El comte fou un filòsof, poeta, assagista, anglòfil, crític d'art i col·leccionista d'art. Era un home molt il·lustrat, un expert en newtonisme, arquitectura i òpera. Va ser amic de Frederic el Gran i d'alguns pensadors i científics destacats del seu temps: Voltaire, Jean-Baptiste de Boyer, marquès d'Argens, Pierre-Louis Moreau de Maupertuis i l'ateu Julien Offray de La Mettrie. Lord Chesterfield, Thomas Gray, George Lyttelton, Thomas Hollis, Metastasio, Benet XIV i Heinrich von Brühl es trobaven entre els seus corresponsals.
Biografia Algarotti va néixer a Venècia com a fill d'un ric comerciant. El seu pare i el seu oncle eren col·leccionistes d'art. A diferència del seu germà gran Bonomo, no va entrar a la companyia, sinó que va decidir convertir-se en autor. Francesco va estudiar ciències naturals i matemàtiques a Roma i Bolonya amb Francesco Maria Zanotti i el 1728 va experimentar amb l'òptica. (Zanotti es va fer amic de tota la vida.) Va ser educat a la seva Venècia natal, a Roma i Bolonya. La seva curiositat juvenil el va portar a viatjar extensament i va visitar París per primera vegada als seus vint anys. Allà la seva urbanitat, la seva conversa brillant, el seu bon aspecte i la seva versàtil intel·ligència van impressionar ràpidament intel·lectuals com Pierre-Louis Moreau de Maupertuis i Voltaire. Dos anys més tard va estar a Londres, on va ser nomenat membre de la Royal Society. Es va veure embolicat en un animat triangle amorós bisexual amb el polític John Hervey i Lady Mary Wortley Montagu.Rictor Norton, "John, Lord Hervey: The Third Sex", The Great Queens of History. Updated 8 August 2009 Algarotti va marxar a Itàlia i va acabar el seu Neutonianisme per lle dame ("Newtonism for Ladies") (1737 - dedicat a Bernard le Bovier de Fontenelle) - un treball format per informació sobre astronomia, física, matemàtiques, dones i ciències i educació.
Carrera Algarotti havia conegut Antiokh Kantemir, un diplomàtic, poeta i compositor moldau.'By the Banks of the Neva': Chapters from the Lives and Careers of the ... By Anthony Glenn Cross Va ser convidat a visitar Rússia per les noces del duc Anthony Ulrich de Brunswick.Algarotti dedicated six of the letters that made up his Viaggi di Russia to John Hervey; the others to Scipio Maffei. El 1739 marxà amb Lord Baltimore de Sheerness a Newcastle upon Tyne. A causa d'una forta tempesta, el vaixell es va refugiar a Harlingen. Algarotti estava descobrint "aquesta nova ciutat", que va anomenar la gran finestra ... a la qual Rússia mira Europa.The Petrine Revolution in Russian Architecture By James CracraftCultures of Forgery: Making Nations, Making Selves De tornada de Sant Petersburg, van visitar Frederic el Gran a Rheinsberg. Algarotti tenia obligacions a Anglaterra i va tornar l'any següent. Després, Algarotti va anar junt amb Frederick a Königsberg, on va ser coronat. Nandl Baldauf, la belle chocolatière (1743/44). El pastel de Liotard va ser venut el 1745 per Algarotti a Dresden.Walter Koschatzky (Hrsg.): Maria Theresia und ihre Zeit, p. 313. Zur 200. Wiederkehr des Todestages. Ausstellung 13. Mai bis 26. Oktober 1980, Wien, Schloß Schönbrunn. Im Auftrag der Österreichischen Bundesregierung veranstaltet vom Bundesministerium für Wissenschaft und Forschung, Gistel, Wien 1980.
Frederic, que va quedar impressionat amb aquesta enciclopèdia ambulant, va fer que ell i el seu germà Bonomo fossin comtes prussians el 1740. Algarotti va acompanyar Frederick a Bayreuth, Kehl, Estrasburg i el castell Moyland on es van reunir amb Voltaire, que prenia banys a Kleve per la seva salut.MacDonogh, G. (1999) Frederick the Great, p. 142–145. In 1741 Algarotti went to Turin as his diplomat. El 1741 Algarotti va anar a Torí com a diplomàtic. Frederick li havia ofert un sou, però Algarotti es va negar. Primer, va anar a Dresden i Venècia, on va comprar 21 quadres, alguns de Jean-Étienne Liotard i Giovanni Battista Tiepolo per a la cort d'August III de Polònia.The Empire of Flora by Giovanni Battista Tiepolo at Legion of HonorEighteenth-century Venetian Art at Hermitage Amsterdam Algarotti no va aconseguir induir el Regne de Sardenya a llançar un atac traïdor contra Àustria.MacDonogh, G. (1999) Frederick the Great, p. 191.
Referències
Categoria:Alumnes de la Universitat de Roma La Sapienza Categoria:Membres de la Royal Society Categoria:Alumnes de la Universitat de Bolonya Categoria:Morts de tuberculosi Categoria:Morts a Pisa Categoria:Filòsofs venecians Categoria:Filòsofs nascuts al segle XVIII Categoria:Filòsofs morts al segle XVIII