Les llengües arawanes o arauanes són una família de llengües indígenes de la selva amazònica de l'occident del Brasil i una part limítrofa del departament d'Ucayali, al Perú (selva amazònica sud-occidental). La família pren el seu nom d'una llengua actualment extinta de la família, l'arawá.
Classificació Classificació interna Les llengües i dialectes coneguts de la família arawá es poden agrupar en 6 idiomes diferenciats (les xifres entre parèntesis són el nombre de parlants):Dixon, 1999, p. 294.
A. Paumarí c. 870 parlants (1984).Ethnologue report for language code - Paumarí B. Madi, c. 480 (2005),Ethnologue report for language code - Jamamadí del que es coneixen tres dialectes estretament emparentats: 1. Jarawara (c. 180) (també conegut com Jaruára, Yarawara) 2. Jamamadí (c. 190) (també conegut com Yamamadi) 3. Banawá (c. 100) C. Sorowahá c. 130 (1995).Ethnologue report for language code - Suruahá (també conegut com Suruahá o Zuruahá) D. Dení-Kulina 1. Dení c. 750 (2002).Ethnologue report for language code - Dení 2. Kulina c. 780-1.265 (1997);Anatole V. Lyovin (1997). An Introduction to the Languages of the World. Oxford: Oxford University Press, p. 338. . 2.940 (2002).Ethnologue report for language code - Kulina (també conegut com Culina-Madijá, Culina) E. Arawá (també conegut com Arawá, Arua) (†, extingit el 1877, a causa del xarampió)Dixon, 1999, p. 294-295.
A més d'aquests grups Kaufman (1994) afegeix el Kanamanti com un subrupo de madi, encara que ni Dixon (1999) ni Gordon (2005) llisten aquesta variant, ja que consideren que es tracta d'un nom alternatiu del Jamamadi. Els Zuruahá o Sorowahá, van ser contactats per primera vegada el 1980, per Dan Everett, a una excursió de 3 dies a partir del territori dels Dení. Les primeres dades de la llengua van ser recollits en 1994.
Relació amb altres llengües Dixon que ha fet treball de camp sobre aquestes llengües i molts altres lingüistes la consideren com a família independent, no emparentada amb altres famílies veïnes. D'altra banda, sovint s'engloba a les llengües arauanas dins d'una hipotètica família macro-arawakana i alguns com a part d'una macrofamília amb les llengües tucanes. Tanmateix, l'evidència en favor d'aquestes dues últimes hipòtesis és feble.
Descripció lingüística Lèxic comparat Dixon (1999) proporciona la següent taula de pronoms personals: {|class=wikitable style="text-align:center" |- ! ! Dení !! Kulina !! Madí !! Yaruara !! Sorowahá !! PROTO-ARAWÁ
! 'jo' | owa || owa || owa || owa || aro || *o-wa |- ! 'tú' | tia || tiwa || tiwa || tiwa || taa || *ti-wa |- ! 'ell' | poni || poni || hini || hine || ini || *po-ni |- ! 'ella' | poa || powa || __ || hiwa || __ || *po-wa |} Els numerals en diferents llengües arauanas són: {|class=wikitable style="text-align:center" |- ! ! Dení !! Kulina !! Yamamadí !! Yaruára !! Banawá !! Sorowahá !! Paumarí ! PROTO-ARAUANO |- ! '1' | uhari-aru || ohari- || ohari (m)/ohare (f) || ohari || owaria || wan-zɨ | hoara-na (m) / hoara-ni (f) || *ohari- |- ! '2' | pama-ru || pama- || fame (m)/fama (f) || ɸama || fama || uhwama-zɨ | ɓami-ki || *pama- |- ! '3' | 2-S1 + 1-S₂ || || 2 one 1-S1 || || 2 one 1 || 2-S1 + 1-S₂ || a-hoara-bakosiki || *2+1 |- ! '4' | 2-S₃ + 2-S₃ || || 2 one 2-S₂ || || 2-S1 2-S1 || 2 'pares'|| aako-ɓama-hakhamaki || *2+2
Referències
Bibliografia
Categoria:Llengües arawanes Categoria:Llengües del Brasil Categoria:Llengües del Perú