Els yaruros o pumé són un grup indígena que habita en Veneçuela, prop del riu Orinoco, en 42 comunitats en les riberes i zones interfluvials dels rius Arauca, Cunaviche, Capanaparo, Riecito i Meta i, en menor quantitat, en alguns centres urbans pròxims. Algunes famílies viuen en Colòmbia, 136 persones, 61 a la comunitat del resguardo indígena de caño Mochuelo, Casanare. S'estima que actualment són unes 10 000 persones. miniatura|Homes pumé del riu, campament d'estiu (1939) miniatura|Dones pumé del riu, campament d'estiu (1939) El poble yaruro es divideix en dos subgrups: els yaruro del riu, que viu al llarg dels principals drenatges fluvials del riu Orinoco, i els yaruro de la sabana, més nòmada que resideix als Llanos.
Origen del nom La paraula "Yaruro" va ser emprada pels primers exploradors i colons espanyols per referir-se als pumé i encara s'utilitza habitualment a Veneçuela. El terme ha estat utilitzat per grups indígenes veïns com els Guahibo, Hiwi i Chiricoa, que probablement són la font d'aquest nom adoptat pels espanyols. "Yaruro" probablement deriva del verb "yoro" en la llengua pumé, que significa "donar". El terme "Yaruro" és pejoratiu, es refereix a les sol·licituds de béns materials o aliments procedents de forasters percebuts com a rics pels pumé, i el seu significat es pot glossar en anglès americà com a "Gimmees". La gent es refereix a si mateixa com el pumé (que significa "humà real") que també serveix com a nom de la seva llengua. "Yaruro" ha estat substituït per "Pumé" a la majoria de la literatura antropològica i per alguns usos del govern veneçolà que són sensibles a les qüestions indígenes. Històricament també han estat coneguts per altres noms com Llaruro, Yaruru i Yuapín."Pumé." Ethnologue. Retrieved 14 Sept 2013.
Llengua La llengua pumé no està classificada, encara que es considera una llengua Macrotxibtxa. S'han publicat algunes bones investigacions lingüístiques sobre la llengua pumé. Actualment és àmpliament parlat pel poble pumé, especialment entre els pumé de la sabana, que són principalment monolingües. La majoria de les poblacions del riu Pumé tenen almenys alguns membres, principalment homes, que són bilingües en espanyol i Pumé. Parts de la Bíblia es van traduir a Pumé el 1999.
Habitatge Els pumé de la sabana són un grup mòbil de caçadors-recol·lectors que canvien la seva residència principal durant cada estació seca i humida. Viuen en petites estructures de palla durant l'estació seca i en estructures més robustes de fulles de palma durant les estacions humides. A més d'aquests dos grans moviments estacionals, els pumé fan campaments temporals per pescar, recollir matèries primeres i organitzar els moviments cap als seus principals campaments de temporada seca i humida. Els Pumé del riu antigament era lleugerament nòmades (encara que no tant com els de la sabana), però actualment són sedentaris. Molts del pumé del riu construeixen ara formes d'arquitectura més híbrides que combinen materials i dissenys tradicionals i d'influència criolla.
Referències
Bibliografia Besnerais, Henry le. 1954. Contribution à l'étude des Indiens Yaruro (Vénézuéla): quelques observations sur le territoire, l'habitat et la population. Journal de la Société des Américanistes XLIII:109-122 Barreto, Daisy J. & Pedro J. Rivas 2007. "Los Pumé (Yaruro)." In Salud Indígena en Venezuela, Vol. 2, edited by G. Freire and A. Tillet, p. 247–329. Direccón de Salud Indígena, Ministerio del Poder Popular para la Salud, Gobierno Bolivariano de Venezuela, Caracas. Gragson, Ted L. 1989. "Allocation of time to subsistence and settlement in a Ciri Khonome Pumé village of the Llanos of Apure, Venezuela." Ph.D. thesis. Pennsylvania State University, Pittsburgh
Greaves, Russell D. 1997. "Ethnoarchaeological investigation of subsistence mobility, resource targeting, and technological organization among Pumé foragers of Venezuela." Ph.D. thesis. Albuquerque: University of New Mexico. Greaves Russell D. 1997. Hunting and multifunctional use of bows and arrows: ethnoarchaeology of technological organization among Pumé hunters of Venezuela. In Projectile Technology, edited by H. Knecht, p. 287–320. Plenum Press, New York.
Kramer, Karen L. and Russell D. Greaves. 2016. "Diversify or replace: what happens when cultigens are introduced into hunter-gatherer diets." In Why Forage? Hunters and Gatherers in the Twenty-First Century, edited by B. F. Codding and K. L. Kramer, p. 15–42. School for Advanced Research Press and University of New Mexico Press, Santa Fe, Albuquerque.
Leeds, Anthony. 1961. "The Yaruro incipient tropical forest horticulture: possibilities and limits." In The Evolution of Horticultural Systems in Native South America: Causes and Consequences, edited by J. Wilbert, p. 13–46. Antropológica Supplement No 2. Editorial Sucre, Caracas.
Mitrani, Philippe. 1988. "Los Pumé (Yaruro)". In "Los Aborígenes de Venezuela, Vol. III, Etnología Contemporánea II", edited by Jacques Lizot p. 147–213. Fundación La Salle de Ciencias Naturales, Monte Avila Editores, Caracas. Orobitg Canal, Gemma. 1998. Les Pumé et leurs rêves:êtude d'un groupe indien des plaines du Venezuela. Ordres Sociaux, Éditions des Archives Contemporaines, Países Bajos, Amsterdam, Petrullo, Vincenzo. 1939. "The Yaruros of the Capanaparo River, Venezuela." Anthropological Papers 11, Bureau of American Ethnology Bulletin 123. p. 161–290. Smithsonian Institution, Washington, D.C. Yu, Pei-Lin. 1997. Hungry Lightning: Notes of a Woman Anthropologist in Venezuela. University of New Mexico Press, Albuquerque.
Enllaços externs Diccionari yaruro online a IDS Ethnoarchaeology among the Pumé
Categoria:Grups humans de Veneçuela