Les llengües salibanes o llengües saliba-piaroa és una família lingüística proposada de llengües ameríndies situades a la conca mitjana de l'Orinoco, que forma una illa independent dins d'una zona de Veneçuela i Colòmbia (Llanos septentrionals) dominada per ètnies de parla carib i arawak.
Els piaroa es localitzen en la seva majoria a Veneçuela (12 mil persones) al marge dret del riu Orinoco, prop de Puerto Ayacucho en terres que són part de la selva muntanyenca, on hi ha rius, llacunes i petites extensions de sabanes. Les comunitats es troben prop de rierols i rius, per la qual cosa tenen peixos en abundància segons l'època de l'any. A Colòmbia, a la regió de Manaveni, Vichada viuen uns 700 piaroa i a Veneçuela uns altres 12 mil. Denominen la seva llengua de'aruwa.
El sáliba per la seva part compta amb uns 1.300 parlants a Arauca i Casanare, a Colòmbia.
Classificació La pertinença d'aquestes dues llengües a una família lingüística va ser establerta per primera vegada pel jesuïta Filippo Salvatore Gilii en 1782 i va ser confirmada per altres jesuïtes i els agustins que els van succeir en les missions.
Paul Rivet el 1920 va publicar un detingut estudi comparatiu i gramatical que va demostrar l'afinitat de les dues llengües, que la tradició oral sáliba recalca i considera com a part de l'origen comú de tots dos pobles.
Totes les classificacions posteriors han mantingut l'existència d'aquesta família, però diferents autors han proposat agregar altres llengües: Mako del Ventuari i Cunucunuma; Tinigua del riu Guayabero; pamigua del Meta i hoti de Veneçuela. El mako és en realitat un dialecte piaroa i, per tant, part de la família. Castellví (1940, 1941) i diversos experts opinen que el tinigua, el pamigua i el majigua formen una família independent sense relació pròxima amb la sáliba-piaroa; i possiblement és més pròxima a la llengua andaquí. Una classificació recent vincula Sáliba–Piaroa amb el hoti com la família jodi–sàliba.Labrada, Rosés; Emilio, Jorge (2015). "Jodi-Saliban". Glottolog 2.7. Jena: Max Planck Institute for the Science of Human History. Les semblances de la família sáliba-piaroa amb la llengua hoti han estat considerades com préstecs de paraules per veïnatge i s'ha proposat classificar el hoti dins de les llengües makú (Henley et al. 1996); no obstant això, Jolkesky (2009) proposa un tronc lingüístic macro-daha en el qual inclou la família sàliba i les llengües hoti, andoque i ticuna, registrant un relativament alt percentatge de cognats de 39 i 42% entre la llengua ticuna i les llengües sáliba-piaroa, respectivament.
Classificació de les llengües (nombre de parlants): Wirö (maco): 2.500 (2002)Ethnologue report for language code - Maco Piaroa: 12.000 (1997);Anatole V. Lyovin (1997). An Introduction to the Languages of the World. Oxford: Oxford University Press, p. 353. . 12.280 (2001);Ethnologue report for language code - Piaroa 12.000 (2002)Kenneth Katzner (2002). The languages of the world. Nova York: Routledge, p. 368. Sàliba: 1.560 (1993);Ethnologue report for language code - Sáliba 2.022 (1997)
Descripció lingüística Fonologia La llengua sáliba és parlada a la vora del riu Meta i en el marge dret del riu Casanare, en els departaments Casanare i Vichada, Colòmbia, i a la vall de l'Orinoco a Veneçuela per unes dues mil persones. Benaissa (1979) ha proposat aquesta fonologia per al sáliba:
Les seves vocals són a, i, i, o, o, orals i nasals. orals nasals anteriorcentralposterioranteriorcentralposterior tancades mitjanes obertes Consonants labial alveolar palatal velar labiovelar glotal oclusives sordes oclusives sonores nasals fricatives sordes fricatives sonores laterale vibrants múltiples aproximant Les seves consonants (oclusiva labiovelar sorda), (oclusiva labiovelar sonora), ' (tancament glotal), m, n, ñ, f (fricativa bilabial sorda), v (fricativa bilabial sonora), s, x (fricativa vetllar), h (fricativa glotal sorda), l, r, rr i la semivocal w. Els verbs es conjuguen de manera que la persona s'indica en quatre tipus diferents de conjugació: dos amb infixos, una amb prefixos i una altra amb sufixos. Amb sufixos o infixos es determinen el temps i mode.
Gramàtica Aquestes llengües tenen distincions de gènere (masculí animat, femení aminat i inanimat). A més els inanimats s'agrupen en classes semàntiques associades a determinat classificador. Quan s'usen per exemple numerals per a comptar coses inanimades aquests incorporen un classificador segons la casi semàntica dels objectes comptats.
Comparació lèxica Els numerals en diferents llengües salibanes són: {|class=wikitable style=text-align:center; |- ! GLOSSA ! Sáliba ! Piaroa !! wirö (macu) ! |PROTO-SALIBANO |- | '1' || hoto- (anim)hi-/ɟo-/ɟe- (inan) || -tetæ (anim)hi-/yo- (inan) | bakʷ-CL|| *-te (anim)*hi-/ɟo-/ɟe-CL-te (inan) |- | '2' || tuxu- (anim)to-/tõ- (inan) || tɑ̃hũ (anim)to-/ta- (inan) | d-CL-latahi? || *toxu- (anim)*to-CL- (inan) |- | '3' || xedoba- (anim)xe-CL-badi (inan) || wæme-tukʷæ (anim)wæba-CL-tukʷæ (inan) | wap-CL-kʷa|| *wam-CL-kʷæ |- | '4' || bahĩɡo- (anim)bahĩɡV (inan) || pahakʷænɨñætɨ (anim)pahakʷænɨa-CL (inan) | ɨˀwehemu hawa-CL || *pahakʷV- |- | '5' || (sĩko-) || himɨte | bãkʷamu hawa-CL || *himɨte (hawa) |- | '6' || || kʰoromɨtʰɨnɨ yomɨte || || |- | '7' || (siete-) || || || |- | '8' || (oço-) || || || |- | '9' || || || || |- | '10' || || || || |} A la taula anterior només s'han inclòs les arrels del numeral no les marques de gènere i els clítics que aquests solen requerir quan s'usen inserits en una oració. Els termes entre parèntesis són préstecs de l'espanyol. Les abreviatures "anim" i "inam" es refereixen a entitats animades i inanimades.
Referències
Bibliografia Gilij, Filippo Salvadore 1782: Sagio di Storia Americana t. III: 212, 383-384. Roma. Rivet, Paul 1920: "Affinités du Saliva et du Piaroa"; Journal de la Société des Américanistes de Paris XII: 11-20. Castellví, Marcelino 1940. "La lengua Tinigua" 'Journal de la Société des Américanistes de Paris XXII: 93. 1941: "Bibliografía de la familia lingüística Piaroa-Saliba"; IV Congreso Interamericano de Bibliografía y Bibliotecas IV: 238-242. Washington. Benaissa, Taik 1979: "Fonología del sáliba"; Sistemas fonológicos de idiomas colombianos'' IV: 89-98. Editorial Townsend, Lomalinda. Henley, Paul; Marie-Claude Mattéi-Müller y Howard Reid 1996: "Cultural and linguistic affinities of the foraging people of North Amazonia: a new perspective"; Antropológica 83: 3-37. Caracas. Jolkesky, Marcelo P. V. 2009. "Macro-Daha: reconstrução de um tronco lingüístico do noroeste amazônico". Comunicação apresentada no I Congresso Internacional de Lingüística Histórica (ROSAE).
Enllaços externs Diccionario sáliba-español Acc. marzo, 2015
Categoria:Llengües ameríndies