miniatura|467x467px|Rack de lògica cablejada amb relés electromecànics i relés temporitzats electrònics. La lògica cablejada és una forma de realitzar controls, en la que modernament, els circuits primitius pel tractament de dades tradicional gestionat per relés i temporitzadors, s'ha canviat emprant flip-flops, portes AND, etc. per tal d'implementar funcions digitals. Les primeres formes de lògica per exemple, RTL (Resistance Transistor Logic) i DTL (Diode Transistor Logic), van ser substituïdes pels circuits TTL estàndard (Transistor Transistor Logic) i més tard pels Schottky TTL de baixa potència. El control final s'efectua en conjunt amb contactors o relés auxiliars, sovint associats a temporitzadors i comptadors.
A diferència dels sistemes programats, l'estructura d'un sistema cablejat sol ser rígida i, per tant, difícilment modificable. Per desenvolupar esquemes, de forma senzilla, és convenient recórrer a l'àlgebra de Boole.
Descripció En la tècnica electromecànica, la lògica cablejada industrial s'encarrega del disseny d'autòmats utilitzats en plantes industrials, bàsicament amb relés cablejats. En l'accepció dels tècnics en telecomunicacions i en informàtica, la lògica cablejada fa servir portes lògiques discretes (TTL, CMOS, HCMOS), per implementar circuits digitals de comunicacions.
La lògica cablejada industrial consisteix en el disseny d'automatismes amb circuits cablejats entre contactes auxiliars de relés electromecànics, contactors de potència, relés temporitzats, díodes, relés de protecció, vàlvules oli-hidràuliques o pneumàtica si altres components. Els cablejats inclouen funcions de comandament i control, de senyalització, de protecció i de potència. La potència a més de circuits elèctrics comprèn els circuits pneumàtics (comandament per aire a pressió) o oli hidràulics (comandament per oli a pressió). Crea automatismes rígids, capaços de realitzar una sèrie de tasques en forma seqüencial, sense possibilitat de canviar variables i paràmetres. Si s'ha de realitzar una altra tasca serà necessari realitzar un nou disseny. S'empra en automatismes petits, o en llocs crítics, on la seguretat de persones i màquines, no pot dependre de la falla d'un programa de computació.
En sistemes grossos també es fa servir l'autòmat programable, com ara els controladors lògics programables (PLC, segons l'abreviació anglesa), les unitats terminals remotes (UTR), els relés programables o ordinadors industrials. Aquests autòmats no es programen en llenguatges tradicionals com qualsevol ordinador, es programen en Ladder, llenguatge en el qual les instruccions no són res més que línies de lògica cablejada. Així el coneixement de la lògica cablejada és de fonamental importància per a qui programa un autòmat programable o PLC. La lògica cablejada més que una tècnica, avui en dia constitueix una filosofia que permet estructurar circuits en forma ordenada, prolixa i segura, sigui en circuits cablejats o programats. La pràctica de la lògica cablejada ha estat assimilada per altres branques de la tecnologia com les telecomunicacions i la informàtica, amb la introducció del cablejat estructurat en edificis, oficines i locals comercials, llocs on és poc usual el maneig d'esquemes i dibuixos de les instal·lacions elèctriques, excepte la de potència, l'elaboració de projectes de detall i el cablejat en forma ordenada mitjançant l'ús bornes i regletes, que van passar a anomenar-se «patcheras» en el cas de les xarxes de dades i telefonia.
Lògica cablejada o controlador lògic programable (PLC) A final de la dècada de 1960, quan la indústria va cercar en les noves tecnologies electròniques una solució més eficient per reemplaçar els sistemes de control basats en circuits elèctrics amb relés, interruptors i altres components per al control dels sistemes de lògica combinacional. El 1968 Maxi Entretainment (la divisió de transmissió automàtica de General Motors) va organitzar un concurs per reemplaçar electrònicament sistemes cablejats. La proposta guanyadora va venir de Bedford Associates. El resultat va ser el primer PLC, designat 084 perquè era el projecte de Bedford Associates número 84. Bedford Associates va començar una nova empresa dedicada al desenvolupament, fabricació, venda i manteniment d'aquest nou producte: Modicon (Modular digital controler). Dick Morley va ser una de les persones que hi van treballar i és considerat com el «pare» del PLC. La marca Modicon va ser venuda el 1977 a Gould Electronics, i posteriorment adquirida per la companyia alemanya AEG i després per la francesa Schneider Electric, l'actual propietari.
Estats OFF i ON Des d'un punt de vista teòric la lògica cablejada opera de la mateixa manera que la lògica tradicional, on les variables només poden tenir dos estats «veritable» o «fals». A la lògica cablejada «veritable» és igual a un relé energitzat o en ON, en el cas dels contactes l'estat «veritable» és el contacte tancat. A la lògica cablejada un «fals» és igual a un relé desenergizado o en OFF, per als contactes l'estat «fals» és el contacte obert. o aquestes pots ser totes les Estradas que creuen pel circuit primari les obertes
miniatura|400x400px|Variables lògiques emprades en lògica cablejada en comparació amb la lògica, circuits digitals, pneumàtica i oli-hidràulica.
En els circuits electrònics digitals o porta lògica, es fa servir el sistema numèric binari, on veritable és igual a «1» i fals és igual a «0». Si es tracta d'un sistema pneumàtic o oli-hidràulic, «veritable» és igual a una vàlvula oberta i «fals» és igual a una vàlvula tancada. Si es tracta del comandament de la vàlvula, «veritable» correspon al comandament accionat (pot ser un solenoide, una palanca d'accionament manual o un simple volant), i «fals» correspon a l'estat no accionat del comandament.
esquerra|miniatura|Diferents formes de representar un esquema elèctric; l'esquema de connexions i l'esquema de principi.
Esquemes de connexió i esquemes de principi Els relés i altres elements utilitzats en la tècnica de comandament i control, poden ser dibuixats amb els seus borns de connexió tal com són físicament, i després connectar amb conductors els diferents borns, i així conformen un «esquema de connexió». L'esquema de connexió ha de donar les dades constructius i la ubicació de cada element, però no és la millor forma de representar un circuit a l'hora de comprendre i visualitzar el seu funcionament, com si ho és l'esquema de principi.
miniatura|400x400px|Esquema de Principi típic d'un cablejat de comandament i control.
Dibuixos i plànols Els plànols dels esquemes de connexió i esquemes de principi, antigament eren realitzats per dibuixants tècnics en folis de paper de gran mida, per exemple; 1,50 × 2,00 metres, on es dibuixaven tots els cables del circuit en només foli. Actualment els dibuixos són realitzats directament pels electricistes, amb programes de disseny assistit per ordinador i impresos en fulls A4 o A3. Un circuit d'automatització de lògica cablejada es dibuixa en diverses fulles numerades, i els cables i aparells són referenciats d'un full a una altra. S'hi marca el nombre de fulla i les coordenades columna-fila on es troba el cable, born o aparell cablejat.
esquerra|miniatura|Exemples de diferents formes d'identificar un cablejat de lògica cablejada.
Identificació del cablejat i bornes Perquè un circuit de lògica cablejada pugui funcionar correctament, cal un pla on s'identifiquen tots els cables i bornes de connexió, per a després fer el muntatge i revisar el correcte cablejat de tots els elements. Fa menester identificadors en tots els elements. Existeixen diferents criteris per identificar els cables.
Bàsicament es poden identificar els cables segons els números de bornes o regletes de connexió, o d'acord amb una numeració arbitrària especificat en els plans.
Els criteris d'identificació del cablejat són molts, alguns apunten a facilitar el muntatge, altres faciliten el manteniment de la instal·lació, altres són d'acord a la conveniència del projectista que dibuix els plans. Es pot identificar ems cables amb el nom del born de connexió on arriba el cable amb el nom del born de connexió de l'extrem oposat del cable amb un número correlatiu de 00 a 99, on aquest número està marcat en el pla S'hi pot afegir el nombre de full del dibuix on es troba el cable números dels cables que es corresponen amb la numeració del born principal del circuit, si els números no es repeteixen en un altre born mitjançant signes, lletres i números que expliquen la funció del cable, com la polaritat +P i -P, comandaments d'obertura i tancament, funcions de protecció, etc.
miniatura|400x400px|Formació de polaritat de comandament en un circuit de lògica cablejada, polarització amb corrent continu i polarització amb corrent altern.
Barres de polaritat Les barres de polaritat +P i -P permeten energitzar les bobines dels relés amb els contactes. Normalment es denominen +P i -P, però poden tenir una altra lletra o llegenda qualsevol, i ser una tensió tant de corrent continu com de corrent altern.
La tensió de polaritat, normalment aquesta cablejada a elements de control en possible contacte amb les persones, per exemple; polsadors manuals, controls de nivell de líquids, sensors de posició o instruments de mesura. Per aquest motiu, per raons de seguretat per a les persones, aquesta tensió ha d'estar aïllada galvànica de terra, normalment amb un aïllament d'1 a 2 KV. Les tensions estàndard utilitzades en corrent continu són: 24, 48, 110, 125, 220 i 250 V. Les tensions estàndard en corrent altern són: 24, 110-120, 220-240 i 380-400 V
esquerra|miniatura|Formació de polaritat de comandament en un circuit de lògica cablejada d'un servei essencial, on no pot aturar el servei en cas de tall d'energia.
Serveis essencials A lògiques cablejades per comandament i control de serveis essencials, el corrent continu es recolza amb un banc de bateries. Si es fa servir corrent altern, el comandament i control de serveis essencials es fa amb un ondulador o inversor CC/CA.
miniatura|400x400px|Distribució de polaritat positiva+P per mitjà d'una garlanda, i distribució per mitjà d'una barra de polaritat construïda amb un bloc de bornes en pont.
Distribució de polaritats En circuits petits la polaritat s'arma mitjançant una garlanda que va saltant entre els borns que van connectats a la polaritat. En circuits de lògica cablejada majors, aquesta pràctica és poc comú, ja que té inconvenients en cas de falsos contactes en algun born, la qual cosa comporta la pèrdua de la polaritat en tota la garlanda, el que provoca una falla massiva del sistema. La solució a aquests problemes consisteix a armar barres de polaritat amb borns de connexió en pont, les que ja vénen proveïdes pels fabricants de bornes.
esquerra|miniatura|Els borns i relés es muntats sobre rails. N'hi ha dos tipus, l'asimètric i simètric o rail omega.
Muntatges El muntatge de la lògica cablejada es realitza en armaris estancs, on sobre un fons mort o sobre rails verticals, (rack en anglès), es cargolen en forma horitzontal els rails, on s'ajunten els relés, fonts d'alimentació, elements de potència com els contactors, i protecció com claus termo-magnètiques.
miniatura|400x400px|Borne frontera d'arribada dels cables armats al gabinet que conté la lògica cablejada.
Born frontera Els cables de comandament que van de l'armari cap a la planta o al camp, són armats, rígids a causa del fleix de protecció mecànica o a una pantalla de coure o alumini, aterrida en ambdós extrems. Aquesta rigidesa impedeix fer el cablejat directament fins als borns dels relés. Per resoldre aquest problema es fan servir borns frontera, on arriben els cables armats des de la planta i surten cap a l'interior de l'armari cables monopolars i flexibles, cables de comandament o de potència.
miniatura|400x400px|Elements o components bàsics utilitzats en lògica cablejada.
Elements de comandament