El guambià, namuy wam, nam trik o mogüez és una llengua indígena parlada pel poble misak (també anomenats guambians) al departament del Cauca a Colòmbia. El parentiu més estret d'aquesta llengua es dona amb la llengua totoró, parlades en el municipi de tal nom, i amb la llengua coconuco.Curnow et Liddicoat, 1998, p. 404-405. És parlada per individus. Diagnóstico de la situación del pueblo indígena Guambiano, a www.derechoshumanos.gov.co
Fonologia Té cinc fonemes vocàlics i 17 consonàntics, entre els quals es destaquen com a peculiaritat les consonants retroflexes.Curnow et Liddicoat, 1998, p. 386.
Vocals {| class=wikitable ! ! Anteriors ! Centrals ! Posteriors |- ! Altes | align=center | i | align=center | | align=center | u |- ! Mitjanes | align=center | e | align=center | ø | align=center | |- ! Baixes | align=center | | align=center | a | align=center |
Consonants El següent quadre dona els fonemes (signe AFI) i l'ortografia comuna usada per a aquests fonemes: {| class=wikitable ! ! labial ! alveolar ! retroflexa ! palatal ! velar |- align=center ! oclusives sordes | style="font-size:larger;" |pp | style="font-size:larger;" |tt
| style="font-size:larger;" |kk |- align=center ! africades | | style="font-size:larger;" |ʦts | style="font-size:larger;" |ʈʂtš | style="font-size:larger;" |ʨç | |- align=center ! nasals | style="font-size:larger;" |mm | style="font-size:larger;" |nn | | style="font-size:larger;" |ɲñ | |- align=center ! align=left | fricatives | | style="font-size:larger;" |ss | style="font-size:larger;" |ʂš | style="font-size:larger;" |çŝ | |- align=center ! laterals | | style="font-size:larger;" |ll | | style="font-size:larger;" |ʎly | |- align=center ! vibrants | | style="font-size:larger;" |rr
|- align=center ! aproximant
| style="font-size:larger;" |jy | style="font-size:larger;" |ww |} El grup de consonants sordes p, t, ts, tš, ç, k es realitzen com a sonores b, d, dz, dζ [ɖʐ], J [ɟ], g [ɡ], després d'una nasal o una alveolar; i a més les del grup p, tš, k, es realitzen com a fricatives sonores β, ζ [ʐ], γ [ɣ], entre vocals i al final de la paraula; o com fricatives f, š, x, al final de la paraula. Les retroflexes ʂ, ʈʂ són apicals. La consonant k es palataliza abans de i (ky / ç). La consonant n sona m abans de p o b.
El parenostre en guambià És una mostra del sincretisme producte de la colonització, a partir d'allí, els Misak s'han plantejat recuperar les seves tradicions a través de diferents mecanismes que van connectats per la seva consigna de «recuperar la terra, per a recuperar-ho tot». Ñimpe Tiuspa waminchip pѳntrappe, ѳyah chintrikai: Namui Mѳskai srѳmpalasrѳ wapik, ñui munchipe tapikweintѳ tarѳmara, newan tap intik kѳntrun. Ñi aship karup pasraipe pirau latrѳpitchap amѳ, srѳmpalasrѳ latawei yu piraukucha, Ñi maik maramtiik kѳpen, treekwei marik kѳntrai. Kualѳmmѳrik nam mamik maik palapikwan mѳi tranѳp, namui kaik mariilan ulѳ paimѳ, pesannatruntrik chip, nam namun kaik marѳpelan ulѳ paimѳ, pesannawa kѳtrѳmisrѳp lataitѳwei. Chikѳpen namun kekѳtrѳsrkѳntraptiik pѳntrѳpene, truwane namun ampashmѳtruntrik. Masken tru kaikweinukkutrimpe tarѳmartra. Kakente, tru aship karup waipa, marampurap mariipa, purѳ nuik, purѳ tapiipape manakatik Ñuin kѳn chip.
Referències
Bibliografia Pachón, Ximena "Guambía" 1987: Introducción a la Colombia Amerindia: 235-248. Instituto Colombiano de Antropología; Bogotá. Vásquez de Ruiz, Beatriz 1988: La predicación en Guambiano; CCELA, Universidad de Los Andes, Bogotá. ISSN 0120-9507 Curnow, Timothy Jowan; et Liddicoat, Anthony J., The Barbacoan Languages of Colombia and Ecuador, Anthropological Linguistics, 40:3, p. 384-408, 1998.
Enllaços externs La Nación Originaria Misak en Movimiento. Artículo de Yuri Leveratto sobre el posible origen de los guambianos y la recuperación de sus traducciones antiguas. La escritura en el idioma guambiano.
Categoria:Llengües barbacoanes Categoria:Llengües de Colòmbia