Landoque és una llengua indígena americana parlada per uns pocs centenars d'indígenes andoques al curs del riu Caquetá a Colòmbia, i actualment en declivi.Ethnologue Pertany al grup de llengües andoque-urequena.

En 2000 es va censar que hi havia 610 parlants en l'àrea del riu Anduche, aigües avall d'Araracuara (Amazones, Colòmbia); 50 d'ells eren monolingües en aquesta llengua. Anteriorment la llengua també es parlava al Perú. El 80% dels parlants parlen fluidament espanyol. El 2007 havien baixat a 370 parlants.

Parentiu Generalment es considera que l'andoque és una llengua aïllada,Aschmann, 1993 encara que uns certs autors com Kaufman (1994), hagin proposat que podria estar llunyanament emparentat amb les llengües bora-witoto.

Descripció Fonologia Vocals Anteriors Centrals Posteriors Tancades Mitjanes Oberta Son nou vocals orals i sis nasals, que poden tenir to alt o baix.

Consonants labial alveolar palatal velar glotalOclusives sordes Oclusives sonores nasals fricativa sordes

Classificadors El subjecte no apareix com un nom o substantiu nu, sinó que va acompanyat de marques de gènere o classificadors nominals (que indiquen coses relatives a la geometria). Aquests classificadors nominals són: animades masculines presents (-ja-) absents (-o-) femenines presents (-î-) absents (-ô-) col·lectiu (-ə-) inanimades tou (-o-) rígid o allargat (-o-) uns altres (-ʌ-)

Les marques de persona subjecte poden ser o- ("jo"), ha- ("tu"), ca- ("nosaltres") kə- ("vosaltres").

El predicat verbal adjectiu té un sufix que concorda amb l'índex del subjecte: -ʌ per a animats i tous; -o per a rígid o allargat; -i per als altres. A més es marca amb prefixos que indiquen manera, direcció o aspecte i infixos de temps. El predicat nominal (el que alguna cosa és en si mateix) no tenen sufix de concordança ni prefix dinàmic, però sí que poden presentar infix de temps i manera, com verb. Les altres funcions argumentals (beneficiari, instrumental, locatius) apareixen fora del verb sota la forma d'índexs sufijados per una marca de cas. Hi ha 11 sufixos casuals.

Epistèmics D'altra banda l'oració té marques de coneixement o epistèmics segons l'emissor sap del fet per coneixement propi, o si per haver-ho sentit d'una altra persona, o bé per deducció, etc.

A més existeix una marca -nokó de focalització del relat, bé sigui destacant els protagonistes o indicant el moment cúlmine del relat. En la llengua existeixen recursos per a representar l'acció des del punt de vista del subjecte o un altre dels participants, o bé des del punt de vista d'un observador exterior.

Vocabulari Llista Swadesh de l'andoque segons Landaburu (2000):Landaburu, Jon. 2000. La Lengua Andoque. In González de Pérez, María Stella and Rodríguez de Montes, María Luisa (eds.), Lenguas indígenas de Colombia: una visión descriptiva, 275-288. Santafé de Bogotá: Instituto Caro y Cuervo.

№ Català Andoque 1. jo o-ʔɤ 2. tu ha-ʔɤ 3. nosaltres kẽ-ʔɤ̃ 4. això ʌɲẽ́ 5. fulla -sedɤ̃ 6. aquell ʌdí 7. qui? kó-i 8. què? hi-ʌ g. no hʌ́ʌ-bã́ 10. tots sí-õ-kɤ̃ 11. molts hʌ́ʌ-pãã́, ɯ́ɯ-kɤ̃ 12. llarg bɤ̃kɤ̃- 13. un ʌisidé 14. dos ʌ-ʌ́hʌbã́ 15. gran ĩʔõ-kɤ̃ 16. gos ĩɲõ 17. uʔ-pãã́-ɲé-ʌ 18. dona tiʔi 19. home ʝóʔhʌ 20. peix bei 21. ocell hiʌɸo 22. poll táʔsi 23. cua -dɤ̃ta 24. arbre kɤ̃́ʔɤ̃dɤ 25. llavor -tapi 26. arrel -ɲeko 27. escorça -tasi 28. pell -tasi 29. carn -ɤ̃ta 30. sang -duʔs 31. os -tadɤ̃ 32. greix kẽɤ̃i 33. ou -hádɤ 34. banya -si 35. ploma -ɲeɸʌ 36. aturat taɲe- 37. cabell ka-tai ʌka-be 38. cap -tai 39. orella -bei 40. ull -ʔákʌ 41. nas -pɤta 42. boca -ɸi 43. dent -kódi 44. llengua -sodɤ̃ 45. genoll -kodoi 46. urpa, ungla -sikopɤ 47. peu -dʌka 48. mà -dobi 49. panxa -tura 50. coll -ɲekɤ̃́i 51. pits -ɲeé 52. cor -pĩ́tú 53. fetge -tú 54. beure -kóʔ- 55. menjar -baʔi- 56. mossegar -ʝu- 57. veure -do- 58. escoltar -tó- 59. saber -do- 60. dormir -pʌ- 61. morir ĩ-hʌ́ʌ- 62. matar -buʔ- 63. nedar -ɲṍẽi- 64. volar -bu- 65. caminar -tá- 66. venir da-ɤ̃- 67. allitat se-aɲe- 68. donar -ĩ- 69. sentat ʝi-ɸɤʌ́-aɲe- 70. dir -kɤ̃-/-ẽʔ- 71. sol ĩɒ̃ 72. lluna pódɤɤ̃ 73 estrella ɸʌʔko 74. aigua dúʔu 75 pluja dɤ-i 76. pedra ɸisi 77. arena poʔsɒ̃ɤ̃ 78. terra ɲṍʔĩ 79. núvol bóasiakʌi dɤ̃kɤ̃ 80. fum bóasiakʌi 81. foc ʌʔpa 82. cendra pʌtakoi 83. cremar -du- 84. camí dubɤ, õbɤ 85. turó toʌ́i 86. vermell peo- 87. verd paʝo- 88. groc dóɒ- 89. blanc poʔté 90. negre uo- 91. nit hʌʔpʌ́ʌ 92. calent pã- 93. fred dõsi-ko- 94. ple ɸiʔ 95. nou pá- 96. bo ɸɤɲe- 97. rodó -tude ('bola') 98. sec ʝɒʔɒ- 99. nom -ti

Notes

Bibliografia Aschmann, Richard P. (1993). Proto Witotoan. Publications in linguistics (No. 114). Arlington, TX: SIL & the University of Texas at Arlington. Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. . Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.). Dallas, TX: SIL International. . (Online version: http://www.ethnologue.com). Greenberg, Joseph H. (1987). Language in the Americas. Stanford: Stanford University Press. Kaufman, Terrence. (1994). The native languages of South America. In C. Mosley & R. E. Asher (Eds.), Atlas of the world's languages (p. 46-76). London: Routledge.

Categoria:Llengües de Colòmbia