El sapé o kaliana és una llengua extingida recentment parlada al llarg del riu Paragua i del riu Karuna. A mitjan dècada de 1900 només hi havia unes quantes dotzenes de parlants i, cap a la dècada del 2000, només es trobaven alguns parlants d'edat avançada. Sapé pot ser una llengua aïllada.
Documentació El sapé és una de les llengües existents amb més poca atestació a Amèrica del Sud, i no hi ha una descripció lingüística completa de la llengua més que les llistes de paraules disperses.Hammarström, Harald. 2010. 'The status of the least documented language families in the world'. In Language Documentation & Conservation, v 4, p 183 Dixon and Aikhenvald, 1999, The Amazonian Languages, p 343.
Les llistes de paraules han estat recollides per Armellada & Matallana (1942),Armellada, Cesareo de & Baltasar de Matallana. 1942. Exploración del Paragua. Boletín de la Sociedad Venezolana de Ciencias Naturales 8, 61-110. Migliazza (1978),Migliazza, Ernest C. 1978. Maku, Sape and Uruak languages current status and basic lexicon. Anthropological Linguistics 20(3), 133-140. Walter Coppens,Coppens, Walter. 2008 . Los Uruak (Arutani). In Miguel Ángel Perera (ed.) Los aborígenes de Venezuela, 2nd edition, Volume 2, 705-737. Caracas: Fundación La Salle de Ciencias Naturales/Instituto Caribe de Antropología y Sociología. i Francia Medina.Medina, Francia. 2008. Los Sapé: notas sobre su situación presente y actualización bibliográfica. In Miguel Ángel Perera (ed.) Los aborígines de Venezuela, 2nd edition, Volume 2, 739-746. Caracas: Ediciones IVIC, Monte Ávila Editores, ICAS, Fundación La Salle. Hi ha quaderns de camp inèdits de Fèlix Cardona i Puig dels anys 1930-1940 que contenen dades lingüístiques del sapé.
Perozo et al. (2008: 175-176) també va ser capaç de recollir 44 paraules i 5 frases breus de semiparlants que vivien als pobles ninam de Boca de Ichún i Kavamaikén i al poble pemon de Karunkén a Veneçuela.Perozo, Laura, Ana Liz Flores, Abel Perozo, i Mercedes Aguinagalde. 2008. Escenario histórico y sociocultural del alto Paragua, Estado Bolívar, Venezuela. In Josefa Celsa Señaris, Carlos A. Lasso & Ana Liz Flores (eds.) Evaluación rápida de la biodiversidad de los ecosistemas acuáticos de la cuenca alta del río Paragua, Estado Bolívar, Venezuela, 169-180, 302-308. Arlington, VA: Conservation International. Alguns dels semiparlants sapé s'han traslladat a Yuwapí Merú, un poble situat al Paragua Mitjà. També hi pot haver semiparlants de sapé que viuen al poble pemon de Venevené (Benebené, Veneveken).
Loukotka (1968) Loukotka (1968) llista els següents ítems bàsics de vocabulari per a Kaliána.
{| class="wikitable sortable" ! glossa !! Kaliána |- | un || koki |- | dos || ikiria |- | tres || komoña |- | cap || koyanukú |- | ull || kam-kukú |- | dents || kaká |- | home || mínõ |- | aigua || inám |- | foc || txokó |- | sol || yám |- | manioc || téntu |- | jaguar || pudzyín |- | casa || enaĩ |} Situació sociolingüística Segons Rosés Labrada i Medina (2019), els darrers parlants fluents de sapé van ser Elena Lezama, que va morir el 2004, i Ramón Quimillo Lezama, que va morir el novembre de 2018. Tot i així, queden almenys 2 semiparlants.Jorge Emilio Rosés Labrada & Francia Medina (2019). Sapé (Venezuela) — Language Snapshot. In Peter K. Austin (ed.) Language Documentation and Description, vol 16. London: EL Publishing. p. 169-175. Situat tradicionalment al llarg del riu Karún i del riu Paragua superior, la majoria dels sapé s'han assimilat a pobles de parla pemon.
Contacte lingüístic Jolkesky (2016) assenyala que hi ha semblances lèxiques amb les llengües warao, txibtxa, Puinave-Kak, Jirajara, Tukano (especialment cubeo i wanano), arutani, i máku a causa del contacte.
Les similituds amb el txibtxa són principalment amb el subgrup Magdalena.
Referències
Categoria:Llengües de Veneçuela Categoria:Llengües ameríndies