Beatriz Francisca de Assis Brandão (Vila Rica, 1779 — Rio de Janeiro, 1868), coneguda simplement com Beatriz Brandão, va ser una poeta, traductora, músic i educadora brasilera. Destacada per fugir dels cànons femenins en l'època del regnat de Pere II del Brasil, va ser de gran importància per a la comprensió de la societat en el període de l'arcadisme.
Vida Filla de Francisco Sanches Brandão i Izabel Feliciana Narcisa de Seixas, va néixer a Vila Rica, actual Ouro Preto, l'any 1779, rebent el baptisme en la Basílica Menor de Nostra Senyora del Pilar.
Va ocupar els oficis de traductora, música, poeta i educadora i es va especialitzar en l'idioma italià i francès, el que va dur-la a una posició destacada com a traductora. Va participar de forma intensa en la construcció de la literatura brasilera gràcies als seus poemes i va dirigir, a Vila Rica, un col·legi femení.
La seva família era originària de Normandia i més tard, va migrar a Portugal, per acabar al Brasil. També tenia ramificacions en Pernambuco i Minas Gerais i va desenvolupar relacions pròximes amb la Família Imperial. Aproximadament, als trenta tres anys, es va casar amb Alferes Vicente Batista Rodrigues Alvaranga, sis anys més jove que ella.
Carrera literària L'obra de Beatriz Brandão és de gran valor per a la comprensió de la societat de l'època, havent col·laborat per als diaris Marmota Fluminense i O Guanabara. En virtut d'això, va publicar els primers versos en el diari Parnaso Brasileiro, del canonge Januário da Cunha Barbosa, editat a Rio de Janeiro. Posteriorment, els va reunir en un únic volum i els va publicar amb el títol Cantos da Mocidade (cants de joventut), l'any 1856. El 28 d'abril de 1868, van dedicar-li un article biogràfic, publicat en el diari Correio Mercantil, titulat Prima de Marília (cosina de Marília).
La segona obra publicada va ser Carta de Leandro a Hero, present en el segon volum del diari Parnaso Brasileiro, de 1832. En 1859, l'obra és republicada amb el títol Cartas de Leandro a Hero. Membre per indicació de l'Acadèmia Mineira de Lletres des de 1910, va morir sense publicar molts dels seus poemes i, encara avui, segueix sent poc conegut i reconegut el paper que va ocupar al llarg del .
Llista d'obres Parnaso brasileiro (1831) Canto da mocidade (1856) Carta de Leandro a Hero (1856) Carta de Hero a Leandro (1859)
Referències
Vegeu també Tomás Antônio Gonzaga Maria Doroteia Joaquina de Seixas Brandão Amália dos Passos Figueiroa
Categoria:Dramaturgs brasilers Categoria:Escriptors de Minas Gerais Categoria:Morts a Rio de Janeiro Categoria:Escriptors brasilers en portuguès Categoria:Escriptors brasilers del segle XIX Categoria:Dramaturgs del segle XIX Categoria:Dramaturgs del segle XVIII Categoria:Escriptors nascuts al segle XVIII Categoria:Escriptors morts al segle XIX