Les llengües jirajaranes o jirajiranes són un grup de llengües extintes que es parlaven a l'oest de Veneçuela, a les regions de Falcón i Lara. Es creu que totes les llengües es van extingir a principis del .
Classificació Les llengües jirajara es considera un grup de llengües quasi-aïllades. Adelaar i Muysken assenyalen que existeixen unes certes similituds lèxiques amb les llengües timote-cuica i similituds tipològiques amb les llengües txibtxa, però l'escassetat de dades impedeix donar per vàlid qualsevol parentiu. Jahn, entre d'altres, ha suggerit una relació entre les llengües jirajaranes i les betoi, principalment per la similitud dels etnònims. Greenberg i Ruhlen classifiquen a les llengües jirajaranas com a part d'una hipotètica família paezana, juntament amb les llengües betoi, el páez, les llengües barbacoanes i altres.
Llengües de la família A partir de la documentació existent, s'han identificat tres llengües com clarament membres de la família jirajara: Jirajara, parlat a l'estat Falcón Ayomán, parlada al llogaret de Siquisique a l'estat Lara Gayón, parlada al naixement del riu Tocuyo a l'estat Lara
Čestmír Loukotka inclou quatre llengües més en la família per a les quals no existeix documentació pel que la seva adscripció a la família és purament especulativa: Coyone, parlat al naixement del riu Portuguesa a l'estat Portuguesa Cuiba, parlat a la ciutat d'Aricagua. Atatura, parlat entre els rius Rocono i Tucupido. Aticari, parlat al llarg del riu Tocuyo.
Descripció lingüística A partir de l'escassa documentació existent, es poden reconstruir un número limitat de característiques tipològiques:
1. ordre VO en oracions transitives apasi mamán (Jirajara) 1a.tallar 1ªPOS.mà 'Tallo la meva mà'
2. El subjecte precedeix al verb depamilia buratá (Ayomán) la.família és.bona 'La família és bona'
3. El posseïdor precedeix a l'objecte posseït shpashiú yemún(Ayomán) arc 3ªPOS.corda 'la corda de l'arc'
4. Els adjectius segueixen als noms que qualifiquen pok diú (Jirajara) muntanya gran 'la muntanya alta'
5. Els numerals precedeixen als noms que quantifiquen boque soó (Ayomán) un cigarret 'un cigarret'
6. Ús de postposicionesen lloc de preposicions angüi fru-ye (Jirajara) 1a.anar Siquisique-a '(jo) vaig a Siquisique.' Comparació lèxica La següent llista ofereix alguns cognats en llengües jirajaranes: GLOSSAAyománGayónJirajarafocdugdut, idúduegpeua-sengánseguéangángallinadegaródigaródegarócasagagaphiyásgagapserp huhí, jujíjujítúbsoliñyivatyuaú
Vocabulari comparatiu de l'ayamán, jirajara, i gayón:Oramas, Luis R. 1916. Materiales para el estudio de los dialectos Ayamán, Gayón, Jirajara, Ajagua. Caracas: Litografía del Comercio.
Català Ayamán Jirajara Gayón tigre boosin, boosin, súggo, boshí shashá bosin bosín, bosin-dut guineu mahari moorí guajaren, guarjen porc mohoins, mañó moñe moí, moy aluata dug duj dut cérvol aguí, anguiye agüí jagüio armadillos doux dok dot, dokt, dou guacharaca adtogo, laóstogo atogó guastogó, guastegó pauji suhunhí suí sinhío aigua in ing him, güalli foc du, dus dueg dut ganivet pisiú, pisiguí pisiú sigüí totuma kururú kururú basteá, kuao deop
Referències
Bibliografia Oramas, L. (1916). Materiales para el estudio de los dialectos Ayamán, Gayón, Jirajara, Ajagua. Caracas: Litografía del Comercio. Querales, R. (2008). El Ayamán. Ensayo de reconstrucción de un idioma indígena venezolano. Barquisimeto: Concejo Municipal de Iribarren.
Categoria:Famílies lingüístiques Categoria:Llengües ameríndies