada per Whitney Houston a la pel·lícula de 1992 "The Bodyguard"; la parella també va aparèixer a l'escena dels Oscars de la pel·lícula com a director i membre de l'Acadèmia. El 1985, Foster també va co--escriure i produir "Tears are not Enough", que va assolir els 15 primers llocs. Va ser produït per Foster i enregistrat per un grup d'artistes canadencs com Joni Mitchell, Neil Young, Bryan Adams i altres de manera similar a la del Regne Unit "Do They Know It's Christmas?" i "We are the World" dels EUA.
Foster va compondre "Winter Games", la cançó principal dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1988 a Calgary, Alberta. "Winter Games" és també la banda sonora dels espectacles de fonts al complex Bellagio de Las Vegas.Bellagio Fountains – Las Vegas". Retrieved December 16, 2013
El 1995, Foster va signar un acord amb "Warner Brothers" que li va permetre crear el seu propi segell boutique, 143 Records, com a empresa conjunta amb Warner."Interview with Brian Avnet". HitQuarters. February 16, 2004. Retrieved December 21, 2010 Foster va donar la responsabilitat de dirigir el segell al llavors gerent Brian Avnet."Interview with Brian Avnet". HitQuarters. February 16, 2004. Retrieved December 21, 2010 Un dels primers fitxatges del segell va ser The Corrs, una banda de folk de rock irlandesa poc coneguda aleshores, per a la qual va produir el seu àlbum de debut."Interview with Brian Avnet". HitQuarters. February 16, 2004. Retrieved December 21, 2010 El 1997, Foster es va adonar que, almenys al mercat americà, les "etiquetes de logotip" com 143 es trobaven en un "mal lloc" i, com a resultat, Foster va tornar a vendre l'etiqueta a Warner i es va convertir en vicepresident sènior a la corporació."Interview with Brian Avnet". HitQuarters. February 16, 2004. Retrieved December 21, 2010 Foster, juntament amb Kenneth "Babyface" Edmonds, van compondre "The Power of the Dream", la cançó oficial dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1996. Foster també va produir les cançons de Diane Warren "Un-Break My Heart" cantades per Toni Braxton, "Why You Loved Me" cantades per Celine Dion i "Have You Ever?" cantada per Brandy.
2000s Anys 2000 Foster va produir àlbums de debut amb discogràfiques importants per a Josh Groban (2001), Michael Bublé (2003),"Michael Bublé biography". Michaelbuble.com. Archived from the original on 2011-07-14. Retrieved 2011-06-07 Renee Olstead (2004) i Charice (2010), que van ser publicats sota els seus 143 discos.Michael Posner (2007-09-22). "Michael Bublé wants to take over the world". The Globe and Mail. Toronto. Archived from the original on 2009-03-26. Retrieved 2009-06-06. "That was in 2000. Mulroney, an enthusiastic crooner himself, loved the material and promptly hired Bublé. Among the wedding guests was an old Mulroney friend, record producer David Foster, whose résumé includes a veritable Who's Who of pop musicians. Among them: Celine Dion, Barbara Streisand, the Bee Gees, the Corrs, Kenny Rogers, Dolly Parton."
El 2001, Foster va col·laborar amb Lara Fabian i l'Orquestra Simfònica de Vancouver per gravar versions en anglès, en francès i bilingües de l'himne nacional canadenc, "O Canada", per a una promoció del govern canadenc. Foster, amb la seva llavors esposa Thompson, va compondre "Light the Fire Within", cantat per LeAnn Rimes per als Jocs Olímpics d'Hivern de 2002. El 2003, Foster va guanyar un premi Emmy per música i lletres destacades pel Concert del Dia Mundial de la Infància. La seva cançó, "I Will Be There With You" (cantada amb Katharine McPhee), ha estat utilitzada per Japan Airlines per promoure la introducció de nous avions als seus vols als Estats Units.
La pel·lícula de 2001 "The Score", protagonitzada per Robert De Niro i Marlon Brando, compta amb un enregistrament de Diana Krall, "I'll Make it Up as I Go". Aquesta cançó, que acompanya els crèdits finals de la pel·lícula, va ser composta per David Foster (juntament amb la seva filla Amy Foster-Gilles) i va ser utilitzada a la pel·lícula.DVD (ending Credits), Universum Film GmbH & Co. KG., Constantin Films and BMG Video, Germany, 2005
El 2005, Foster, la seva filla Amy Foster-Gillies i Beyoncé van escriure "Stand Up For Love" com a himne del Dia Mundial de la Infància, un esdeveniment anual mundial per conscienciar i finançar les causes dels nens. Al llarg dels anys, s'han recaptat més de 50 milions de dòlars per beneficiar "Ronald McDonald House Charities" i altres organitzacions infantils. Foster parlant en una cerimònia d'Andrea Bocelli al Passeig de la Fama de Hollywood, 2010
El 2008, Foster va celebrar un concert d'una nit anomenat "Hitman: David Foster & Friends" al complex de Mandalay Bay a Las Vegas amb Foster presidint el centre del teclat, Andrea Bocelli, Michael Bublé, Josh Groban, Katharine McPhee, Celine Dion, Blake Shelton, Brian McKnight i Charice."Hitman: David Foster & Friends | Introduction". PBS Great Performances. 2008-12-06. Consultat 2019-10-09.
El 2009, la compositora Diane Warren va revelar que havia treballat amb Foster per produir temes per al pròxim àlbum de Whitney Houston i que el single de retorn de la cantant seria "I Didn't Know My Own Strength" produït per Foster."Dianne Warren Confirms Whitney's new single to VIBE magazine". Vibe.com. 2011-06-01. Archived from the original on 2011-09-19. Retrieved 2011-06-07.
2010s El 15 de desembre de 2011 es va confirmar que Foster esdevindria el president de Verve Music Group."It's Official: David Foster Named Chairman of Verve Music Group". Billboard. December 15, 2011. Retrieved June 4, 2012.