fou un historiador català, considerat un dels deixebles més destacats de Jaume Vicens i Vives. Les seves aportacions van ser fonamentals per a entendre la història de l'evolució de la població de Catalunya i de l'Estat espanyol, així com de la Revolució Industrial.
Biografia Va estudiar batxillerat a l'Institut de Girona i al Liceu Francès de Barcelona. El 1957 es doctorà en història a la Universitat de Barcelona després d'haver ampliat estudis a Tolosa de Llenguadoc, París (1953) i a la Università degli Studi de Pavia (1955). Fou lector de català i castellà a la Universitat de Liverpool (1958-1959) i professor d'història econòmica a la Universitat de Barcelona de 1956 a 1967, catedràtic a la Universitat de València el 1968-1969 i el 1970-1980 a la Universitat Autònoma de Barcelona, per tornar novament el 1981 a la Universitat de Barcelona.
El 1972 va fundar amb Gabriel Tortella Casares l'Associació Espanyola d'Història Econòmica (AEHE), de la qual fou president de 1994 a 1997. També fou el primer president de l'Associació de Demografia Històrica (ADEH) entre 1983 i 1991. Va ser fundador i director de la Revista de Historia Industrial des de 1992. Va ser membre de la Unió Internacional per a l'Estudi Científic de la Població, i forma part de la comissió encarregada de redactar el nou diccionari demogràfic encarregat per les Nacions Unides.
Va col·laborar en nombroses revistes d'història espanyoles i estrangeres, i es va especialitzar en estudis històrics sobre població i industrialització tant a Catalunya com a Espanya. El 1997 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, el 2000 el Col·legi d'Economistes de Catalunya el va distingir com a col·legiat d'honor i el 2009 va rebre el premi de l'AEHE a la Trajectòria Acadèmica. En els darrers anys va estar vinculat a la Universitat Pompeu Fabra, on va impartir cicles de conferències sobre història econòmica de Catalunya. La Universitat Pompeu Fabra el va nomenar doctor honoris causa el 2010La UPF nomena Jordi Nadal Oller doctor honoris causa al web de l'UPF, 28 de maig de 2010 i la Universitat de Girona el 2013.
Obres La population catalane de 1553 à 1717. L'immigration française et les autres facteurs de son développement (1960), amb Emili Giralt i Raventós La población española (siglos XVI a XX) (1966) El fracaso de la revolución industrial en España, 1814-1913 (1975) Història de la Caixa de Pensions (1981) Catalunya, la fàbrica d'Espanya (1986), amb J. Maluquer Sant Martí de Provençals, pulmó industrial de Barcelona (1847-1992) (1992), amb X. Tafunell Historia económica de España (1987), director Bautismos, desposorios y entierros. Estudios de historia demográfica (1992) Moler, tejer y fundir. Estudios de historia industrial (1992) La cara oculta de la industrialización española (1994) España en su cénit (1516-1598) (2001)
Referències
Enllaços externs
Biografia al web de l'AEHE
Categoria:Cassanencs Categoria:Historiadors catalans del sud contemporanis Categoria:Professors de la Universitat de València Categoria:Creus de Sant Jordi 1997 Categoria:Premis Narcís Monturiol Categoria:Membres de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Girona Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra Categoria:Premis Nacionals d'Investigació Pascual Madoz Categoria:Estudiants d'història de la Universitat de Barcelona Categoria:Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Professors de la Universitat de Barcelona Categoria:Professors de la Universitat Autònoma de Barcelona Categoria:Docents del Gironès Categoria:Professors d'història catalans Categoria:Historiadors del Gironès