Maputo (fins 1975 Lourenço Marques) és la capital i la ciutat principal de Moçambic. Està situada al sud del país, al marge occidental de la badia de Maputo, a l'oceà Índic, i a la desembocadura del riu Tembe. Limita al nord amb el districte de Marracuene, al nord-oest i a l'oest amb el municipi de Matola, a l'oest també amb el districte de Boane i al sud amb el districte de Matutuíne.
La ciutat, administrativament, constitueix un municipi que disposa d'un govern electe i també té, des del 1980, estatut de província. Cal no confondre-la amb la província de Maputo, que ocupa la part més meridional del territori moçambiquès, exceptuant-ne la ciutat de Maputo.
El municipi té una superfície de 300 km² i una població d'1.114.000 habitants (estimació del 2004). Es divideix en cinc districtes urbans i dos districtes municipals (Ilha da Inhaca i Catembe). L'àrea metropolitana, que inclou el municipi de Matola, capital de la província de Maputo, té una població estimada d'1.691.000 habitants.
La ciutat de Maputo compta amb alguns monuments importants per a la comprensió de la història, no només de la ciutat, sinó del país mateix. Alguns dels més notables són la Fortalesa, la Casa Amarela (o "Casa Groga", que alberga el Museu Nacional de la Moneda), el monument als morts de la Primera Guerra Mundial i el Museu d'Història Natural de Moçambic.
Geografia miniatura|Maputo, vist des de l'Estació Espacial Internacional
esquerra|miniatura|Una vista de la ciutat
Maputo es troba al costat oest de la Badia Delagoa, prop de l'Estuário do Espírito Santo, on desguassen quatre rius: Tembe, Umbeluzi, Matola i Infulene. La badia té 95 km de llarg i 30 km d'amplada. A l'extrem est de la ciutat i la badia hi ha l'illa d’Inhaca. La superfície total coberta pel municipi de Maputo és de 346 km² i limita amb la ciutat de Matola al nord-est i a l'est, amb els districtes de Marracuene al nord; Boane a l'est i Matutuíne al sud, totes elles part de la província de Maputo. La ciutat és a 120 km de la frontera amb Sud-àfrica a Ressano Garcia i 80 km de la frontera amb Eswatini prop de la ciutat de Namaacha.
Clima Maputo presenta un clima de sabana tropical (Aw) que limita amb un clima càlid semiàrid (BSh) sota la classificació climàtica de Köppen. Maputo és una ciutat relativament seca, amb una mitjana de 813,6 mm de precipitació per any. Les precipitacions són abundants a l'estiu i poc a l'hivern. La ciutat té un clima relativament càlid amb una temperatura mitjana de 22,8°C. El mes més calorós és gener amb una temperatura mitjana de 26,8°C, mentre que el mes més fresc és juliol amb una temperatura mitjana de 18,8°C.
Canvi climàtic Un article de 2019 publicat a PLOS One estimava que sota els escenaris Representative Concentration Pathway 4.5, un escenari "moderat" de canvi climàtic on l'escalfament global arriba a ~ 2,5-3°C el 2100, el clima de Maputo l'any 2050 s'assemblaria més al clima actual de Goiânia al Brasil. La temperatura anual augmentaria un 1,8°C i la temperatura del mes més càlid 1,5°C, mentre que la temperatura del mes més fred augmentaria 0,3°C. Segons Climate Action Tracker, la trajectòria d'escalfament actual coincideix molt amb RCP 4.5.
A més, Maputo és especialment vulnerable als impactes com els ciclons i les inundacions causades per l'augment del nivell del mar. La pobresa i la desigualtat, que es concentren als barris superpoblats, agreugen encara més les vulnerabilitats al canvi climàtic a la ciutat.A local vision of climate adaptation: Participatory urban planning in Mozambique, Vanesa Castán Broto, Emily Boyd, Jonathan Ensor, Domingos Augusto Macucule and Charlotte Allen, the Climate & Development Knowledge Network, 2014 Segons el sisè informe d'avaluació de l'IPCC 2022, Maputo és una de les 12 ciutats africanes més importants (Abidjan, Alexandria, Alger, Ciutat del Cap, Casablanca, Dakar, Dar es Salaam, Durban, Lagos, Lomé, Luanda i Maputo) que seria més greument afectada per la futura pujada del nivell del mar. S'estima que col·lectivament patirien danys acumulats de 65.000 milions de dòlars sota el RCP 4.5 i de 86.500 milions de dòlars per a l'escenari d'altes emissions RCP 8.5 l'any 2050. A més, RCP 8.5 combinat amb l'impacte hipotètic de la inestabilitat de la capa de gel marina a alts nivells d'escalfament implicaria danys de fins a 137.500 milions de dòlars, mentre que la comptabilització addicional dels esdeveniments de danys alts i de baixa probabilitat pot augmentar els riscos agregats per 187.000 milions de dòlars per a l'RCP4.5 moderat, 206.000 milions de dòlars per a RCP8.5 i 397.000 milions de dòlars en l'escenari d'inestabilitat de la capa de gel de gamma alta.Trisos, C.H., I.O. Adelekan, E. Totin, A. Ayanlade, J. Efitre, A. Gemeda, K. Kalaba, C. Lennard, C. Masao, Y. Mgaya, G. Ngaruiya, D. Olago, N.P. Simpson, and S. ZakieldeEl 2022: Chapter 9: Africa. Com que l'augment del nivell del mar continuaria durant uns 10.000 anys sota tots els escenaris de canvi climàtic, els costos futurs de l'augment del nivell del mar només augmentarien, especialment sense mesures d'adaptació.
Llengües i composició ètnica D'acord amb el cens de 2007, la població de Maputo major de cinc anys parlava les següents llengües: portuguès (42,9%), xichangana (31,5%), xirhonga (9,7%), cicopi/cichopi (3,3%), xitshwa (3,5%), bitonga (2,8%), altres moçambiqueses (4,4%) i altres estrangeres (1,3%).
D'acord amb el cens de 2007, la població de Maputo estava distribuïda segons la raça: negres (95,07%), mestissos (2,81%), blancs (0,67%), hindustànics (0,69%) i altres (0,76%).
Història Fou fundada el 1782 sota la forma d'una factoria comercial amb el nom de Lourenço Marques. El 1877 va adquirir categoria municipal i el 1898 va esdevenir capital de la colònia portuguesa de Moçambic. A partir dels anys 40 i 50 del , la ciutat es va expandir a nivell comercial, industrial i residencial. miniatura|L'avinguda Central de Lourenço Marques (1905) Després que Moçambic va aconseguir la independència el 1975, va passar a dir-se Maputo. Aquest nou nom prové d'un eslògan del Frelimo que afirmava que alliberaria el país des del Rovuma fins al Maputo, referint-se als rius que marquen les fronteres nord i sud del país, respectivament. Un cop Moçambic independent, va prendre el nom de Maputo el 1976, segons decisió del primer president moçambiquès, Samora Machel. Des de llavors, la ciutat ha experimentat un gran creixement de la població a causa de la guerra a l'interior del país (1976-1992) i a la manca d'infraestructures a les regions rurals.
A més a més d'aquestes dues designacions, la ciutat i la seva àrea d'influència també foren conegudes per altres noms, com ara Baía da Lagoa, Xilunguíne o Chilunguíne (lloc on es parla portuguès), Mafumo, Camfumo o Campfumo (del clan dels M'pfumo, el regne més important que hi havia en aquesta regió), Delagoa i Delagoa Bay, essent aquesta darrera la designació més coneguda internacionalment almenys fins als primers anys del .
Presidents del consell municipal Data de presade possessió President de Consell ExecutiuGoverno de transiçãoAlberto Massavanhane17 de juny de 1980 António Hama Thay1 de desembre de 1982Gaspar Horácio Mateus Zimba28 de maig de 1983Alberto Massavanhane12 de març de 1987João Baptista Cosme20 de novembre de 1997Artur Hussene Canana
Data de presade possessióPresident de Consell Municipal Partit27 de novembre de 1998Artur Hussene CananaFrelimo19 de novembre de 2003Eneas da Conceição ComicheFrelimo7 de febrer de 2009David SimangoFrelimo7 de febrer de 2014David SimangoFrelimo Infraestructura esquerra|miniatura|Vista de Lourenço Marques, c. 1905 miniatura|Catedral de Maputo miniatura|L'Hotel Polana miniatura|Mercat Municipal de Maputo La zona central de Maputo és una ciutat planificada amb blocs quadrats i amples avingudes, amb traces portugueses i la seva arquitectura típica dels anys setanta. Després del cop militar de la Revolució dels Clavells (1974) a Lisboa, els refugiats portuguesos van fugir en gran nombre prop de la data de la independència (1975), i la manca d'habilitats i capital resultant, en el context d'una guerra civil ferotge i una mala gestió del govern, va contribuir. al seu estat d'abandonament en els anys posteriors a aquests fets.
La recuperació de la infraestructura antiga ha estat lenta i la majoria de promotors immobiliaris en els últims anys han decidit invertir en la construcció de nous immobles en comptes de rehabilitar cap de les existents. Les tarifes de propietat a la ciutat són altes a mesura que augmenta la inversió, un nombre més gran d'empreses esperen ubicar-se a poca distància dels aeroports, bancs i altres instal·lacions.
Maputo s'enfronta a molts reptes, com ara la mala infraestructura de transport i drenatge, que tenen profundes implicacions en els mitjans de vida de les persones, especialment en els assentaments informals. La regulació inadequada de la planificació i l'aplicació de la llei, així com la corrupció percebuda en els processos governamentals, la manca de comunicació entre els departaments governamentals i la manca de preocupació o coordinació governamental pel que fa als codis de construcció són els principals impediments per avançar en el desenvolupament de la infraestructura de Maputo, segons Climate & Xarxa de Coneixement del Desenvolupament.Future Climate for Africa .
Com a ciutat costanera, Maputo és especialment vulnerable als impactes de l'augment del nivell del mar, i el creixement de la població està pressionant cada cop més les zones costaneres.Using climate information to achieve long-term development objectives in coastal Ghana and Mozambique.
PROMAPUTO L'any 2007, el municipi de Maputo va iniciar un projecte per plantejar seriosament la rehabilitació de les infraestructures de la ciutat. PROMAPUTO va ser un projecte que va començar com a cooperació entre l'ajuntament local i l'Associació Internacional de Foment (IDA) del Banc Mundial. La primera fase (PROMAPUTO1) va tenir lloc entre el 2007 i el 2010 i es va dedicar principalment al desenvolupament dels sistemes, coneixements i planificació necessaris per donar suport a la revisió gradual de la infraestructura. El projecte es va dividir en diverses àrees clau i un pressupost destinat a cadascun, a saber: Desenvolupament Institucional, Sostenibilitat Financera, Planificació Urbana, Inversió i Manteniment en Infraestructures Urbanes, Desenvolupament Metropolità (serveis com la recollida i eliminació de residus). La dotació financera total per a aquesta fase va ser de 30 milions de dòlars. Poc es va fer, però.
esquerra|miniatura|Estació central de correus de Maputo
L'any 2011, PROMAPUTO2, va començar la segona fase del projecte. Aquesta fase havia de durar fins al 2015 i es van gastar un total de 105 milions de dòlars. El pla preveia un sistema informàtic, el Sistema Integrat d'Informació de Gestió Financera (IFMIS) juntament amb el Sistema d'informació geogràfica (SIG). Aquests sistemes suposadament ajudarien el municipi a controlar els seus pressupostos i gestionar les licitacions, mentre que el SIG permetria mantenir informació precisa sobre la ubicació del sòl i la titulació. S'haurien d'haver ampliat i millorat diverses carreteres i finalment es va completar l'avinguda Julius Nyerere. La sostenibilitat financera del projecte s'havia de garantir mitjançant la millora de la recaptació de l'impost sobre béns immobles (IPRA). El projecte també va coincidir amb la recent revisió del Reglament de Seguretat Viària i Circulació (finalització 2020) que era un sistema antiquat que no havia experimentat canvis des dels anys 50 del segle passat. Entre les noves regulacions, ara s'aplicarien greus sancions i multes a moltes accions perjudicials realitzades pels automòbils, com ara la contaminació, els sorolls forts i les maniobres il·legals.
Projectes de construcció