Camillo Berneri (Lodi, Llombardia, 1897 - Barcelona, 5 de maig de 1937) fou un anarquista italià.
Lluità a la Primera Guerra Mundial i es va fer membre de la Unione Anarchica Italiana. Més tard fou professor de filosofia a la universitat de Camerino (Marques), però s'exilià a França el 1926 quan Benito Mussolini va prendre el poder. D'allí en fou expulsat i viatjà per Alemanya, Països Baixos, Luxemburg i Suïssa.
En començar la guerra civil espanyola s'uní a la columna italiana de la divisió Ascaso amb Carlo Rosselli, que lluità a favor de la Segona República Espanyola a Osca i Monte Pelado, junt a la Brigada Matteotti.
Fundà a Barcelona el setmanari anarcosindicalista italià Guerra di Classe (1936). També col·laborà a La Revista Blanca i envià una carta a Federica Montseny criticant la participació de la CNT al govern. Fou segrestat de casa seva i assassinat a trets pels carrers de Barcelona, juntament amb Francesco Barbieri, per escamots comunistes durant els Fets de Maig del 1937.
Obres Mussolini alla conquista delle Baleari (1937) L'operaiolatrìa Il lavoro attraente El delirio racista Le Juif antisémite Lo spionaggio fascista all'estero Mussolini normalizzatore Le péché originel La donna e la garçonne Guerre de classes en Espagne Pensieri e battaglie Pietro Kropotkine federalista Il cristianesimo e il lavoro
Referències
Enllaços externs
Camillo Berneri Page a Libcom Camillo Berneri Page a Anarchist Encyclopedia Escrits de Camillo Berneri
Categoria:Anarquistes italians Categoria:Persones de Lodi Categoria:Víctimes d'assassinat Categoria:Filòsofs italians Categoria:Militars italians de la Primera Guerra Mundial Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Professors de la Universitat de Camerino Categoria:Militars llombards Categoria:Polítics llombards Categoria:Filòsofs morts al segle XX Categoria:Filòsofs nascuts al segle XIX Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics italians morts al segle XX